Arxiu d'etiquetes: dames

Montcada -varis/es bio-

3 Respostes

Antoni de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1473)  Senyor d’Agosta. Fill bastard (legítimat el 1446) de Guillem Ramon de Montcada i d’Aragó, el qual li deixà Agosta. Fou el pare de Beatriu de Montcada i de Vallgornera (Sicília, Itàlia, segle XV)  Aporta la terra d’Agosta en dot el 1471, quan tenia quatre anys, al seu promès, Pere de Cardona i de Ventimiglia, que en tenia set.

Bernat de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Ardiaca de Barcelona. Fill de Guillem I de Montcada i germà de Ramon I de Montcada i de Renard de Sarroca.

Cèsar de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1648)  Nét de Jeroni de Montcada i Pollicino-Castagna. Fundà el convent i l’església de franciscans reformats. Fou diputat del regne el 1636 i fou creat (1628) príncep de Calvaruso. Morí sense fills.

Elionor de Montcada  (Catalunya, segle XV)  Dama. No consta la seva posició genealògica dins el llinatge. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys, el qual moriria el 1497. Fill seu fou Pere de Rocabertí.

Galceran de Montcada  (Catalunya, segle XIII – 1275/76)  Senyor d’Eslida. Fill de Guillem I de Montcada i pare de Guillem Ramon de Montcada.

Gastó de Montcada  * Veure> Gastó VI de Bearn  (vescomte i baró de Montcada, 1171-1215).

Guillem Ramon de Montcada  * Veure> Guillem Ramon I de Bearn  (vescomte, segle XII-1223).

Guillem Ramon de Montcada  (País Valencià, segle XIII – 1295/1301)  Fill de Galceran de Montcada. Deixà la baronia de Nules al seu fill Ramon de Montcada i Peris.

Guillema de Montcada  * Veure> Guillema de Bearn  (baronessa de Montcada, s XIII-1309).

Jaume de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1664)  Fill de Josep de Montcada-Pollicino-Castagna. Heretà Calvaruso a la mort de Cèsar de Montcada (mort 1648). Formava part del subbrancó sicília dels prínceps de Calvaruso, el qual s’extingí al principi del segle XIX.

Margarida de Montcada  * Veure> Margarida I de Bearn  (vescomtessa, comtessa, baronessa…, segle XIII-1319).

Riambau de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Noble que apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Guillem.

Roger de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fill de Mateu de Montcada, el segon comte d’Agosta, pertanyent a la branca montcadina de Sicília. Com tots els seus germans, lluità el 1392 per l’establiment a l’illa de l’autoritat de Martí el Jove i la reina Maria.

Saurina de Montcada  (Bearn, Occitània, 1171/73 – segle XIII)  (o de Bearn)  Filla de Guillem i de Maria de Bearn. Els seus germans Gastó i Guillem Ramon, un dels quals degué ser bessó d’ella, serien successivament vescomtes de Bearn.

Simó de Montcada  (Sicília, Itàlia, segle XIV – d 1437)  Baró d’Ucria. Fill bastard de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta. Fou legitimat el 1409. Formà el brancó sicilià dels barons d’Ucria, que s’extingí amb la seva néta.

Montcada, Lucina de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1392)

Filla de Pere de Montcada, de la branca siciliana, i d’una dama anomenada Constança. Ja era morta quan el seu marit Manfred d’Alagó era el principal rebel de l’illa contra els catalans.

La seva filla Maria d’Alagó restaria sota la tutela de la esmentada dama Constança.

Milà i de Borja, Pere del

4 Respostes

(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)

Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.

Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:

Milà i Corberan de Let, Jerònima del

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII)

Senyora de Corberan i d’Otonel. Era filla de Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, i germana de Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja.

Es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d’Amaya. Els seus descendents obtingueren per sentència (1829; confirmada el 1842) el marquesat d’Albaida.

Milà, el -llinatge-

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – )

(després Milà d’Aragó) Llinatge noble.

Té per genearca conegut Ramon del Milà (País València, segle XIII)  Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de:

Damiata del Milà (País Valencià, segle XIII)  Es casà amb el seu oncle el noble Hug del Milà (País Valencià, segle XIII), i foren pares de:

Andreu del Milà i del Milà (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III el Cerimoniós. Fou pare de:

Joan del Milà (País Valencià, segle XIV)  Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i de Lluís del Milà i de Centelles.

Mercader i Miró, Berenguer

7 Respostes

(València, segle XV – 1471)

Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d’Alfons IV el Magnànim, conseller de l’infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia.

Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia Joan Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.

Es casà amb Elisabet Mercader i Sabata (País Valencià, segle XV) i foren els pares d’Honorat Berenguer i de Pere Mercader i Mercader.

Mercader i de Cervelló, Gaspar

5 Respostes

(València, 1656 – 1686)

Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.

Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.

Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox (País Valencià, segle XVII)  Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.

Mendoza y de Fonseca, Mencía de

2 Respostes

(Jadraque, Castella, 30 novembre 1508 – València, 4 gener 1554)

Marquesa del Cenete i comtessa del Cid. Filla de Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos. De petita residí a Aiora. Anà a viure a Flandes, i de retorn a la Península, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran de Nàpols, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València.

Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort; subvencionà estudiants a Lovaina (1542), assignà una pensió al fill del mestre racional de València, Francesc Escrivà per a estudiar a Alcalá i s’interessà per la instrucció dels patges de palau.

Novament vídua (1550), romangué a València. En testar, el 1535, nomenà hereu el seu cosí segon Lluís de Requesens.

Fou famosa per la seva gran obesitat i la seva corpulència.

Mallorca, Alícia de *

Deixa un comentari

Veure> Alisa de Mallorca (única filla de Ferran de Mallorca i d’Ibelin).

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).

Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:

  • Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea  (País Valencià, segle XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova. Morí soltera.
  • Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea (País Valencià, segle XVI – 1545)  Fou governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.