Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Masdéu i de Montero, Joan Francesc de

3 Respostes

(Palerm, Itàlia, octubre 1744 – València, 11 abril 1817)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Baltasar i de Josep Antoni. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l’exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació.

Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València.

La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l’església nacional visigòtica. Traduí a l’italià autors espanyols i moltes de les seves obres han restat inèdites, entre elles dues propostes de reforma eclesiàstica dirigides al rei Ferran VII de Borbó i a l’arquebisbe de Toledo.

Masdéu i de Montero, Baltasar de

2 Respostes

(Palerm, Itàlia, 1741 – Palma de Mallorca, 1820)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Joan Francesc i de Josep Antoni, i fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III de Catalunya (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs).

Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza.

Ensenyà filosofia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca.

Autor d’Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804).

Marquet i Roca, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1876)

Eclesiàstic. Era beneficiat de Santa Maria del Mar.

És autor d’una crònica dels fets que s’esdevingueren al Principat durant l’atzarós període 1821-23.

Margarit -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Marès, Francesc

1 Resposta

(Llívia, Baixa Cerdanya, segle XVII)

Escriptor i eclesiàstic. Tingué un benifet a l’església de Sant Miquel de Barcelona.

És autor d’una notable Història de Nostra Senyora de Núria (1666).

March, Antoni

Deixa un comentari

(Oliana, Alt Urgell, segle XVIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1819)

Eclesiàstic. Tingué bon prestigi per la seva cultura.

Exercí una càtedra al seminari de la Seu d’Urgell. També en fou rector.

Manegat i de Pastors, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVIII – 1819)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d’altres obres, d’unes Cartas críticas.

Malón de Chaide, Pedro

Deixa un comentari

(Cascante, Navarra, vers 1530 – Barcelona, 1589)

Eclesiàstic. Agustí i graduat en teologia. El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona.

Maiques i Pérez, Miquel

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida, 29 octubre 1489 – Sàsser, Sardenya, 18 novembre 1576)

Eclesiàstic augustinià. Format a les universitats de València i Lleida, hi ensenyà posteriorment filosofia i teologia.

Prior del convent de València i definidor provincial, el 1536 va ésser nomenat bisbe auxiliar a Sogorb (titular de Tarso) i a Lleida (titular d’Ales, Sardenya), i passà a arquebisbe de Sàsser el 1573.

Magre i Tolrà, Jaume

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, segle XVI – Madrid, 7 desembre 1640)

Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Ocupà el càrrec de capellà del rei Felip IV. Més tard fou degà del capítol de Vic (1625) i mestrescola a Lleida (1639).

Treballà com a cronista del noble llinatge dels Queralt.