Mur, Bernat de

(Mur, Pallars Jussà, segle XIII – Barcelona, 1264)

Eclesiàstic i jurista. El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya.

Fou nomenat bisbe de Vic el 1244. Canvià amb el rei Jaume I el Conqueridor les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent (Bages), i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions.

El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages) els límits de llurs drets d’exempció. S’oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic.

Celebrà un important sínode diocesà (1252), i abans havia intervingut al concili provincial de Tarragona (1246) i a la cort del 1247.

Lluità contra l’heretgia a les muntanyes d’Urgell i de Cerdanya i tingué una gran amistat amb Ramon de Penyafort, per inspiració del qual es féu dominicà sense renunciar a la diòcesi.

Morí al convent de Santa Anna de Barcelona.