Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Ainaud i Sánchez, Manuel

9 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1885 – 28 desembre 1932)

Artista i pedagog. Germà d’Enric i de Josep. Es distingí pels dibuixos al carbó que reprodueixen escenes urbanes i populars (alguns es conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona).

Com a pedagog, fou president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura i de la Comissió de la Llengua de la Generalitat.

Donà un gran impuls a la nova organització escolar de la ciutat; creà nombrosos grups escolars de prestigi internacional (escoles del Bosc, del Guinardó, del Mar, Nou Col·legi Mont d’Or, etc) i vetllà per la formació dels mestres.

Fou el pare de Joan i de Josep Maria Ainaud i de Lasarte.

Aguilera i Martí, Josep

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 4 agost 1882 – Barcelona, 29 octubre 1955)

Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó. Fou reconegut com el pintor civil de Girona, republicà i antifeixista.

En l’acadèmia de dibuix i pintura que tingué a Girona s’assentà el pòsit cultural i humà d’una generació d’artistes que després protagonitzaren l’escena artística de la postguerra. Fou l’home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d’una escola pictòrica basada en la Girona monumental.

Va residir a Arbúcies entre 1923 i 1927 on va pintar dos quadres que foren premiats per l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: La plaça major amb l’arbre de la Llibertat i Vista d’Arbúcies des del bosc de Fogueres.

Aguilar i Sanchis, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 abril 1946 – )

Escultor. Es formà a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73) i féu també gravats i dibuixos.

Vers l’any 1972 es dedicà a l’escultura, on aplicà conceptes semblants als que aplicava a les joies. Realitzà peces de petit format, la majoria en marbre negre. Posteriorment treballà el ferro i s’interessà per la intersecció de plans.

Des del 1977 fou professor de l’escola Eina. Fou seleccionat amb altres artistes de l’estat espanyol per exposar al museu Guggenheim de Nova York (1979). Ha presentat la seva obra en diversos espais.

Cal destacar l’exposició retrospectiva Sergi Aguilar. Zul, que mostrava papers i cartrons des del 1974 fins al 1994 primer a la sala Rekalde de Bilbao (1994) i després a la Fundació Gulbenkian de Lisboa (1995).

L’any 1998 presentà l’exposició Pas d’ombra a les sales d’exposicions de Can Palauet de Mataró.

Fou president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya des del 1995.

Acosta i Moro, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1941 – 28 maig 2014)

Dibuixant, escriptor i cineasta. Des del 1955 realitzà un gran nombre de treballs publicitaris. També treballà com a decorador.

A partir de 1959 s’ha especialitzat en la il·lustració de llibres. El 1960 fou nomenat director artístic de l’Editorial Mateu, on féu una gran tasca tant de direcció com d’il·lustració.

Fou també un important fotògraf a mitjans dels anys 1960, i a partir del 1970 es dedicà plenament a la publicitat, tant gràfica com per a la televisió (més de 500 spots).

L’any 1993 ho deixà tot per dedicar-se plenament a escriure novel·les.

Abelló i Roca, Francesc

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 març 1875 – 18 febrer 1964)

Pintor. Col·laborà com a dibuixant a diverses publicacions. Practicà el gravat manual.

Destacà especialment com a aquarel·lista.

Ynglada i Sallent, Pere

7 Respostes

(Santiago de Cuba, Cuba, 1 gener 1881 – Barcelona, 19 febrer 1958)

Dibuixant. De pares catalans, de jove visqué ja a Barcelona, on assistia a classes al Cercle Artístic de Sant Lluc, i on exposà el 1906, a la Sala Parés. Residí a París des del 1912, i hi protegí artistec com Joan Gris.

Destacà com a dibuixant d’escenes de circ i music-hall i, més endavant en els temes d’animals, sobretot de cavalls, amb una tècnica elegant i depurada, caracteritzada per un traç elegantíssim, on es percep certa influència del dibuix japonès.

Col·laborà amb el pseudònim Yda a “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa” i al “Cu-cut!”. Exposà a Barcelona el 1914 (Galeries Laietanes) i el 1943 (La Pinacoteca). Durant la Primera Guerra Mundial col·laborà a la revista francòfila barcelonina “Ibèria”.

A la seva mort deixà instituït, a Barcelona, el premi de dibuix Ynglada Guillot.

Hom publicà pòstumament uns Records i opinions seus (1959), recollits per Carles Soldevila.

Vilanova i Roset, Joan

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1908 – 21 agost 1990)

Dibuixant, il·lustrador i escriptor. Féu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil amb treballs en revistes com “El be negre”, “L’om”, “El dia”, “Ave Maria” i altres.

Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana. Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda (cartells i programes de la festa major).

La seva obra cabdal és una llarga sèrie de dibuixos per a una edició il·lustrada del Cançoner Català (en tres volums, publicats des del 1980). Féu també ex-libris, caplletres i durant els anys 1950 escriví algunes obres literàries en català i castellà: L’auca de la séquia, L’àngel de Nadal, El corso fiero i altres.

L’any 1980 hom organitzà a Manresa una exposició antològica de la seva obra. El 1985 publicà Dibuixos d’una època, on aplegava l’obra realitzada per al bisbat de Solsona entre el 1949 i el 1951.

Vila i Rufas, Francesc

4 Respostes

(Barcelona, 22 octubre 1927 – 22 desembre 2006)

“Cesc”  Caricaturista, pintor i dibuixant. Fill del dibuixant Joan Vila i Pujol i germà de Jordi. Es formà a l’Escola Massana i exposà individualment per primer cop el 1943 a la Sala Rovira de Barcelona.

S’inicià com a caricaturista al “Diari de Barcelona”, el 1952, i ha treballat també per a “El Correo Catalán”, “Tele/eXprés”, “Serra d’Or”, “Avui”, entre altres. Ha realitzat nombroses exposicions de pintures, dibuixos i gravats.

Una selecció dels seus dibuixos han estat publicats en llibres com La florista, L‘escombracarrers i El peó de camins (1962), La Costa Brava (1963), Gargots (1969), Tics del país (1971), Els captaires d’en Cesc (1971), Desarrollo & Desarrollados SA  (1973), No som res (1986) o la Guia de ciutadans anònims, aquest darrer amb col·laboració de Josep Maria Espinàs i R. Giralt Miracle. Ha guanyat els premis Ynglada-Guillot (1961) i Ciutat de Barcelona (1970).

El seu estil es caracteritza per una crítica a estones amables i a estones punyent de la societat quotidiana, però sempre amb un toc poètic d’arrel profundament humanista.

Vila i Franquesa, Alfons

3 Respostes

(Sant Martí de Maldà, Urgell, 19 novembre 1897 – Cuernavaca, Mèxic, 28 agost 1967)

Dibuixant humorístic i satíric. Més conegut pel pseudònim de Shum, amb què signava les seves col·laboracions a la premsa barcelonina. Durant el període republicà fou vocal de la Junta de Museus i participà en la fundació del Sindicat de Dibuixants.

En acabar la guerra civil s’exilià i anà a establir-se a Mèxic després d’haver estat a França, la República Dominicana, Cuba i els EUA. Durant aquests anys realitzà il·lustracions per a diaris, llibres i revistes, també cartells i pintures. Sovint ha estat confós amb Joan Baptista Atcher o Acher.

Vidiella i Simó, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1893 – 1975)

Escultor i dibuixant. Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit. Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París per completar la seva formació.

Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic.

Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon, signant respectivament Vidi & Vid. Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus.

Com a escultor la seva obra és més aviat escassa. La seva peça més popular és la font del Nen de les Oques (1942), lligada a la tradició hel·lenística.