(Elx, Baix Vinalopó, 1896 – 9 juliol 1964)
Advocat i escriptor. Germà d’Alexandre. Especialista en dret hipotecari, publicà diversos opuscles de tema jurídic.
S’interessà també pel folklore d’Elx i publicà La tradición y el modo (1951) i Leyenda del Misterio de Elche (1956).
(Elx, Baix Vinalopó, 5 juliol 1906 – 3 juny 1984)
Arqueòleg i historiador. Germà de Rafael. Director del Museu Municipal d’Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici, que és propietat seva.
De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).
Fou el pare de Rafael Ramos i Fernández.
(Elx, Baix Vinalopó, 1942 – 19 novembre 2021)
Arqueòleg. Fill d’Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l’Alcúdia d’Elx.
Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).
(Elx, Baix Vinalopó, 22 gener 1834 – 3 gener 1881)
Eclesiàstic i predicador. Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive… (1855), a més de diversos sermons.
Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri d’Elx. Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana.
(Elx, Baix Vinalopó, 16 maig 1887 – 17 juliol 1945)
Escriptor. Era advocat i secretari judicial.
Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).
(Énguera, Canal de Navarrés, 1658 – Elx, Baix Vinalopó, 1719)
Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l’església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681).
També dirigí la construcció de l’església de les Agustines d’Almansa.
(Cartago, Tunisia, 290 aC – Elx ?, Baix Vinalopó, 228 aC)
General cartaginès. Pare d’Anníbal i d’Àsdrubal. Fou cap de l’exèrcit cartaginès a Sicília durant la primera guerra púnica i, més tard, reprimí les revoltes de Cartago (240-237).
Inicià l’ocupació del sud de la península ibèrica (237) i vencé als turdetans, ibers i celtes. Fundà Akra Leuké i assetjà Eliké, però hagué d’aixecar el setge i morí ofegat a la retirada.
La llegenda li atribueix, amb poc fonament, la fundació de Barcelona, improbable pel pacte que el mateix Amilcar havia subscrit amb Roma de no travessar la línia de l’Ebre.
Dades dels Països Catalans 