Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Catí, escola musical de

2 Respostes

(Catí, Alt Maestrat, segle XVIII)

Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al segle XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.

Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors.

Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades.

Casa de Misericòrdia de València

1 Resposta

(València, 7 octubre 1670 – )

Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se’n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria.

El 1952 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Pallares. Disposà de bons tallers de torneria, d’electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc. i en tenien cura les filles de la caritat.

A partir del 1981 l’edifici és un institut d’ensenyament i alberga la Universitat Nacional d’Educació a Distància.

Ca Nostra -Eivissa-

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)

Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.

Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.

Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.

Bressola, La

3 Respostes

(Perpinyà, setembre 1976 – )

Associació cultural. Constituïda per tal de fomentar centres docents en català per als nens i nenes de 2 a 6 anys. Practica una pedagogia activa, laica i gratuïta i es finança sobretot amb les aportacions de particulars.

El primer centre fou obert a Perpinyà al setembre de 1976 gràcies al local que cediren Loïs i Violeta Barrière, que n’han estat alhora els màxims promotors i mecenes.

L’associació ha servit de revulsiu i de gresol a tot el moviment de manteniment o de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord i donà origen, per divisió, a l’associació Arrels.

Enllaç web: la Bressola

Blanquerna, Escola

1 Resposta

(Barcelona, 1924 – )

Escola creada per la Mútua Escolar Blanquerna.

Biblioteca de la Universitat de València

3 Respostes

(València, 1785 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici universitari. Fou fundada per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Bayer, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789.

El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat.

Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres, i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella.

Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria que havien estat dels reis catalano-aragonesos de Nàpols.

Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló (Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño (Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).

Enllaç web: Biblioteca de la Universitat de València

Ateneu Mercantil de València

12 Respostes

(València, 23 març 1879 – )

Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).

Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.

Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó

7 Respostes

(Maó, Menorca, 1905 – )

Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca.

L’Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l’illa.

Enllaç web: Ateneu de Maó

Ateneu Científic, Artístic i Literari de València

3 Respostes

(València, 1868 – 1920)

Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d’Ateneu de València.

Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco i Ibáñez, etc).

Les seves activitats decaigueren arran de la Tercera guerra carlina de 1872-76.

Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana

Deixa un comentari

(València, 1934 – 1938)

(APEV)  Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.

El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.