Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Mañas i Bonví, Josep

(Vinaròs, Baix Maestrat, 29 setembre 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 agost 1941)

Enginyer industrial.

El 1910 fou nomenat catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent.

Maluquer i Wahl, Joan

(Barcelona, 1910 – 1999)

Enginyer i escriptor. Fill de Josep Maluquer i Nicolau.

Autor de nombrosos treballs de divulgació científica, relatius sobretot a l’aviació i l’astronàutica: Manual de aeromodelismo i Aviación sin motor (1941), La locomotora (1943), Hierro (1943), El vuelo vertical (1944), Aviación heroica (1944), El cemento (1945), Por qué vuela el aeroplano (1945), A la conquista del espacio (1946), El átomo y la energía atómica (1948), Inventos y secretos de guerra (1950) i La conquista de la Luna (1970).

Maluquer i Nicolau, Josep

(Barcelona, 7 maig 1883 – 30 maig 1960)

Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Salvador.

Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d’Indústria.

Féu importants estudis oceanogràfics. Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.

Fou el pare de Joan Maluquer i Wahl.

Macià i Bonaplata, Fèlix

(Barcelona, 14 juliol 1831 – 5 octubre 1891)

Enginyer i polític. Fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar els avenços de la química a l’Exposició Universal de Londres (1862). En redactà una memòria.

Fou gerent de l’empresa ferroviària entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses.

Ocupà eficaçment diversos càrrecs públics, com el d’alcalde de Barcelona i el de diputat a les Corts espanyoles per Vic i, repetidament, per Puigcerdà.

Macau i Vilar, Frederic

(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)

Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.

Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.

Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.

Llauradó i Fàbregas, Andreu

(Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 2 abril 1899)

Enginyer.

Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial (1880).

Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos… (1884) i De l’avenir des canaus d’irrigation (1889).

Llatas i Agustí, Àlvar

(Lleida, 1872 – Barcelona, 9 maig 1914)

Enginyer industrial.

Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06).

Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l’aplicació d’aquestes a la navegació.

Lladós i Rius, Magí

(Tarragona, 26 desembre 1829 – Barcelona, 5 desembre 1886)

Enginyer industrial i escriptor.

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic “El Porvenir de la Industria”.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878.

Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).

Lesseps, Ferdinand Marie

(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)

Diplomàtic i enginyer.

Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.