Arxiu d'etiquetes: dansa

Empar Rosselló, Companyia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.

Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien’s on se’n va (1993-94), Traviata (1994), L’era de l’ensalada -pensaments ocults- (1995), El somni de la nit de Sant Joan (1996).

Déu, ballet de

1 Resposta

(Catalunya)

Dansa popular de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici. Té nombroses variants i una notable antiguitat.

Ha estat anomenat també ballet de quatre, per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues.

Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit.

Danat Dansa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1984 – 2000)

Companyia. Fundada pels ballarins i coreògrafs Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez.

Han presentat els muntatges: El futuro no es lo que era (1984), Herbst (1985), Splitter (1987), Bajo cantos rodados hay una salamandra (1989), El cielo está enladrillado (1990), I quedaré davant dels murs esperant que finalment vingui, A. Kaspar (1992), Ottepel (1994) i Jinete de peces sobre la ciudad (1995).

Comín, Coco

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 abril 1952 – )

Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.

El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.

També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).

Cançons i danses

Deixa un comentari

(Catalunya, 1921 – 1962)

Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.

Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.

Camprubí, Marià

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 1804 – Catalunya, segle XIX)

Ballarí. Destacà com a intèrpret de dansa espanyola de gran estil.

El 1834 obtingué un gran èxit a l’Òpera de París.

Fou el pare de Joan Camprubí.

Camprubí, Joan

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, segle XIX)

Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees.

Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia.

Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.

Campdevànol, dansa de

2 Respostes

(Campdevànol, Ripollès)

Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.

Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l’altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final.

Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa.

Boronat i Fabra, Teresa

Deixa un comentari

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, Baix Empordà, 1983)

Ballarina. Coneguda artísticament com Teresina Boronat. Fou deixebla de Pauleta Pàmies.

L’any 1919, quan tenia quinze anys, debutà com a primera dansarina al Teatre del Liceu amb l’obra Thaïs. Posteriorment, la seva vocació pel cant la portà a treballar al Teatre Líric Català, on estrenà Don Juan de Serrallonga (amb música d’Enric Morera).

L’any 1924 debutà com a dansarina al Teatre Nacional de l’Òpera de París amb l’obra Taglioní chez Musette. El 1927 va obrir a París una escola de dansa.

Ballet Contemporani de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1976 – )

Agrupació. Fundada per una sèrie de ballarins i coreògrafs com Dinora Valdívia, Amèlia Boluda i Anselm García, entre d’altres.

Destaquen entre els seus muntatges Andromaca Temporal (1977), Mida imatge de la mort (1980), Cal·ligrama (1986), Temperaments (1994) o La imaginació al poder (1996).