(Catalunya, segle XIII – Tarragona, segle XIV)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tarragona i ardiaca de la parròquia de Sant Fructuós.
És autor d’unes constitucions provincials que dedicà a l’arquebisbe i infant reial Joan d’Aragó i d’Anjou.
(Vic, Osona, segle XIX)
Compositor i eclesiàstic. És autor d’El serafí d’Ausona, escenes de la vida de sant Miquel dels Sants.
(Tàrrega, Urgell, segle XIV – 1353)
Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d’Alfons III el Benigne.
Escriví glosses als Usatges.
Guillem de Vilamur (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé algunes cases a la ciutat.
Guillem de Vilamur (Catalunya, segle XIII) Prelat de la casa de Ribera (1257?-69?). Membre del llinatge homònim.
Guillem de Vilamur (Catalunya, segle XIV – segle XV) Abat d’Alaó (1414). Membre del llinatge homònim.
Veure> Ferrer, Vicent (eclesiàstic, escriptor i sant valencià, 1350-1419).
(Catalunya, segle XIX)
Hebraista i eclesiàstic. És autor de treballs per a l’ensenyament de la llengua hebraica.
(França, segle IX – 893)
Arquebisbe de Narbona (885-893). Mantingué bones relacions amb el comte Guifré I el Pilós.
Ambdós procediren a completar la restauració de la diòcesi osonenca, instal·lant-hi com a bisbe titular l’antic arxipreste Gotmar.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Les seves obres resten perdudes.
Hom sap que escriví un entremès, amb música de Joan Pérez de Pastrana, que fou representat a València en ocasió de la visita que hi féu el rei Ferran I d’Antequera.
(Catalunya, segle XIII – València, 1243)
Primer bisbe de València després de la conquesta, nomenat per Jaume I de Catalunya el 1239 o el 1240.
El papa Gregori IX li confirmà el nomenament.
Dades dels Països Catalans 