Arxiu d'etiquetes: entitats

Societat Filosòfica

2 Respostes

(Barcelona, 11 juliol 1815 – 1821)

Entitat creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, física, oratòria i poesia. Joaquim Llaró en fou el seu màxim animador, i els seus fundadors eren joves intel·lectuals del moment.

Una primerenca escissió (19 octubre), de la qual formava part B.C. Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques.

L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior (“Semanario Erudito”, després “Periódico Erudito”), on aparegueren nombrosos poemes (de caràcter encara neoclàssic) i treballs científics, però molt pocs d’històrics i d’escàs interès.

Filosòficament fou antiscolàstica, i científicament era influïda per França i Anglaterra (en concret, cal esmentar la influència d’Adam Smith en l’aspecte econòmic, de qui traduïren alguns fragments).

Deixà d’existir, després d’èpoques de molt poca activitat, a causa de l’ingrés de la major part dels seus membres a l’Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciència i Arts de Barcelona.

Societat Filomàtica de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 15 novembre 1839 – 1860)

Societat literària, científica i artística. Fundada per un grup d’intel·lectuals que es reunia a casa de l’escultor Antoni Rovira i Trias. La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions: literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts.

Aviat comptà amb una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents; el rector de la universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions.

El 1860 es fusionà amb l’Ateneu Català.

Societat Filodramàtica

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 juliol 1837 – segle XIX)

Associació literària. Creada pel grup redactor d’“El Propagador de la Libertad” a partir d’una idea de Covert-Spriny i Pere Felip Monlau, probablement la mateixa persona.

La seva finalitat era la d’impulsar el progrés de l’art dramàtic a Barcelona. Conseqüentment a l’adscripció dels seus membres al romanticisme liberal, Alexandre Dumas en fou nomenat president honorari perpetu.

Sembla que l’actuació de la societat no fou gaire llarga.

Societat d’Onomàstica

1 Resposta

(Catalunya, 1973 – )

(SdO)  Societat iniciada per l’impuls d’un grup d’investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980, que té per objectius de fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal.

Organitza periòdicament col·loquis d’estudi a diverses localitats i publica un butlletí trimestral. Des dels inicis fou secretari general Enric Moreu-Rey.

Enllaç web: Societat d’Onomàstica

Societat d’Estudis Militars

2 Respostes

(Barcelona, 1924 – 1925)

(SEM)  Entitat clandestina i paramilitar. La presidia Lluís Nicolau i d’Olwer i n’era secretari Ferran Cuito. Miquel A. Baltà en fou el cap i l’instructor.

Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa. Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, i hi col·laboraren, entre d’altres, Pau Vila, C.A. Jordana i Alfons Maseras.

Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n’anaren a l’exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d’un escàndol polític.

Societat del Born

Deixa un comentari

(Barcelona, 1858 – 1876)

Entitat recreativa fundada per Sebastià Junyent i Comes, al barri del Born.

La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes; entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot (el rei Carnestoltes) s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, balls, processons i, posteriorment (1857), l’arribada del rei per ferrocarril.

La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques.

Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó *

Deixa un comentari

Veure> Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera (agrupació, 1840-48).

Societat de Biologia de Barcelona

5 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1939)

Entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis biològics a Catalunya.

El seu primer president fou August Pi i Sunyer, i Ramon Turró el delegat de l’IEC. Edità Treballs de la Societat de Biologia.

Després de la guerra civil tingué continuïtat amb la Societat Catalana de Biologia.

Societat Científica Catalana de Psicologia

Deixa un comentari

(Catalunya, 1991 – )

Entitat acadèmica i professional. Sorgí de la reorganització de la Sociedad Española de Psicología quan aquesta perdé el caràcter unitari i passà a convertir-se en una federació d’associacions de psicologia.

La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total. No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat (escassetat de recursos, manca de seu social, etc).

Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional.

Societat Catalana d’Ordenació del Territori

Deixa un comentari

(Catalunya, 1979 – )

(SCOT)  Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Constituïda per tal d’agrupar els estudiosos dels diferents temes d’ordenació del territori i promoure’n debats i informacions. És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes.

Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politico-administrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat.

Enllaç web: Societat Catalana d’Ordenació del Territori