Arxiu d'etiquetes: directors/es teatrals

Flotats i Picas, Josep Maria

6 Respostes

(Barcelona, 12 gener 1939 – )

Actor i director teatral. Es va iniciar en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i després es va traslladar a França (1959), on va treballar al Théâtre National Populaire i al cinema, i el 1980 va entrar com a primer actor a la Comédie Française.

El 1984 va tornar a Catalunya, encarregat per la Generalitat de la gestió del Teatre Poliorama, on ha interpretat, entre altres, Cyrano de Bergerac (1985) d’Edmon Rostand i Per un si o per un no (1986) de Nathalie Sarraute i on s’ha estrenat també com a director escènic. El 1992 protagonitzà Don Quijote, la seva primera interpretació en castellà.

Des de 1994 i fins a la inauguració en 1997 es dedicà a preparar la gestió del Teatre Nacional de Catalunya, del qual ha estat el primer director, fins que dimití el 1998. Ha treballat també en cinema i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre (1989), el premi Max al millor director teatral (1999) i amb les més importants distincions de l’Estat francès.

Espert i Romero, Núria

6 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 11 juny 1935 – )

Actriu. Ha interpretat un gran nombre de personatges dramàtics, tant en castellà com en català. Són punts culminants de la seva carrera teatral Yerma (1972) de García Lorca, amb la qual assolí el reconeixement internacional, i Una altra Freda, si us plau (1981), que el poeta i dramaturg Salvador Espriu escriví a petició seva.

Els últims anys també ha dirigit teatre i òpera. Després dels seus darrers muntatges operístics, no gaire ben acollits per la crítica, va viure un període de crisi que la portà primer a codirigir el Centro Dramático Nacional, després a recórrer Espanya amb una sèrie de recitals en companyia del poeta Rafael Albertí i, a l’últim, a tornar a dirigir teatre i òpera.

El 1987 dirigí La casa de Bernarda Alba al Covent Garden de Londres i, aquell mateix any, la seva primera òpera, Madame Butterfly, a Glasgow, a la qual seguiren Electra (1988), al Liceu de Barcelona; Rigoletto (1988), a la Royal Opera, i La Traviata, al teatre de la Zarzuela de Madrid. El 1992 féu un nou muntatge de Medes a Barcelona, amb l’actriu grega Irene Papas.

Cruz i Moratones, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – )

“Pep Cruz”  Actor i director teatral. De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles.

El 1971 es féu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles. Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals.

Com a actor ha participat en nombrosos muntatges: Cyrano de Bergerac (1985) i Infantillatges (1986), de la Companyia Flotats; Mar i Cel (1988) i Flor de nit (1992), de Dagoll Dagom; Otel·lo (1995), sota la direcció de Mario Gas, entre altres.

Ha dirigit diversos muntatges de la Companyia Vol Ras i, amb el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, La bona gent (1997), de Santiago Rusiñol. També ha actuat sovint en sèries de televisió.

Gual i Queralt, Adrià

36 Respostes

(Barcelona, 8 desembre 1872 – 21 desembre 1943)

Autor teatral, director d’escena, pintor i pedagog. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Es dedicà a la pintura i, sobretot, al cartellisme. Atret pel teatre, intentà de reunir diverses tendències artístiques en una experiència escènica. Renovador del teatre català, hi introduí les noves concepcions d’A. Antoine. Considerà en l’obra teatral la importància del director, al qual supedità els actors.

Fundà el Teatre Íntim, amb la intenció de crear un art teatral en el qual l’escenografia tingués un paper preponderant; ambientà l’escenografia amb les seves qualitats de pintor. Donà a conèixer al públic català obres d’autors estrangers i catalans (Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Joan Puig i Ferreter). L’any 1913 fundà l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, per iniciativa de Duran i Ventosa, convertida més tard en Institut del Teatre.

Com a autor teatral es va mantenir sempre dins els esquemes del modernisme, però amb un afany de renovació, que es fonamentava en la introducció de tendències simbolistes, que mirava de trencar amb la tradició del teatre realista en què es mantenia l’escena catalana. La seva primera obra, Nocturn (1896), unia la plàstica amb la literatura, els personatges eren abstraccions simbòliques d’un món irreal i impalpable. Seguiren Silenci (1897) i Misteri de dolor (1904), la seva millor peça, de concepció modernista, però amb tendència al naturalisme.

La resta roman en el corrent exposat en un principi: La culpable (1900), L’emigrant (1900), Blancafort (1901), La fi de Tomàs Reynald (1905), Les alegres comediantes (1913), Els pobres menestrals (1908) i La matinada (1910). Donzell qui cerca muller (1910), assaig de teatre poètic, fou de les ben acollides. Té, també, La pobra Berta (1901), La comèdia extraordinària de l’home que va perdre el temps (1914) i Hores d’amor i de tristesa (1918). Són importants les seves memòries Mitja vida de teatre (1960).

Figurà com a director artístic de la societat Barcinógrafo, en la qual dirigí cinc pel·lícules.

Fou el pare de Josep i d’Adrià Gual i de Sojo.

Boadella i Oncins, Albert

4 Respostes

(Barcelona, 29 juliol 1943 – )

Mim, actor i director teatral. Als deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià. Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’Institut del Teatre.

Es va iniciar com a mim i el 1962 fou un dels fundadors de la companyia Els Joglars. Des d’aleshores, la seva trajectòria i evolució són pràcticament les d’aquesta companyia, amb un estil personal i provocador.

Dels seus espectacles, creats sempre a partir d’idees pròpies, destaquen Àlies Serrallonga (1974), La torna (1977), Teledeum (1983), El Nacional (1994), Ubú president, etc. (1995). Fora dels espectacles d’Els Joglars ha dirigit el muntatge del Teatre Lliure Operació Ubú (1981).

L’any 2007 va anar a viure i a treballar a Madrid.