Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Puig, Leopold Jeroni

(Barcelona ?, vers 1700 – Madrid, 14 juliol 1763)

Eclesiàstic i literat. Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730.

Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el “Diario de los Literatos de España”, que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica; sols sortí dos anys (1737-39).

Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària. El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española.

Puig, Francesc -eclesiàstic-

(Tortosa, Baix Ebre, 1577 – vers 1642)

Eclesiàstic i canonge de la catedral de Tortosa.

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la Generalitat a Madrid.

Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit, on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment.

Prudenci Gali

(Pirineus, segle IX – Troyes, França, 861)

Historiador i bisbe de Troyes (845-61). D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya.

Havia estat conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes.

És autor dels importants Annals reials dits de Saint-Bertin, on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes del Pirineu.

A més de l’interès personal per aquestes regions, certes notícies les podia saber a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries (848-852).

Protasi

(Urgell, segle IX – Catalunya Nord, segle IX)

Fundador i primer abat de Cuixà.

Abat del monestir d’Eixalada. La seva entrada al monestir amb importants donacions, en 854, tragué la piadosa fundació de la vida migrada que duia fins aleshores i li donà un impuls considerable. La comunitat arribà aleshores a tenir cinquanta monjos.

En 878 una revinguda del riu Ter s’endugué l’edifici del monestir i causà víctimes entre els monjos. Aleshores fou establert un nou monestir a Cuixà, en altres terres i edificis pertanyents a Protasi. Aquest, que es trobava malalt en aquest temps, encomanà la nova fundació a la bona cura del comte Miró I el Vell.

L’any 879 era documentalment fundada la casa de Cuixà, que restava subjecta a la regla de sant Benet. Tenia 35 monjos, que aviat esdevindrien 60.

Pròsper

(Tarragona ?, segle VII – Camogli, Ligúria, Itàlia, 718)

Arquebisbe de Tarragona i sant.

Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església.

S’establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli (Gènova), on fundà un monestir.

Morí amb fama de sant i el rei Luitprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies.

El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio.

Prim i Gassol, Joan

(Verdú, Urgell, segle XVIII – 15 octubre 1813)

Eclesiàstic. Rector de Fondarella (Pla d’Urgell).

És autor de diverses lletres adreçades als eclesiàstics i contra Napoleó, com Carta sobre el juramento de fidelidad a Napoleón, escrita a los eclesiásticos de Cataluña (1811).

Prieto, Gaspar

(Burgos, Castella, 14 agost 1578 – Perpinyà, 30 octubre 1637)

Eclesiàstic. Mercedari (1594). Fou elegit mestre general de l’orde (1622-26).

Assistí a les corts de Montsó (1626) i fou elegit bisbe de Solsona  el 1630 però no arribà a prendre possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l’Alguer (Sardenya), d’on fou lloctinent general (1631-32).

Traslladat a la diòcesi d’Elna (1636), donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat.

És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalano-aragonesa.

Preixens, Arnau de -bisbe Urgell-

(Catalunya, segle XII – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1195)

Bisbe d’Urgell (1167-1195).

El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast amb Sança de Castella, i el 1177 col·laborà amb aquest rei en la fundació de Puigcerdà. Fou nomenat marmessor d’Ermengol VII d’Urgell.

El 1190, aliat amb Ermengol VIII, entrà en conflicte amb el vescomte Arnau de Castellbó i els nobles que el seguien.

El 1195 es retirà al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Prats i Martí, Bonaventura

(Tarragona, 11 març 1749 – Manresa, Bages, 1825)

Eclesiàstic. Jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825. Orador en llatí i en castellà.

Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara. Retornat a Tarragona (1798-1801), fou novament exiliat.

Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona. Durant el trienni liberal (1820-23) residí al palau dels marquesos de Moja. El 1823 fou nomenat rector del col·legi i del noviciat de Manresa.

A València publicà sis peces oratòries. Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta.

Era una de les figures més prestigioses de la Companyia de Jesús al seu temps.

Pratmans i Llambés, Miquel

(Cardona, Bages, 31 maig 1808 – Tortosa, Baix Ebre, 3 gener 1861)

Prelat. Fou rector del seminari de Solsona.

El 1860 fou nomenat bisbe de Tortosa. Tot i que la seva prelatura resultà curta, deixà un bon record per les seves virtuts.

Fou succeït per Benet Vilamitjana.