(Barcelona, 21 desembre 1835 – ?, segle XIX)
Dibuixant, litògraf, enginyer industrial, mestre d’obres i aparellador. Fill de Francesc Arau i Sanpons. El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial.
Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería (1864).
Pseudònim amb que signava les seves caricatures l’artista català Feliu Elias i Bracons (1878-1948).
(Barcelona, 1874 – 1942)
Pintor. Era fill de l’actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1938 – )
Metge, escultor i dibuixant. Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Com l’escultor pop George Segal, s’ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix.
Acostuma de representar temes anecdòtics (bé amb figures aïllades, bé amb grups) amb un realisme més atent a l’expressió que al detall.
Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc.
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)
Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.
L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).
Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.
Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
(Buenos Aires, Argentina, 29 maig 1939 – )
(Juan Carlos Pérez Sánchez) Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967.
La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art.
(Barcelona, 13 abril 1901 – 17 gener 1991)
Pintor i dibuixant. Germà de Gabriel. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París.
Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista.
Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin.
Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.
(Barcelona, 2 desembre 1928 – 8 juny 2022)
Dibuixant i pintora. Germana del compositor Antoni. Es formà sota la direcció de López Obrero i de Ramon Rogent. Els seus primers anys participà en nombroses exposicions col·lectives, i féu la seva primera individual el 1956.
En aquesta etapa inicial realitzà algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc (decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA), i il·lustrà diversos contes.
Des del 1972 s’ha dedicat quasi exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç cal·ligràfic, minuciós i depurat.
Dibuixà a “Cavall Fort”, i els llibres Barcelona tendra (1974), Botigues de Barcelona (1979), tots dos amb text d’Alexandre Cirici, i Salons de Barcelona (1984), amb text de Josep M. Carandell.
(Barcelona, 1845 – 1923)
Dibuixant litògraf. Fou deixeble d’Eusebi Planas. Realitzà notables treballs.
Tingué per un temps taller d’impremta, on tirà la famosa Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña, d’Antoni de Bofarull (1878).
(Barcelona, 16 abril 1890 – 3 març 1944)
Dibuixant i pintora. Filla d’Isaac Albéniz. Exposà a Faianç Català (1911), juntament amb Marià Andreu, Nèstor i Ismael Smith, i a la Galeria Dalmau (1944), de Barcelona.
Dins el modernisme reflecteix les orientacions de Xavier Gosé.
Dades dels Països Catalans 