Arxiu d'etiquetes: dames

Lladró de Pallars -varis/es bio-

5 Respostes
  1. Margarida Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Filla de Baltasar Lladró i de Pallars. Fou la primera muller de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10).
  2. Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito  (País Valencià, segle XVI)  Dama. Filla de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12) i d’Isabel Beneito. No heretà el vescomtat de Xelva i les senyories, les quals passaren al seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  3. Francesc Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVII)  Vuitè vescomte de Xelva. Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Pere (4). Heretà el vescomtat de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11). A la seva mort, sense descendència, el vescomtat passà al seu nebot Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13).
  4. Pere Lladró de Pallars i Bonet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Francesc (3). Casat amb Elionor Ponç, foren els pares de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç) (13).
  5. Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Cinquè vescomte de Xelva. Fill de Baltasar Lladró i de Pallars, i de Cecília d’Arinyo, i germà de Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo i de Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles. Es casà primer amb Margarida Lladró de Pallars (1), i d’aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10); en segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Francesc (11) i de Pere Lladró de Pallars i Manrique (12).
  6. Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Primera marquesa de Sot i quarta comtessa de Sinarques. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de María de Silva y de Palafox, i germana de Maria Anna (7), la qual heretà els títols.
  7. Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva  (País Valencià, segle XVII)  Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8) i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia (6), de la qual heretà el marquesat. S’intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve.
  8. Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar  (País Valencià, segle XVII)  Onzè vescomte de Xelva i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer (9). Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia (6) i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva (7).
  9. Joan Lladró de Pallars i Ferrer  (País Valencià, segle XVII)  Segon comte de Sinarques i desè vescomte de Xelva. Fill de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (13) i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars, i germà de Blanca (13). Es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines, i foren pares de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco (8).
  10. Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars  (País Valencià, segle XVI)  Fill de Pere Lladró de Pallars i d’Arinyo (5), i de Margarida Lladró de Pallars (1). Es casà amb Beatriz de Bobadilla, i foren pares de Margarida Lladró de Pallars i de Bobadilla. En segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Pere (12) i de Francesc Lladró de Pallars i Manrique (11).
  11. Francesc Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Setè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i d’Inés Manrique. Heretà el vescomtat del seu germà Pere Lladró de Pallars i Manrique (12). Morí sense hereus agnaticis, i el vescomtat passà a Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3).
  12. Pere Lladró de Pallars i Manrique  (País Valencià, segle XVI)  Sisè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars (10) i de Inés Manrique, i germà de Francesc (11). Es casà amb Isabel Beneito, i foren pares d’Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito (2).
  13. Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç)  (País Valencià, segle XVI)  Novè vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró de Pallars i Bonet (4) i d’Elionor Ponç. Heretà el vescomtat del seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Bonet (3). Fou el primer comte de Sinarques (1597). Fundà (1617) un nou vincle hereditari. Es casà (1597) amb Francina Ferrer i Lladró de Pallars, filla del baró de Sot de Xera i de Guadasséquies, i foren pares de Joan (9) i de Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.

Lladró, Elvira

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Dama. Heretà del seu pare drets sobre la vall de Xelva, en pugna amb els que hi tenia el seu oncle Jaume de Pallars.

Aquest fou combatut pel marit d’Elvira, l’aragonès Ximeno d’Urrea, vescomte de Biota, el qual s’imposà per les armes. En tot cas, la llei donà la raó a Jaume de Pallars i el matrimoni Urrea i Lladró hagué de deixar la vall de Xelva.

En temps dels seus fills el conflicte havia de reproduir-se.

Isabel de Sicília i d’Anjou

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Alemanya, segle XIV)

Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou.

El 1338, l’any següent d’haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l’emperador Lluís IV de Baviera.

Iolant d’Aragó *

Deixa un comentari

Veure> Violant d’Aragó i de Sicília  (duquesa de Calàbria, 1273-1302).

Ibelin, Isabel d’

3 Respostes

(Xipre, segle XIII – Mallorca ? , 1315)

Segona muller de Ferran de Mallorca i mare de Ferran de Mallorca i d’Ibelin.

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’

2 Respostes

(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

Híxar i d’Anglesola -germans-

3 Respostes

Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.

Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola  (Aragó, segle XIII – després 1328)  Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.

Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola  (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV)  Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.

Guioret, Castellana

1 Resposta

(València, segle XV – 1501)

Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.

Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel Vives i Guioret, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església.

Frederic d’Aragó i de Verona -germans/es-

3 Respostes

Eren fills d’Alfons Frederic d’Aragó, i germans de Bonifaci i de Jaume.

Guillem Frederic d’Aragó i de Verona  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Fou senyor d’Estir i veguer, capità i castellà de Levàdia (1366).

Joan Frederic d’Aragó i de Verona  (Sicília, Itàlia, segle XIV – abans 1366)  Senyor d’Egina (vers 1350-vers 1355) i de Salamina. El 1350 es casà amb Marulla Zaccaria, filla del marquès de Bonoditza i morí sense fills.

Pere Frederic d’Aragó i de Verona, Pere  (Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355)  Succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina (1338-vers 1350), Citó, Lidoríquion, Gardaki, Farsàlia, Domokós i Siderocàstron, fundà una església dedicada a sant Joan Evangelista a Paleokhora, prop de les ruïnes del castell d’Egina, i morí sense fills legítims.

Simona Frederic d’Aragó i de Verona  (Sicília, Itàlia, segle XIV – Itàlia, segle XIV)  Malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio Il Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont (1327), i Alfons Frederic donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les seves pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià.

Foix i de Navailles, Isabel de

1 Resposta

(Foix, Occitània, segle XIV – segle XV)

Dama. Filla de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbó, i de Gueraua de Navailles. Es casà amb Arquimbau de Grailly, Captal de Buch.

El 1399, a la mort del seu germà Mateu I de Foix, en el qual havien recaigut els vastos dominis transpirinencs dels Foix, els heretà ella, a més del vescomtat de Castellbó. Aquest es trobava en gran part confiscat i no formava sinó una part ínfima de les possessions d’Isabel.