Arxiu d'etiquetes: directors/es teatrals

Ballesteros i Gilabert, Maria Pau

Deixa un comentari

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1937 – )

Actriu i directora teatral. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona (1956-60) i després es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda.

Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics, treballà en teatre i televisió amb directors com Adolf Marsillach o Pilar Miró.

El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres d’autors estrangers i dirigí muntatges com Fuenteovejuna, interpretada pels veïns d’aquest poble.

Entre el 1979 i el 1996 es féu càrrec de la Secretaria General de l’Institut Internacional del Teatre de la UNESCO.

Baixas i Àrias, Joan Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 6 novembre 1946 – )

Pintor i director teatral. L’any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l’estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge.

Creà, el mateix any, el Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l’any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d’investigació pictòrica i teatral.

Ha col·laborat també en la direcció artística d’espectacles de diverses companyies.

Des del 1989 fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette.

Canut i Bartra, Carles

Deixa un comentari

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 23 setembre 1944 – Barcelona, 27 setembre 2018)

Actor i director teatral. Iniciat en el teatre independent dels anys 1960, després d’una estada professional a Veneçuela, des del 1981 ha alternat les actuacions en català i castellà.

Assolí popularitat a Catalunya per les seves aparicions a la televisió, especialment al concurs de TV3 Vostè jutja, interpretant el personatge d’en Rafeques.

Fou també doblador al català de diverses pel·lícules.

L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.

Vilalta i Soteras, Maruxa

1 Resposta

(Barcelona, 23 setembre 1932 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 agost 2014)

Escriptora en castellà. Filla d’Antoni Vilalta i Vidal, residí a Mèxic. Es llicencià en lletres. Ha conreat el periodisme, camp en el qual ha col·laborat al diari “Excelsior”. També ha treballat a la televisió mexicana.

S’hi inicià com a novel·lista, però el seu èxit ha estat el teatre, com a directora d’escena i autora d’obres amb diàlegs vius on analitza els problemes de l’home contemporani. Dins d’aquest gènere, cal destacar l’aplec de nou obres publicat el 1972.

Part de la seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el francès, l’italià, el txec i el català. Pel que fa a aquesta darrera llengua, l’escriptor Vicenç Riera i Llorca féu la traducció d’Un día loco (El meu dia foll, 1958). Ha estat traduïda també Soliloquios del tiempo (1968) i Josep M. Poblet féu la traducció de Cuestión de narices (1974), que fou Premi ciutat de Manresa.

Ha dictat conferències a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Teixidor i Martínez, Ramon

1 Resposta

(Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 24 maig 1999)

Actor i director teatral. Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor. El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista, del seu germà Jordi Teixidor.

Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina.

Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió (La granja, Filiprim) i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili, basada en la tira còmica de l’humorista Ivà.

Simó i Vinyes, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1961 – )

Director i escenògraf teatral. Professor d’interpretació i direcció escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Iniciat en el teatre universitari (Lo Canonge Ester Convidafestes, 1983, en col·laboració amb F. Massip), aviat s’incorporà al teatre professional primer com a escenògraf, particularment amb El Teatro Fronterizo (Els bons dies o Primer Amor), i després com a director escènic tant al teatre públic (CDGC, Mercat de les Flors) com al privat (Sala Beckett, La Fura dels Baus, Sèmola Teatre).

Muntà peces de Sergi Belbel (Elsa Schneider, 1989), Jordi Pere Cerdà (1990, Quatre dones i el sol, 1990), Joan Brossa (Brossiana, 1991), Joan Casas (Nus, 1993), Steven Berkoff (El Nadal de Harry, 1994), Brecht (Happy End, 1997), Carles Batlle (Combat, 1998) o H. Müller (Mort-home, 1998), i fou director convidat al Teatre Mossoviet de Moscou (Restauració, d’E. Mendoza, 1992).

Posteriorment ha posat en escena Escenes d’una execució (2002), 11 de setembre/Les troianes (2002), Antígona (2003), Calígula i Fuente Ovejuna (2005). Ha col·laborat amb Magda Puyo en la creació dramatúrgica d’espectacles com Ricard G. Peces d’Amor i de Guerra (2000) i Fedra+Hipòlit (2002).

Ha estat director de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (1996-98) i d’ençà del 1998 membre del consell assessor del TNC, per al qual féu l’escenografia de La barca nova (1999).

Salvat i Ferré, Ricard

8 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 17 agost 1934 – Barcelona, 24 març 2009)

Director teatral i escriptor. Llicenciat en filosofia i doctor en filologia hispànica. Com a universitari s’inicià en el teatre a través de l’Agrupació de Teatre Experimental.

Fou un dels fundadors del Teatre Viu (1956) i creà el 1960 l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i el 1966 una companyia professional, ha través de les quals ha estat un promotor i un innovador excepcional. Ha fet amb èxit diversos muntatges sobre obres d’Espriu, especialment Ronda de mort a Sinera.

Ha escrit diversos llibres de teoria teatral: El teatre contemporani (1966), Escrits per al teatre (1990), etc; i d’història del teatre: Adrià Gual i la seva època (1970), L’espectacle del XIX a Catalunya (1980) i Il teatro spagnolo del franchismo alla democrazia (1990).

Com a novel·lista ha publicat Els espies (1959), Mort d’home (1961), Nord enllà (1962) i La cafetera (1963).

Rubianes i Alegret, Josep

1 Resposta

(Villagarcía de Arousa, Galícia, 2 setembre 1947 – Barcelona, 1 març 2009)

“Pepe Rubianes”  Actor còmic i director teatral. Va viure gairebé tota la vida a Barcelona, on va desenvolupar la seva carrera professional, conegut sobretot pels seus irònics monòlegs.

Va debutar en el teatre professional amb Dagoll Dagom als musicals No hablaré en clase (1977) i Antaviana (1978). Desvinculat del grup, marxà a Cuba, on residí durant tres anys i on conformà un tipus d’espectacle basat en el monòleg i la narració.

El 1982 va emprendre carrera en solitari i va obtenir gran èxit i permanència a l’escenari amb Rubianes, solamente el 1997, entre d’altres obres.

També va fer cinema (El crimen del cine Oriente, 1997) i televisió (Mikinavaja, 1995).

Roda i Pérez, Frederic

3 Respostes

(Barcelona, 15 gener 1924 – Bellaterra, Vallès Occidental, 1 març 2006)

Director teatral, actor i crític. Fill de Frederic Roda i Ventura. Impulsor de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, dirigí, entre altres, L’òpera de tres rals (1963), de B. Brecht, que ocasionà la suspensió governativa de l’Agrupació.

Promogué el premi Josep M. de Sagarra, per a obres teatrals inèdites, tot formant part del jurat. Exercí la crítica teatral en el setmanari “Destino” i fou sots-director de l’Institut del Teatre de Barcelona (1970-80). Vice-president de Pax Christi i fundador de l’Institut de Polemologia Víctor Seix. Sempre va distingir-se per la seva activitat en favor de la pau.

Rigola, Àlex

Deixa un comentari

(Barcelona, 1969 – )

Director i actor de teatre. Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i posteriorment es decantà cap a la direcció d’espectacles per tal d’explorar noves vies de creació escènica, els quals li meresqueren el premi de la Crítica al millor director del 2000.

El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que es donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka: El procés (1997), Les Troianes (1998), La Màquina d’aigua (1999) i Un cop baix (2000). Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic, de Shakespeare, que obtingué el premi per a joves directors. Posteriorment escenificà Les variacions Goldberg (2001); Woyzeck (2001); Suzuki I i II (2001) i Juli Cèsar (2002).

L’any 2002 accedí a la direcció del Teatre Lliure després de la mort de Josep Montanyès i la renúncia de Lluís Pasqual. Des d’aleshores la institució ha estat la plataforma des de la qual ha produït i projectat les seves creacions en l’àmbit espanyol i sobretot internacional.

Els darrers anys ha dirigit Glengarry Glen Ross (2003); Santa Joana dels escorxadors (2004), Ricard III (2005), European house (pròleg d’un Hamlet sense paraules) (2006), Arbusht (2006), La nit just abans dels boscos, (2007), 2666 (2007) i l’òpera Der fliegende Holländer (2007), Días mejores i Rock’n’roll (2008).

Molt influït pel teatre alemany, les seves direccions d’escena han anat incorporant elements com ara la dansa contemporània, les videoprojeccions i l’actuació de disc jockeys en directe, en un llenguatge caracteritzat pel dinamisme constant i la multiplicitat d’impactes visuals i sonors.

El 2008 rebé el Premi Internacional Terenci Moix.