Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Santa Maria de Montsant

5 Respostes

(la Morera de Montsant, Priorat)

Ermita i antic monestir cistercenc femení situat al Montsant, al límit amb el terme de Cornudella, dominant el poble d’Albarca.

Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica; aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà. Poc després (1176) hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà.

El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa. El 1215 es traslladà a Bonrepós.

L’ermita del Montsant continuà com a residència d’eremites i donats.

Santa Maria de Meià, priorat de

13 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià. Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del segle XI.

Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després. El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent; per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou.

El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení. El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el 1205 per l’abat Bertran, que en reconstruí l’església el 1210.

Al llarg del segle XIII fou posat sota la dependència de Ripoll, i tenia un prior amb una comunitat composta de tres monjos, vuit canonges i alguns donats masculins i femenins.

Durant tres segles continuà com a priorat benedictí i canònica, regida per un monjo ripollès. El 1592 el papa Climent VIII intentà de secularitzar-lo pel seu caràcter canonical i envià els seus béns a Serrateix. Això portà a un plet, que guanyà el prior de Meià, invocant la nova exempció i el caràcter benedictí de la casa.

Obtinguda la independència de Ripoll i la seva exempció davant el bisbe d’Urgell, entrà en qualitat de priorat exempt a la Congregació Claustral Tarraconense (1592) i subsistí fins a l’exclaustració. Els priors exercien la jurisdicció civil i eclesiàstica sobre molts pobles i parròquies que formaven el territori exempt del monestir.

L’església actual del monestir fou refeta al segle XVII.

Santa Maria de Lillet

1 Resposta

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Monestir canonical, situat a l’esquerra de l’Arija. Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086.

El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana. La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres.

L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca. El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció. Era en força decadència el 1225 i el 1242.

El 1356 perdé part de la parròquia de Sant Antoni a la Pobla de Lillet. Al segle XV tenia tres canonges, un prepòsit i el plebà o rector. Amb la secularització esdevinguda el 1592, el paborde es convertí en rector i els canonges en preveres seculars.

Resta l’església romànica tardana, restaurada, i un claustre molt rústec, probablement del segle XV. Prop del monestir hi ha la capella rodona de Sant Miquel de Lillet.

Santa Maria de la Tossa

4 Respostes

(Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Santuari (620 m alt), situat dalt de la tossa de Montbui, al costat de l’antic castell de Montbui. Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell.

El bisbe de Vic, Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada. Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035.

És un sòlid edifici pre-romànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035. Fou parròquia activa fins al 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial seva. Al segle XVI hom li afegí una capella lateral.

Restaurada entre 1954 i 1961, és ara un dels millors edificis pre-romànics del país. El 1955 fou creat el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que hi ha fet millores constants. Presideix l’altar una antiga imatge romànica de Santa Maria de Gràcia, del segle XIII.

Santa Maria de Besalú

10 Respostes

(Besalú, Garrotxa)

Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú.

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell. A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica.

La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n’heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII. La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als segles XII i XIII; al segle següent inicià un període d’estancament, que acabà amb la secularització del 1592.

El bisbe de Girona intentà d’unir els seus béns al seminari de Girona, i Roma els cedí a l’ardiaca de Vic.

Una sèrie de plets feren que l’antiga canònica subsistís com a col·legiata fins al segle XIX, per bé que sense gens de vitalitat i amb el culte traspassat a l’església de Sant Vicenç.

Enllaç web: Santa Maria de Besalú

Santa Magdalena d’Ulldemolins

Deixa un comentari

(Ulldemolins, Priorat)

Antiga ermita. Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara, Sant Bartomeu i la de Loreto. Fou reedificada i ampliada vers el 1576 amb l’intent d’establir-hi una comunitat monàstica.

El 1579 s’hi volgueren establir dos monjos basilians; però els jurats d’Ulldemolins denegaren el permís al·legant la pobresa del lloc. A l’inici del segle XVII una altra volta ho intentà una comunitat de carmelitans descalços, sense aconseguir-ho.

Per la seva grandària és anomenada la catedral del Montsant.

Santa Llúcia de Rajadell

1 Resposta

(Rajadell, Bages)

Petit monestir de canongesses agustinianes, establert a mitjan segle XIV a la capella de Santa Llúcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall del poble i castell de Rajadell.

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu. A la fi del segle XV ja no tenia comunitat.

L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle XIV.

Santa Fe de Montseny

5 Respostes

(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)

Santuari i veïnat (1.200 m), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.

La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal de Montseny.

Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat.

La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien orde d’ermitans de Santa Fe. Del segle XIV en endavant estigué a cura d’un ermità, dependent del rector de Fogars. La capella d’origen fou engrandida el 1577 i renovada al segle XVIII. Es troba adossada al modern hotel de Santa Fe.

Santa Eugènia de Berga (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 7,01 km2, 538 m alt, 2.259 hab (2017)

0osonaSituat al centre de la plana de Vic, a la dreta del riu Gurri, al sud-est de Vic.

Agricultura amb conreus de cereals (blat, ordi, civada i blat de moro), patates i algunes hortalisses. Ramaderia de bestiar porcí i aviram. Petita indústria (afavorida per la proximitat de Vic) de materials per a la construcció i tèxtil, que ha afavorit el creixement de la població. Àrea comercial de Vic.

El poble és aturonat, al límit amb el veí terme de Taradell, dins el qual hi ha el raval de Santa Eugènia. Destaca l’església parroquial de Santa Eugènia, que fou erigida a mitjan segle XI i restaurada el 1955 i el 1975, temple romànic de creu llatina i tres absis semicirculars amb un robust campanar de torre de tres nivells, és un dels millors exemplars romànics de la comarca.

Té importants masies, com la casa fortificada de Sala-d’Heures.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Màgic Món del Tren – Escola

Santa Cristina -Selva-

6 Respostes

(Lloret de Mar, Selva)

Santuari, enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel sud les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.

El santuari existia com a ermita ja l’any 1376; l’edifici actual fou iniciat el 1764; té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos ex-vots.

S’hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia, que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d'”amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja.