Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Batlle, Berenguer

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Barter, Felip de

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.

Banyuls, Dalmau de

(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)

Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.

A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.

El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

Arenós, Gonçal Dies d’

(País Valencià, segle XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)

Senyor d’Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya, el qual, en recompensa, l’armà cavaller.

El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera.

Fou el pare de Violant d’Arenós i Cornell  (País Valencià, segle XIV)  Muller d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia. Aportà la baronia d’Arenós al seu marit.

Arenós, Eiximèn Peris d’

(País Valencià, segle XIV)

Noble. El 1375 fou un dels juradors de la pau d’Almazan. El 1383 assistí a les Corts generals de Montsó. Fou de la ponència elegida per determinar qui eren els prohoms reials que havien de ser expulsats en aquella ocasió.

El 1387 substituí Bernat III Senesterra com a governador de Sardenya. En 1388 tornà a Catalunya per concloure una pau amb els rebels sards.

Fou servidor del rei Joan I el Caçador, on figurà a vegades al seguici i consell del monarca.

Alavanya, Albert d’

(País Valencià, segle XIII)

Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I el Conqueridor (1268), primer comentarista dels Furs de València i defensor del dret indígena contra els partidaris de l’aplicació dels drets canònic i romà.

Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.

Súria, Miró de

(Catalunya, segle X – segle XI)

Noble i conseller de la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.

Ribelles -varis/es bio-

Amorós de Ribelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323 anà a la campanya per sotmetré Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XII)  Noble. Es destacà en temps del comte Ermengol VII d’Urgell. El 1174 fou un dels signants de la carta de població de Castellblanc.

Berenguer Arnau de Ribelles  (Urgell, segle XIII)  Noble. Serví el comte Àlvar d’Urgell. El 1256 era un dels qui juraren que aquest podia casar-se amb Cecília de Foix, per no ser consumat el matrimoni anterior del comte amb Constança de Montcada.

Bernat Ramon de Ribelles  (Catalunya, segle XIII)  Conseller i magnat de Ponç I d’Urgell, amb el qual signà (1238-59) una carta de franquícia als habitants d’Agramunt.

Elvira de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera baronessa d’Alcàntera. Es casà, en segones noces, amb Joan de Montagut. Pertanyia a una línia del llinatge establerta al regne de València.

Margarida de Ribelles  (Catalunya, segle XV – després 1458)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, baró d’Aitona.

Violant de Ribelles  (País Valencià, segle XV)  Primera muller de Joan de Pròixida i de Centelles, baró de Llutxent.

Ponts, Guillem de -varis-

Guillem de Ponts  (Urgell, segle XII)  Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI d’Urgell.

Guillem de Ponts  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials.

Oms i de Mura, Berenguer III d’

(Rosselló, segle XIV – 1388)

Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d’Oms i de Montescot. Fill de Berenguer II d’Oms i de Vila-rasa. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya.

En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d’Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d’or, i el 1385 la baronia de Montesquiu.

La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset, i foren pares de Berenguer IV d’Oms i de Saga.