Arxiu d'etiquetes: directors/es teatrals

Reixach i Felipe, Domènec

1 Resposta

(Blanes, Selva, 1948 – )

Actor, director i gestor teatral. Començà la seva carrera com a actor en el teatre independent. L’any 1975 intervingué en el muntatge Boa constrictor, de Marta Català, i el 1976 formà part del Grup de Teatre de l’Escorpí, i participà en Quiriquibu, de J. Brossa, i Tirant lo Blanc, dirigit per J.A. Codina.

Membre de l’equip fundacional del Teatre Lliure, actuà en els muntatges d’aquesta formació entre el 1976 i el 1984. Entre el 1979 i el 1980 col·laborà amb Els Joglars com a actor (Laetius) i director (L’Odissea). La seva tasca de director ha continuat amb El giravolt de maig (1988) i El desengany (1992).

Com a gestor teatral ha estat coordinador general (1985-88) i director (1988-98) del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Des del 1198 fou director del Teatre Nacional de Catalunya.

Reguant i Molinos, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1953 – )

Director teatral. A 17 anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d’un cavall i Godspell. Després aconseguí que el gènere s’implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó (1990), Snoopy, el musical (1991), Memory (1992), La lluna de València (1992), Tots dos (1993), Germans de sang (1994), Blues en la nit (1995) i West Side Story (1996).

S’ha especialitzat en la importació de musicals anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l’estat espanyol. En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago (1999), Monjitas (2000), Cuando Harry encontró a Sally (2002), Siete novias para siete hermanos (2004), Cantando bajo la lluvia (2005) i La vuelta al mundo de Willy Fogg (2008).

També ha fet incursions en el teatre de text comercial, com a Diez negritos (2002), i el musical Mortadelo y Filemón en el fantoche de la ópera (2008).

Amb l’actriu Àngels Gonyalons creà l’escola Memory (1993), la primera a formar actors de musicals.

Polls i Condom, Esteve

1 Resposta

(Barcelona, 17 novembre 1922 – 23 abril 2016)

Actor i director teatral. Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa. Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea, amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats actors i fou mentor de joves actors com ara Núria Espert.

Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia (1954). L’any 1957 estrenà Juli Cèsar al Teatre Grec, primera obra clàssica en català autoritzada per la censura franquista.

Molt actiu en l’escena teatral de Barcelona, assumí temporades de diverses sales d’aquesta ciutat i també de Madrid, on, després d’un parèntesi a París en 1957-58, el 1960 dirigí la temporada oficial del Teatre de la Zarzuela.

El 1962 tornà al Romea, on reestrenà Romeu i Julieta, en versió de Josep M. de Sagarra. El 1964 dirigí el Festival Homenatge al IV Centenari de William Shakespeare. A la dècada dels anys 1960 també dirigí, entre d’altres, La zapatera prodigiosa, Bon Nadal Mr. Scrooge i la seva adaptació d’El poema de Nadal (1961).

L’any 1966 marxà a Amèrica, al capdavant de la Compañía Teatro Universal de Alejandro Ulloa, i hi estrenà, entre d’altres, La vida es sueño, El alcalde de Zalamea, Otel·lo i Los intereses creados. Col·laborà en la fundació de les companyies nacionals de teatre de Colòmbia (1967) i, especialment, Costa Rica (1971).

Al seu retorn a Catalunya (1973), fou nomenat director de la Companyia Àngel Guimerà del Teatre Nacional de Barcelona, amb seu al Teatre Espanyol del Paral·lel, fins a la dissolució de la qual (1975) estrenà obres com ara Les troianes i El señor Pigmalión. Del 1975 al 1980 dirigí diverses companyies pròpies i estrenà, entre d’altres, una versió teatral de Canigó (1980). En 1981-82 el Govern de les Illes Balears li encarregà establir una Escola de Teatre de les Illes.

Novament a Catalunya, portà a l’escena diverses obres, entre les quals destaquen Fedra i una innovadora versió de Romeu i Julieta. Continuà dirigint diversos muntatges a Catalunya fins el 1986, i a Madrid fins el 1996. Aquest any fou homenatjat, juntament amb la seva esposa, Montserrat Salvador, en el 25 aniversari de la Compañía Nacional de Teatro de Costa Rica.

Tot i estar retirat (1995), continuà la seva activitat teatral de manera discontínua: el 1998 dirigí una antologia dels clàssics, Joc d’herois i d’heroïnes, a la qual seguiren les lectures dramatitzades de Caos dempeus (2001) i Jugant amb Molière (2005), combinació de diversos fragments del dramaturg francès.

L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2009 publicà Cinc minuts abans que caigui el teló. Memòries de tota una vida dedicada al teatre.

Pasqual i Sánchez, Lluís

5 Respostes

(Reus, Baix Camp, 5 juny 1951 – )

Director teatral. Fundador i codirector de la companyia Teatre Lliure de Barcelona. Ha estat director del Centro Dramático Nacional a Madrid (1983-89), del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe, de París (1990-96), i del projecte de la Ciutat del Teatre de Barcelona (1997-99).

Entre els nombrosos muntatges que ha dirigit destaquen Antígona (1968) i Una altra Fedra, si us plau (1978), de S. Espriu; La vida del rey Eduardo II de Inglaterra (1983), de Marlowe/Brecht; El público (1987) i Comedia sin título (1990), de F. García Lorca; Lorenzaccio, Lorenzaccio (1987), d’A. Musset; Tirano Banderas (1991), de Valle-Inclán; Roberto Zucco (1993), de Bernard-Marie Koltès; Tot esperant Godot (1999), de S. Beckett, i diversos espectacles relacionats amb Lorca (1996-98).

Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), premi Nacional de Teatre (1991) i cavaller de la Legió d’Honor de la República francesa (1996).

Montanyès i Moliner, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 25 octubre 1937 – 10 novembre 2002)

Actor i director de teatre. Es va formar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha intervingut en nombrosos muntatges i ha dirigit, entre molts altres, Antígona (1978), de S. Espriu, Un lloc entre els morts de M.A. Capmany, El manuscrit d’Alí Bei (1988), de J.M. Benet i Jornet, Kean de J.P. Sartre i A. Dumas, L’hostal de la Glòria de J.M. de Sagarra per al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres.

Com a actor ha interpretat diverses obres de S. Espriu, de Shakespeare i de J. Oliver. Ha estat director de l’Institut del Teatre (1981-88) i formà part de l’equip de direcció del Teatre Lliure.

Homar i Toboso, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 20 abril 1957 – )

Actor. Formà part de la companyia fundacional del Teatre Lliure (1976), on s’ha format i ha desplegat gran part de la seva trajectòria professional amb obres de Büchner, Shakespeare, Marlowe, Txèkhov, Moliére, Strindberg, Guimerà, Goldoni, etc.

Ha dirigit les obres teatrals Història del soldat (1993-94), El barret de cascavells (1994), Hamlet (1999), etc. En cinema cal destacar la seva intervenció en La plaça del Diamant (1981), de Francesc Betriu, basada en l’obra homònima de Mercè Rodoreda; La ciudad de los prodigios (1999), de M. Camus, etc. Del 1992 al 1998 fou director artístic del Teatre Lliure. Premi Nacional d’Interpretació el 1986.

Gas i Cabré, Mario

4 Respostes

(Montevideo, Uruguai, 5 febrer 1947 – )

Actor i director teatral. Fill de Manuel Gas i Salvador. Nascut accidentalment a sud-americà. Es va iniciar en els teatres universitaris i independents dels anys 1960 a Barcelona. Ha destacat com a director escènic d’òperes, de musicals i de diversos muntatges teatrals.

Ha dirigit, entre altres, El Adefesio, de R. Alberti, L’òpera de tres rals, de B. Brecht (1984), Salomé, d’O.Wilde (1985), La Ronda, d’A. Schnitzler (1986), El temps i els Conway, de J.B. Priestley (1992), Sweeney Todd, de S. Sondheim i H. Wheeler (1995), i Martes de Carnaval, de Valle-Inclán (1995).

El 1997 va debutar com a director de cinema amb El pianista. Ha estat empresari i va ésser director del Festival de Tardor de Barcelona (1989-91) i del Festival Olímpic de les Arts (1992). Ha rebut, entre d’altres, el premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el premi de la Crítica de Barcelona.

Ha exercit també com a crític teatral i gestor i animador.

Garsaball i Torrents, Pau

4 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 19 abril 1920 – Barcelona, 8 desembre 1991)

Actor, empresari i director teatral. Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona. Incorporat de molt jove a l’escena catalana, va protagonitzar una llarga llista d’obres del repertori català. Estrenà obres de J.M. de Sagarra, Bala perduda (1950), de Lluís Elias, etc. El 1963, es va fer càrrec durant uns anys de l’empresa del Teatre Romea. El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial.

El 1970 va esdevenir empresari del Teatre CAPSA, des d’on va impulsar una renovació de l’escena catalana i va aconseguir un gran èxit amb El retaule del flautista de Jordi Teixidor (temporada 1971-72), obra que també va protagonitzar. El 1983 interpretà El cafè de la marina de J.M. de Sagarra i el 1984 l’Auca del senyor Esteve de S. Rusiñol.

Va intervenir en nombrosos films, com La ciutat cremada (1976), La verdad sobre el caso Savolta (1978), Companys, procés a Catalunya (1979) i Viatge a la darrera estació (1981-82). També ha actuat a la televisió catalana en obres com Hamlet, L’apotecari d’Olot, El secret, etc. El 1990 li va ésser atorgat el Premi Nacional d’Interpretació Teatral.

Formosa i Torres, Feliu

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 10 setembre 1934 – )

Escriptor i director escènic. Es llicencià en lletres. Fundador dels grups Teatre Independent Català i Gil Vicente, i promotor i difusor dels corrents del teatre d’avantguarda internacional. Cal destacar-ne diversos muntatges, com L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI.

Ha publicat diverses antologies de poesia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix (1967, amb Artur Quintana), un llibre teòric sobre el teatre (Per una acció teatral, 1971), llibres de poesia, de caire realista i existencial, Albes breus a les mans (1973) i Llibre de meditacions (1973), un volum del seu diari (El present vulnerable, 1980) i el llibre de literatura infantil Les nits del llamp (1996). També ha destacat com a traductor, de l’alemany, de F. Kafka, B. Brecht, P. Weiss o P. Handke. El 1998 va ser guardonat amb el premi d’Honor de l’Institut del Teatre.

Fontserè i Sidera, Ramon

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 26 agost 1956 – )

Actor. Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars.

Des del seu ingrés a la companyia de Boadella, amb l’espectacle Teledeum (1983), n’ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals.

Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns: Ubú President (1996), La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla (1998) i Daaaalí (2000).

En tots tres papers fou guardonat com a millor actor amb els premis de la Crítica (1996), MAX de la SGAE (1998) i Premio Nacional de teatro (2000).