(Barcelona, 18 maig 1913 – Arenys de Mar, Maresme, 23 juliol 1982)
Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista.
El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel.
Des del 1969 exercí com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Barcelona, 12 juliol 1886 – 2 gener 1963)
Escriptor i editor. De jove visqué a l’Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona, on fou un dels fundadors del setmanari infantil “TBO”.
Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, i publicà De tots colors (1918) i De la Rambla a l’Argentina (1959).
(Barcelona, 4 abril 1815 – 30 desembre 1878)
Propietari i director del “Diario de Barcelona”. Fill d’Antoni Brusi i Mirabent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer.
Creà el subtítol “De Avisos y Noticias”, la qual cosa féu néixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari.
El 1875 emprà per primera vegada coloms missatgers per a transmetre notícies periodístiques.
Per consell de Mañé, convertí el diari en polític i aprofità la revolució del 1854 com alçaprem de la publicació. Amb tot això i una bona xarxa de corresponsals, el “Diario de Barcelona” esdevingué la primera publicació periòdica de Barcelona.
Alfons XII de Borbó el recompensà fent-lo marquès de Casa Brusi, l’any 1875.
Fou pare d’Antoni Maria Brusi i Mataró.
(Pont de Rouen, França, segle XVI – Barcelona, 21 març 1581)
Impressor, llibreter i editor. Documentat a Barcelona des del 1548. Fou un dels impressors més actius i de més qualitat de la seva època, tant en llatí com en català i castellà (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, com el Lexicon latino-catalanum de Nebrija).
Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat; contribuí així mateix a les edicions lul·lianes.
Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en els dues edicions que publicà, i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries.
S’associà temporalment amb altres impressors i amb la companyia de llibreters.
(Barcelona, 1907 – octubre 1959)
Comediògraf i editor. Fill de Salvador Bonavia i Flores, del qual fou continuador de les seves activitats, després de la seva mort assumí la direcció de “La Escena Catalana”.
Participà en el moviment teatral català els anys 1935-60. Escriví Marieta Cistellera, les peces de teatre infantil La volta al món en patinet (1932), Quimet I, rei de Xauxa, etc, i alguns vodevils (La Te verda).
Sovint feia servir el pseudònim de Jordi Canigó per a les seves obres teatrals.
(Barcelona, 1876 – 1925)
Comediògraf i editor.
Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L’emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal “La Escena Catalana” (1918) i la “Biblioteca Bonavia“. Edità el “Bloc Manelic”.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)
Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.
Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.
Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.
(Barcelona, 1838 – 1928)
Editor. Fill de Joan Bastinos i Coll, i germà de Julià. Va contribuir que la casa Bastinos, fundada pel seu pare, fos una de les primeres editorials d’Espanya en el camp de l’ensenyament.
És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, entre les quals cal fer esment de: Mosaico literario epistolar (1866), Armonia social (1873), Hojas secas (1894-1912) i Estudios y recuerdos (1925).
Fundà la revista “El Monitor de Primera Enseñanza” (1859-1900).
(Barcelona, 1816 – 1893)
Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l’editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d’obres didàctiques de llengua castellana, d’una gran difusió a la Península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina.
Afiliat al partit progressista, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona.
També fou el pare de Julià Bastinos i Estivill.
(Barcelona, 10 febrer 1913 – 27 juliol 1980)
Editor, llibreter i activista cultural. Director de les “Edicions d’Aportació Catalana”, llibreria especialitzada en literatura i pensament català i va promoure l’edició de nombrosos treballs sobre diversos assumptes d’interès polític, sempre des d’una perspectiva nacionalista, com la publicació a Montevideo de Per una consciència de país (1963).
També promogué durant els anys 1950 les campanyes de propaganda de la llengua i de les relacions culturals entre els països de parla catalana.
Pòstumament aparegué Esperit i doctrina internacionals (1980).
Dades dels Països Catalans 