(Barcelona, 1969 – )
Entitat. Fundada en recordança del filòsof Jaume Bofill i Bofill.
És dedicada a la promoció, per mitjà de beques d’estudi, de les ciències socials, especialment en el camp de la sociologia. Dedica atenció, també, a l’economia, la història, la política, etc.
Ajuda institucions que treballen en aquells camps i a la publicació dels treballs becats. Patrocinà el Diccionari de les Ciències Socials a Catalunya.
Enllaç web: Fundació Jaume Bofill
(Barcelona, 1974 – )
Fundació educativa. D’inspiració cristiana, gestiona diversos centres d’ensenyament superior.
L’arquebisbat de Barcelona creà l’Escola de Magisteri de l’Església el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco. El canonge Urpí en fou el primer director. Adoptà el nom de Blanquerna el 1974.
El 1979 s’adscriví a la Universitat de Barcelona, iniciant les activitats de reciclatge de mestres als estius, que formen part del pla de formació permanent del departament d’Ensenyament. El 1988 es constituí en fundació privada diocesana.
El 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i alhora posà en marxa la facultat de Psicologia i Pedagogia. El 1992 creà l’Escola Universitària d’Infermeria i Fisioteràpia, el 1994 la de Ciències de la Comunicació, i el 1996 la de Polítiques i Sociologia.
Enllaç web: Blanquerna
(Barcelona, 17 gener 1979 – 1984)
Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.
La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.
Membre de l’institut religiós femení fundat el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.
L’institut fou aprovat per Roma el 1864. Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials (residència femenina de joves i ancianes).
Té la casa mare a Vic (els Saits) i una altra a la Gleva.
(Catalunya, 1908 – 1936)
(FMNC) Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l’ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31.
Participà activament en les escoles d’estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i “El Magisteri Català” (1932-38).
A partir de l’agost de 1936 s’adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament.
(Catalunya, 1973 – )
(FAPAES) Organisme. Sorgí de les interassemblees d’associacions de pares d’alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l’any 1973.
Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana.
Enllaç web: FAPAES
(Catalunya, 1975 – )
(FAPAC) Organisme. Té com a àmbit d’implantació l’ensenyament primari a Catalunya.
Entre els seus objectius principals cal destacar la tasca d’informació i assessorament a les associacions de pares d’alumnes i també la dinamització d’aquest moviment associatiu per tal de promoure la participació dels pares d’alumnes en el control i la gestió dels centres docents.
(Catalunya, segle XX – )
Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d’alumnes d’escoles cristianes de Catalunya.
El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes.
Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa.
Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.
Sigla del Foment de les Arts Decoratives (entitat catalana de la indústria i el disseny, 1903- ).
(Catalunya, 1988 – )
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull.
Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988.
Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades.
Dades dels Països Catalans 