Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Mur i de Cervelló, Dalmau de

(Cervera, Segarra, 1376 – Saragossa, Aragó, 12 setembre 1456)

Prelat, promotor de les arts i polític. Canonge del capítol de Girona.

Encara que durant l’interregne fou partidari de Jaume d’Urgell, el 1415 aconseguí d’ésser designat bisbe de Girona. Fou decisió personal seva de portar a terme (1416) el projecte definitiu de la catedral gironina, del qual fou encarregat el mestre d’obres Guillem Bofill.

Dos anys més tard anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim a la cort papal.

El 1419 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1431 es traslladà a Saragossa, d’on fou fet arquebisbe.

Mur, Bernat de

(Mur, Pallars Jussà, segle XIII – Barcelona, 1264)

Eclesiàstic i jurista. El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya.

Fou nomenat bisbe de Vic el 1244. Canvià amb el rei Jaume I el Conqueridor les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent (Bages), i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions.

El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages) els límits de llurs drets d’exempció. S’oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic.

Celebrà un important sínode diocesà (1252), i abans havia intervingut al concili provincial de Tarragona (1246) i a la cort del 1247.

Lluità contra l’heretgia a les muntanyes d’Urgell i de Cerdanya i tingué una gran amistat amb Ramon de Penyafort, per inspiració del qual es féu dominicà sense renunciar a la diòcesi.

Morí al convent de Santa Anna de Barcelona.

Muntanyana, Ramon de -eclesiàstic, s. XIII/XIV-

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Eclesiàstic. Actuà com a jurista. Era ardiaca del capítol de Tarragona. Serví el rei Jaume II.

El 1304 intervingué a les sentències arbitrals de Torrelles, que resolien els conflictes amb Castella endegats pacíficament a les vistes reials celebrades poc abans a Campillo.

Muntaner i de Sacosta, Baltasar de

(Catalunya, vers 1645 – Madrid, 7 novembre 1711)

Eclesiàstic. Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya.

Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants. El 1683 presidí la diputació de la generalitat de Catalunya, fins al 1686.

Fou abat de Sant Cugat del Vallès, refusà l’arquebisbat de Mèxic i morí abans de poder ocupar el bisbat de Vic.

Muñoz i Izquierdo, Francesc

(Burjassot, Horta, 28 abril 1868 – 12 abril 1930)

Prelat. Era professor del seminari de València, on ocupà el càrrec de vice-rector.

Fou successivament secretari de les diòcesis d’Urgell (1902), Jaén (1907) i Barcelona (1909). El 1910 era arxiprest de Barcelona.

Fou nomenat bisbe de Vic el 1916. L’any 1925 deixà la diòcesi per haver estat nomenat procapellà del rei Alfons XIII i patriarca de les Índies Occidentals.

Col·laborà amb el règim de Primo de Rivera. El 1926 fou conseller d’estat.

Muñoz y Guil, Manuel

(Múrcia, vers 1670 – Vic, Osona, 1751)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Múrcia, on després ensenyà.

Bisbe de Vic (1744-51), edità unes constitucions sinodals, un catecisme i diverses pastorals, tot en català.

La seva obra més remarcable fou la creació definitiva del seminari conciliar de la diòcesi, que havia estat creat el 1635, però que decaigué molt aviat; en redactà les normes, segons el model de les del seu seminari originari de Múrcia.

Mulnells, Ponç de

(Catalunya, segle XII – 1193)

Prelat. Fou el segon bisbe de la seu restaurada de Tortosa (1165-93), succeint a Jofre.

Consagrà l’església de la seu. El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I amb Sança de Castella.

Fou succeït per Gombau de Santa Oliva.

Mulceo, Esteve

(Beziers, França, segle XIV – Lleida, 1360)

Prelat. El 1349 fou consagrat bisbe de Lleida, succeint Jaume Sitjó.

Eximí el seu capítol del subsidi que tradicionalment era degut al bisbe.

El 1360 fou succeït per Romeu Sescomes.

Moya de Contreras, Acisclo

(Pedroche, Andalusia, 1505 – Montserrat, Bages, 2 maig 1564)

Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València. Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó.

Essent bisbe, féu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi de Vic. Assistí al Concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado.

Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu.

Morell, Miquel Jeroni

(València, 1531 – Balaguer, Noguera, 23 agost 1579)

Prelat.

El 1578 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Joan Dimas Loris, traslladat temps enrere a Barcelona.

Morí l’any següent al convent de Sant Domènec de Balaguer, on fou enterrat.

Fou succeït per fra Hug Ambròs de Montcada.