(Barcelona, 1911 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 maig 1989)
Editor i publicista. Fill de Jaume Aymà i Ayala.
Professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Autònoms de Catalunya, i membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català.
Col·laborà a “La Publicitat”, “Meridià” i “Revista de Catalunya”.
Amb el seu pare fundà l’editorial Aymà i el premi Joanot Martorell.
(Barcelona, 12 gener 1882 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 9 febrer 1964)
Editor i publicista. Pare de Jaume Aymà i Mayol.
Professor de català durant la II República, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fundador del Teatre Líric Català i col·laborador a “Joventut” i a “El Poble Català”.
El 1944 fundà amb el seu fill l’editorial Aymà (una de les primeres a reprendre les publicacions en català després de la guerra de 1936-39) i creà el premi Joanot Martorell, el 1947.
(Barcelona, 1978 – )
(AEDLC) Entitat. Creada per agrupar voluntàriament els editors de llibres en català per tal de promocionar-los i difondre-l’s.
Publicà el “Butlletí de Llibres en Català” (trimestral), participà en l’elaboració de “Llibres en Català” (catàleg anual de la producció editorial en català) i organitza exposicions del llibre català tant a Catalunya com a l’estranger.
Enllaç web: Associació d’Editors en Llengua Catalana
(Barcelona, 1901 – 1976)
Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes.
S’ha desenvolupat des del 1945 sota l’aspecte d’edició de postals i, d’ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil.
També s’ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic.
(Barcelona, 23 setembre 1956 – )
Poeta, periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Amb un paper i un llapis (1979), Fulls i hores (1981), Quinze poemes d’abril (1982), Absència (1982) i L’eterna conversa (1983).
Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com a especialista en temes culturals.
Com a editor de l’Editorial Columna ha introduït en català autors forans contemporanis. Ha estat també director literari del Cercle de Lectors.
(Barcelona, 1 juliol 1855 – 28 setembre 1927)
Periodista i editor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Llumanera de Nova York”.
Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important col·lecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)
Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.
Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.
És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.
Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).
A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.
Enllaç web: Albertí Editor
(Barcelona, 29 novembre 1934 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 6 novembre 2011)
Editor i escriptor. Procedent d’una família de comerciants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica.
S’incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia.
El 1995 inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novel·les: Rescatats de l’ombra (1999), La mirada del cec (2000, El mestre de Taüll (2001), La Via Làctia (2001), Gombó i mister Belvedere (2001), L’arbre de la memòria (2002), Pastís de noces (2003, premi Carlemany), Coses de família (2004), Rosa de foc (2005), Paradís (2006) i Wagons-lits (2007) i reculls de contes: El dia que es va cremar el Liceu (1995) i Matadors & cia (2003).
Fou també crític literari al diari “Avui”.
(Rubí, Vallès Occidental, 28 maig 1902 – Terrassa, Vallès Occidental, 1 març 1992)
Pastor protestant, escriptor i editor. El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa.
Durant la Guerra Civil gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra. Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos. Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment.
Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur filiació republicana o per llurs creences religioses. Els anys de la clandestinitat i els primers d’una tolerància relativa, mantingué correspondència amb les principals autoritats civils, religioses i militars reivindicant constantment el dret a la llibertat religiosa.
El 1960 pronuncià una conferència als membres del Parlament britànic, explicant la situació religiosa real de l’estat espanyol. Emparant-se en el Fuero de los Españoles (1945), fundà la Misión Cristiana Española (1952), la qual expandí la presència protestant a diverses ciutats i pobles de Catalunya i de l’estat espanyol, i que, posteriorment, esdevingué la Federación de Iglesias Evangélicas Independientes de España.
Fundà l’Editorial CLIE (1933), per a la difusió de literatura religiosa.
(Girona, 24 agost 1920 – 11 febrer 2017)
Historiador de l’art i editor. Format a l’Escola Massana i a la Universitat Autònoma, es llicencià en història el 1943. Deixeble d’A. Duran i Sanpere, el 1946 fou nomenat arxiver i arqueòleg de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (Casa de l’Ardiaca). Fou cofundador de la revista “Ariel” (1946-51). Fou professor d’història de l’art a l’Escola Massana, i després a la Universitat de Barcelona.
El 1953 perdé el càrrec que tenia al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, en ésser processat per activitats socialistes, el qual no recuperà fins el 1963, i després en fou director en dues ocasions (1970-72 i 1980-85). Ha dirigit diverses excavacions de la ciutat.
Especialista en pintura gòtica catalana, ha publicat articles i els llibres Pedralbes y sus pinturas (1951), La vida del artista medieval (1953). Ha publicat obres de divulgació El pintor Pidelaserra, ensayo de biografía crítica (1947), Mil joyas del arte español (1948), amb A. Cirici, monografies i guies La iglesia de los Santos Justo y Pastor (1942), Mallorca (1948?), Montserrat (1950), Barcelona Antigua (1952), etc.
Ha col·laborat en les obres col·lectives L’Art Català (1955), dirigida per Folch i Torres, i el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947), amb J. Ainaud i J. Gudiol. Ha transcrit i anotat la Crònica del regnat de Joan I (1950). Com a editor, publicà les Elegies de Bierville, de C. Riba (1943), i La pell de brau, de S. Espriu (1960), i preparà -amb altres- el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes. A partir del 1985 començà la publicació de la sèrie periòdica Parva Archeologica.
Dades dels Països Catalans 