Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Güell i de Sentmenat, Carles

(Barcelona, 1930 – 22 desembre 2012)

Polític i empresari. Fill d’Eusebi Güell i Jover. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d’Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica.

Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80).

Candidat a l’alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s’integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD, fins que el partit desaparegué.

Entre 1975 i 1980 fou president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.

Grup 2C

(Catalunya, 1972 – 1982)

Grup d’arquitectes catalans i espanyols. Recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la Tendenza.

El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en castellà, “2C Construcción de la Ciudad”, que aparegué entre el 1972 i el 1982.

En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa i Joan Francesc Chico i Contijoch.

Graner i Arrufí, Lluís

(Barcelona, 5 febrer 1863 – 7 maig 1929)

Pintor i empresari. Estudià a l’Escola de Llotja i el 1886 anà a París, on residí fins al 1891, en què tornà a Barcelona.

Participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres (París, Berlín, Düsseldorf, Munic, etc) amb una obra situada dins el corrent realista que té com a temàtica principal la vida de la gent humil, la seva feina i les seves diversions (Guitarrista, El nen del fanal, Bevedors).

El 1904 abandonà la pintura i obrí la famosa sala Mercè, decorada per Antoni Gaudí; els espectacles que hi tenien lloc (Visions Musicals) eren una combinació de les diferents arts -poesia, música, cinema-. També fou empresari del teatre Principal, on es presentaren els famosos Espectacles-Audicions Graner.

Després, i fins al 1927, residí als EUA, on es va dedicar altra vegada a la pintura.

Godó i Valls, Carles de

(Barcelona, 6 abril 1899 – 22 desembre 1987)

Empresari periodístic. Fill de Ramon Godó i Lallana.

Amplià i consolidà els seus interessos en empreses periodístiques. Presidí el grup TISA, propietari de “La Vanguardia”, a més d’altres diaris i revistes, emissores de ràdio i televisió i altres empreses.

Fou el pare de Xavier de Godó i Muntanyola  (Barcelona, 13 desembre 1941 – )  Industrial. Heretà del seu pare i mantingué activa la participació en empreses periodístiques.

Gaspart i Solves, Joan

(Barcelona, 11 octubre 1944 – )

Empresari hoteler i dirigent esportiu. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), féu estudis d’hoteleria a Suïssa i d’alta direcció a IESE.

L’any 1969 es féu càrrec de la direcció de l’Hotel Oriente de Barcelona, i posteriorment, de la presidència del grup HUSA. Fou president del Consell d’Empresaris de Turisme i del Consorci de Turisme de Barcelona, secretari de l’Associació de Cadenes Hoteleres d’Espanya i cònsol honorari de les illes Seychelles.

Dins del Futbol Club Barcelona, fou vicepresident durant el mandat de Josep Lluís Núñez (1979-2000), al qual succeí després d’aconseguir el 55% dels vots emesos pels socis del club, convertint-se en el 35è president de l’entitat (2000-03).

Foronda y González-Bravo, Mariano de

(El Escorial, Madrid, 14 setembre 1873 – Foronda, Vitòria, País Basc, 17 juliol 1961)

Empresari. Segon marquès de Foronda.

Director de la companyia de tramvies elèctrics de Barcelona (1902-31) i de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Fou processat i absolt durant la II República.

Fontana i Codina, Enric

(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1921 – Madrid, 26 juny 1989)

Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès.

Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d’oli.

Entre altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).

Ferrer i Valls, Jeroni

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 22 gener 1797 – 2 octubre 1854)

Polític proteccionista. Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions (diligències i navegació per l’Ebre) i formà, a Sevilla, el 1833, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i, a Barcelona, el 1845, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres.

Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català. L’any 1841 fou nomenat cònsol d’Espanya a Yucatan (Mèxic).

D’ideologia progressista i partidari radical del proteccionisme, col·laborà a “El Vapor” (1834) i fundà els periòdics “El Nacional” (1834) i “Semanario Catalán” (1851).

Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico-práctico de relaciones comerciales (1833), La España liberal y D. Carlos (1838), Proyecto para regularizar las pesas, medidas y monedas de España (1833) i Cartas históricas filosóficas, estadísticas, agrícolas, industriales y mercantiles (1846).

Ferrer i Sala, Josep

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)

Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.

Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.

Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.

Ferrer i Sabaté, Josep

(Hostalric, Selva, 1929 – )

Dissenyador i empresari. Fou aprenent d’un sastre, la qual cosa influí fortament la seva creació posterior.

Instal·lat a Barcelona (1945), treballà com a dissenyador de diverses empreses fins que el 1959 fundà la seva pròpia casa. Conreà el prêt-à-porter d’un acuradíssim disseny.

Creador d’un línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantaló per a tota mena de vestits.

Fou un dels més importants introductors de la moda avançada dels anys 1960 a Barcelona.