(Catalunya, segle XIII – 1328)
Pubilla de Guerau VI. Als pocs anys, fou posada sota la tutela del seu oncle Ramon, senyor d’Anglès i de Brunyola.
Fou l’única hereva del vescomtat de Cabrera, es casaria amb el comte Ponç V d’Empúries.
Sobreviuria aquest i també el seu fill Ponç VI, i acabaria deixant el vescomtat a Bernat, fill de Ramon i nebot, per tant, de Guerau VI de Cabrera.
(Catalunya, segle XIV – 7 octubre 1419)
Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Es casà, devers el 1385, amb Pere de Prades. N’hagué almenys cinc filles: Joana, Margarida, Timbor, Elionor i Isabel. Restà vídua devers el 1395.
El rei Martí I l’Humà la protegí i la instal·là a la Cort, amb les dues filles grans, donant-los plaça de dama d’honor de la reina Maria de Luna, a la mort de la qual (darreria de 1408) s’instal·laren a les seves possessions de Falset.
Prosseguí en tot cas el tracte amistós amb el monarca, el qual elegí per segona muller a Margarida de Prades, filla segona de Joana. El casament fou el 17 setembre 1409. El 31 maig 1410 moria el rei Martí i el 1414 moria també el sogre de Joana, i n’heretà el comtat de Prades la seva filla gran, Joana de Prades.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès i de Brunyola, i germana de Bernat I, que seria vescomte de Cabrera. Era nebot seu Bernat II de Cabrera, almirall i gran conseller de Pere III el Cerimoniós.
Es casà amb una de les més grans personalitats de la Catalunya del seu temps: l’amirall Bernat de Sarrià.
(Catalunya, segle XIII – 1277)
Amistançada de Jaume I el Conqueridor (devers el 1250). Muller de Berenguer de Cabrera i de Castelló (mort el 1248), castellà del castell de Cabrera i senyor de Voltregà. Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries.
El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell de la vila de Terrassa.
Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb (1274), alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibil·la de Saga, darrera amistançada de Jaume I.
(Catalunya, segle X – segle XI)
Filla de Gausfred, primer senyor conegut del castell de Cabrera.
Es casà amb Guerau I de Cabrera, fill d’Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d’Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera.
Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda.
De l’enllaç nasqué Ponç I de Cabrera.
(Catalunya, vers 1400 – 1466)
(o Bernat Joan de Cabrera) Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica. Militar. Casat amb Violant de Prades.
Intervingué en la campanya d’Alfons IV el Magnànim d’Itàlia (1437-38) i presidí el braç militar en el Parlament de Barcelona en 1438-39. El 1450 fou un dels dirigents de les classes propietàries que s’oposà a la corona en la qüestió agrària.
Membre del Consell del Principat, fou elegit generalíssim de l’exèrcit creat per alliberar el príncep de Viana, presoner a Lleida.
En esclatar la guerra civil passà al bàndol reialista i fou conestable de Joan II el Sense Fe.
Fou el pare de Isabel de Cabrera (Catalunya, segle XV) Fou la segona muller de Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades i de Cardona. Entre 1466 i 1471, el seu marit ocupà les rendes del patrimoni dels Cabrera, per rescabalar-se del dot incobrat d’Isabel.
(Catalunya, 1352 – Milà ?, Itàlia, 1423)
Vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.
Després de ser-li retornats els béns confiscats al seu avi, capitanejà l’expedició que retornà al tron de Sicília a Martí I el Jove i, en recompensa, fou nomenat almirall del regne (1392-1400).
Es casà primer amb Timbor de Prades i, vers el 1416, amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume II el Dissortat.
Morí, probablement a Milà, quan acompanyava Alfons IV el Magnànim a Sardenya.
Fou el pare de Bernat V de Cabrera, de Sança de Cabrera i de:
Aldonça de Cabrera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Cruïlles.
Elionor de Cabrera (Catalunya, segle XIV – segle XV) Es casà amb Gilabert de Centelles, baró d’Oliva.
Ponç de Cabrera (Catalunya, segle XV) Després que el seu germà Bernat V de Cabrera caigué presoner de les tropes de la Generalitat, durant la guerra contra Joan II, continuà operant a les muntanyes a favor dels joanistes. Probablement morí poc temps després, sense successió.
Timbor de Cabrera (Catalunya, segle XV) Es casà, en 1418, amb l’aragonès Joan Ferrandis d’Híxar, descendent directe, per la línia natural, de Jaume I el Conqueridor. Fill seu fou un altre Joan Ferrandis d’Híxar, figura notable de la guerra contra Joan II. Era viva en 1464, quan el seu fill rebé el comtat d’Aliaga per abandonar la guerra. Timbor degué viure de prop aquest conflicte.
(Mòdica, Itàlia, vers 1510 – Valladolid, Castella, 1565)
Dama. Neboda per línia il·legítima d’Anna I de Cabrera.
Es casà (1515) amb Luis Enríquez (que prengué el nom d’Enríquez de Cabrera), nebot de Fadrique Enríquez, marit d’Anna I, el qual ratificà el 1530 el casament i els hi fou traspassada l’herència (comtat de Mòdica, entre altres).
Residiren sempre a Castella i el govern dels dominis fou confiat a procuradors i governadors forasters, llevat els vescomtats de Cabrera i de Bas, que foren confiats al germà d’Anna II, Antic de Cabrera.
(Mòdica, Itàlia, 1459 – 1526)
Dama. Filla de Joan I de Cabrera i de Joana de Foix. En morir el seu germà Joan II, encara impúber (1477), n’heretà el comtat sicilià de Mòdica i els drets sobre el bloquejat patrimoni català dels Cabrera.
Fou objecte de moltes proposicions matrimonials, entre elles les del propi rei Joan II el Sense Fe, que gairebé tenia vuitanta anys però volia evitar la reclamació per Anna i els seus parents. Anna es casà tanmateix, després de ràpida negociació i abans de finir l’any 1477, amb Fadrique Enríquez, almirall de Castella. i recuperà els seus dominis a Catalunya (1481-86).
No en tingué fills i disposà (1515), per pressió del rei Ferran II el Catòlic, que la seva herència passes al nebot del seu marit, Luis Enríquez, el qual es casà amb Anna II de Cabrera.
Anna I nomenà hereu (1518) al seu marit.
(Alt Urgell, segle XII – Catalunya, 1201/03)
Senyora de les valls de Cabó, d’Andorra i de Sant Joan. Filla i hereva d’Arnau de Caboet, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell.
Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà (1180) amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania.
Vídua, es tornà a casar amb el vescomte Arnau I de Castellbó; mort Bertran de Tarascó, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les tres valls (1199).
Dades dels Països Catalans 