Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Escola Moderna de Barcelona

3 Respostes

(Barcelona, agost 1901 – maig 1906)

Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l’esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola.

Formà part del moviment d’expansió intel·lectual i de creació d’escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d’examens i de càstigs i algunes de les normes del que s’ha anomenat educació activa.

Escola Moderna

Tot i el recel amb què fou rebuda per l’alta burgesia, que hi veia un perill d’agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l’Escola fou clausurada a causa de l’atemptat contra Alfons XIII, comés per un professor de la institució, Mateu Morral, i tancada definitivament arran de la Setmana Tràgica i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia (1909),

Els seus principis pedagògics es divulgaren a través del “Boletín de la Escuela Moderna” (octubre 1901-juliol 1909) i dels òrgans de la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infància, creada per Ferrer: L’École Rénovée (Brussel·les i París) i La Scuola Laica (Roma).

Entre les publicacions de l’editorial figuren obres dels principals pensadors anarquistes i també els llibres de text de l’Escola Moderna i diverses obres de divulgació científica.

Escola Massana

69 Respostes

(Barcelona, 14 gener 1929 – )

Escola. Nom popular de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, anomenada anteriorment Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.

Va iniciar les seves activitats gràcies al llegat d’Agustí Massana i Pujol (biblioteca d’iconografia i indumentària, dotació per a la creació d’una escola d’oficis, etc). En Jaume Busquets i Mollera en fou el primer director.

La primitiva seu del carrer d’Avinyó es traslladà a la Casa de l’Ardiaca (1932) i definitivament el 1935 al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Organitza cursos de pintura, estampat, tapis, joieria, escultura, disseny, etc.

Enllaç web: Escola Massana

Escola Eina

22 Respostes

(Barcelona, 1966 – )

Escola d’art. Va començar les seves activitats sota la direcció d’Albert Ràfols i Casamada amb l’objectiu de renovar els estudis d’art. El 1972 organitzà una gran reunió internacional a Castelldefels centrada en l’estudi dels llenguatges no verbals. Fou dirigida per l’arquitecte M. Espinet.

El 1994 fou adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el nom actual d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i és un dels centres més importants d’Europa en la seva especialitat, i ha rebut diferents distincions.

Enllaç web: Escola Eina

Escola del Treball de Barcelona

30 Respostes

(Barcelona, 1913 – )

Institució. Fundada amb el nom d’Escola Elemental del Treball, era, de fet, una continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis fundada el 1871. El 1922 prengué el nom d’Escola Elemental del Treball. Comprenia vuit especialitats lligades a la indústria catalana. Arran de l’Escola es creà, el 1918, l’Institut d’Alumnes i Exalumnes per estudiar les possibilitats d’accés dels obrers als estudis superiors.

Aquest Institut publicà una revista “Cultura i Treball” (1920), que oferia alguns treballs teòrics sobre la problemàtica laboral. En instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera, foren destituïts molts professors de l’Escola Industrial, entre els quals figurava Rafael Campalans, director de l’Escola del Treball. Més endavant s’hi incorporaren estudis de branques auxiliars. El 1953 l’Escola fou designada centre oficial de formació professional.

Enllaç web: Escola del Treball de Barcelona

Escola del Mar

3 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1922 – )

Escola, creada per l’ajuntament de Barcelona. A més del caràcter d’escola a l’aire lliure i d’institució escolar metodològica i d’assaig, tenia inicialment l’objectiu d’educar els nens amb defectes físics i necessitats de fer salut.

Dirigida per Pere Vergés (1922-70), va portar a terme una gran tasca pedagògica, i assolí en alguns moments un relleu considerable. Construïda a la Barceloneta, fou destruïda per un bombardeig el 1938, i s’instal·là a Montjuïc i després (1948) al Guinardó. Avui forma part de les xarxes d’escoles de l’ajuntament.

Enllaç web: Escola del Mar

Escola de Nàutica de Barcelona

13 Respostes

(Barcelona, 1769 – )

Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l’oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L’Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l’Institut d’Ensenyament Mitjà i seguidament a l’Escola Industrial. L’any 1868 fou dissolta pel govern.

El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l’Escola (amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica) s’instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874 se’n féu càrrec l’estat amb el nom d’Escola Oficial de Nàutica. El 1981 tingué el nom d’Escola Superior de la Marina Civil, però des de l’any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona.

Enllaç web: Facultat de Nàutica de Barcelona

Escola de Mestres Rosa Sensat

7 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1965 – )

Institució. De caràcter privat i dedicada a la formació de mestres, va ésser fundada per un grup de pedagogs sota la direcció de Marta Mata. Inspirada en la tradició pedagògica catalana anterior al 1936, promou la renovació de l’ensenyament.

Organitzà seminaris i cursets, promociona la investigació, aglutina un grup d’escoles renovadores i fa possible cada any l’Escola d’Estiu, amb nodrida participació de mestres. El 1980 l’Escola s’organitzà com a col·lectiu de mestres i prengué el nom d’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Enllaç web: Associació de Mestres Rosa Sensat

Escola de Jardineria Rubió i Tudurí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 setembre 1933 – )

Escola de jardineria. Oberta per l’arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Fou la primera escola de jardinerio de l’estat espanyol.

Després d’una petita aturada durant i després de la guerra civil, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs.

A la meitat dels anys 1980, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau (amb un programa d’estudis de tres anys), que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada.

Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant molts anys, el qual inicià, els anys 1950, l’elaboració de l’index seminum (catàleg de llavors) del centre, amb el qual s’intercanvien llavors amb centres botànics d’arreu del món.

L’escola ha canviat de lloc tres vegades, encara que sempre dins el parc de Montjuïc, i des de l’any 1958 és al carrer del Marquès de Comillas, en un edifici annex a Parcs i Jardins. El curs 2000-01 l’escola deixà de dependré de Parcs i Jardins de Barcelona i fou adscrita a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).

Escola de Belles Arts de Barcelona

474 Respostes

(Barcelona, 1775 – )

(o Escola de Llotja)  Institució destinada a l’ensenyament de l’art. Va ser establerta per la Junta de Comerç a l’edifici de Llotja amb el nom d’Escola de Nobles Arts. Posteriorment amplià el pla d’estudis amb la secció d’arquitectura (1817) i la d’ornamentació tèxtil (1834).

L’any 1901 l’escola prengué la denominació d’Escola Superior d’Arts, Indústries i Belles Arts, per un decret que donava aquest nom a les escoles de belles arts refoses amb les d’arts i oficis, i el 1924 passà a anomenar-se Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts.

A partir del 1940 l’Escola s’organitzà en dues branques: l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, posteriorment dita d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, i l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que el curs 1977-78 esdevingué la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Enllaç web: Escola de Llotja

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC