Arxiu d'etiquetes: ducat Cardona

Aragó i de Portugal, Alfons d’

10 Respostes

(Sogorb, Alt Palància, 1489 – el Puig de Santa Maria, Horta, 16 octubre 1563)

Duc de Sogorb i comte d’Empúries (des del 1522) i duc consort de Cardona des del 1543. Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal. El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona.

Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara (1521). La seva actitud fou elegiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del regnat d’Alfons IV el Magnànim del Panormita (1527).

El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà. Nomenat lloctinent del regne de València (1558-63), promulgà, entre d’altres, una pragmàtica reial que ordenava el desarmament dels moriscs (1563).

Cardona i Manrique de Lara, Joana I de

11 Respostes

(Sogorb, Alt Palància, 1499 – 30 agost 1564)

Duquessa de Cardona (1543-64). Filla de Ferran I de Cardona i Enríquez, de qui heretà el ducat.

Muller d’Alfons d’Aragó i de Portugal, comte d’Empúries i duc de Sogorb, reunint així les dues grans cases nobiliàries, els hereus de les quals s’anomenaren d’Aragó i Folc de Cardona o Folc de Cardona i d’Aragó.

Cardona i de Córdoba, Enric d’Aragó Folc de *

Deixa un comentari

Veure> Enric d’Aragó Folc de Cardona i de Córdoba (duc de Cardona i lloctinent de Catalunya, 1630-40).

Cardona, Lluís Ramon de *

Deixa un comentari

Veure> Lluís Ramon Folc d’Aragó i Fernández de Córdoba (duc de Cardona, comte d’Empúries i de Prades…, 1608-70).

Aragó i Fernández de Córdoba, Lluís Ramon Folc de

4 Respostes

(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)

(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.

La Mothe-Houdancourt, Philippe de

(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)

Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.

Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).

Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.

Cardona i Enríquez, Ferran I de

19 Respostes

(Catalunya, 1469 – Barcelona, 1543)

Segon duc de Cardona i marquès de Pallars. Era fill de Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Aldonça Enríquez.

Succeí el seu pare el 1513. El 1521 tingué dificultats greus amb els seus vassalls de Cambrils. Les autoritats de Barcelona apaivagaren el conflicte.

Fou nomenat almirall per l’emperador Carles V. Formà part del consell imperial. El 1535 entrà a Barcelona a la dreta de l’emperador, que en aquella avinentesa, i per excepció, no passà sota pal·li.

Es casà en primeres núpcies amb Francesca Manrique, filla del duc de Nàjera, i en segones amb Isabel Agostín, filla del vice-canceller de la Corona d’Aragó.

A la seva mort, fou succeït per la seva pubilla Joana de Cardona i Manrique, casada amb Alfons d’Empúries, príncep del casal de Trastàmara i fill d’Enric “Fortuna”.

Cardona i d’Urgell, Joan Ramon Folc IV de

26 Respostes

(Catalunya, 1446 – Arbeca, Garrigues, 29 gener 1513)

Noble. Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d’Urgell. Quart comte de Cardona i setè de Prades (1486-91), marquès de Pallars i primer duc de Cardona (1491-1513).

Lluita al costat de Joan II durant la guerra civil catalana, encara que el 1466 la Generalitat li oferí la corona després de la mort del conestable de Portugal. Restà empresonat durant tres anys (1467-70).

En acabar la guerra, fou nomenat diputat militar de la Generalitat (1473-76). Posteriorment lluità contra Hug Roger III de Pallars (1480) i els remences (1484-85).

Es casà amb Aldonça Enríquez i fores pares de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, i d’Antoni, Enric, Ferran I, Lluís, Pere i Teresa de Cardona i Enríquez.

Cardona, Francesc de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1572)

Duc de Cardona. Fill d’Alfons d’Aragó, del casal de Trastàmara, i de Joana I de Cardona, pubilla del casal d’aquest nom.

Heretà dels seus pares els títols de duc de Cardona i de Sogorb, marquès de Pallars, comte d’Empúries i de Prades i vescomte de Vilamur. Morí sense successió.

Els títols passaren a la seva germana gran Joana Folc, muller de Diego Fernández de Còrdova. Entre els successors d’aquella prevalgué sobre els altres el cognom de Cardona, a vegades sota la variant de Folc de Cardona.

Sembla que és aquest personatge el qui, en la seva joventut, destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos quan encara vivia el seu avi Ferran I de Cardona.

Cardona, Caterina Antònia de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII)

Duquesa de Cardona. Era filla de Lluís Ramon de Cardona. A la mort del seu pare (1670), el succeí com a pubilla.

Per haver-se casat amb el duc de Medinaceli, els títols i les propietats dels Cardona passaren amb caràcter secundari a la gran família castellana.

En aquesta ocasió, el cognom de Cardona, que s’havia mantingut en primer lloc malgrat els diversos casos anteriors de successió per línia femenina, perdé definitivament la seva preferència i restà incorporat en lloc poc vistent als usats pels Medinaceli.