(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Santuari (Santa Maria de Joncadella). Figura des del segle XIII com a filial de la canònica de Manresa.
A partir del segle XV es convertí en santuari marià: la Mare de Déu de Joncadella és la patrona del Bages.
L’actual temple és del segle XVIII, i el retaule del començament del segle XIX.
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre.
Edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges fundat durant la primera meitat del segle XIII.
Al segle XIX es convertí en seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com una casa de colònies.
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
(Barcelona, 1581)
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia).
Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat).
Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael).
El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat.
Enllaç web: Fundació Casa de Misericòrdia
(Barcelona, 1939 – 1974)
Institució que sota el guiatge de Manuel Trens reuní una sèrie d’artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l’Art Litúrgic. La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques.
L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada. El 1970 es convertí en Galeria AS, la qual al seu torn deixà d’existir el 1974.
A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda. Ha assistit habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians.
Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres, especialment a “Art Sacré”, dirigit pels dominicans de París.
Tant Ars Sacra com Galeria AS mantingueren una selecta activitat cultural, des d’exposicions d’art a conferències i concerts.
(ant: les Aguges) Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu.
L’església és romànica (segle XII), d’una sola nau, allargada posteriorment.
(Sitges, Garraf)
Santuari marià, situat a ponent de la vila, proper a la mar, envoltat d’una pineda i zona residencial, que rep el nom del Vinyet.
És documentat des del 1326, i una vella tradició local vol que la imatge -de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica- fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya.
El santuari fou reedificat el segle XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions. La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions (les darreres el 1928 i el 1940).
El seu aplec se celebrava el 5 d’agost; abans se celebrava el 8 de setembre. També se celebren al Vinyet altres festes populars.
(Seròs, Segrià)
(o d’Avinganya) Antic monestir trinitari (Nostra Senyora dels Àngels), situat a la riba esquerra del Segre, prop de la confluència amb el Cinca.
Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata. El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení; hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I.
Les monges hi residiren fins el 1529; després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835.
Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista.
El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs.
(Blanes, Selva)
Santuari (la Mare de Déu del Vilar), situat 4 km, al nord, de la població, prop del mas del Vilar.
Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades.
S’hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del segle XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc.
La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael (24 octubre), per un altre vot, del 1795. També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades.
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,87 km2, 98 m alt, 401 hab (2017)
Situat a l’oest de Figueres, a l’esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terme juntament amb els seus afluents, per l’esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d’alzines i pins.
Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l’avicultura i les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.
El poble és al sector oriental del terme; l’església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus.
El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l’església de Sant Jaume dels Solers.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 