(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)
Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.
Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.
Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.
(Palma de Mallorca, gener 1931 – juliol 1936)
Periòdic comunista -de primer sortí cada deu dies i després cada setmana-. Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig de 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre de 1931 del Comitè Provincial de les Balears del PCE. Fou dirigit per Antoni Bauzà.
Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer de 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE.
(Alcoi, Alcoià, 22 setembre 1891 – Ivànovo, Rússia, 28 agost 1952)
Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d’Arts Gràfiques d’Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s’afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l’URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista.
Dirigí “Mundo Obrero”, i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d’Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d’aquesta ciutat.
(Perpinyà, 6 novembre 1886 – Catllà de Conflent, Conflent, 23 novembre 1956)
Polític. El 1919 dirigí la rebel·lió de la flota francesa que operava contra els bolxevics al mar Negre. Fou diputat comunista des del 1924 i redactor en cap de “L’Humanité” (1934-35).
Intervingué en la guerra civil espanyola com a inspector general de les Brigades Internacionals. Posteriorment visqué a l’URSS (1940-43).
De nou a França, fou elegit diputat (1947), però el 1953 fou expulsat del partit comunista, acusat de desviacionisme.
(Ameneiro, Galícia, 21 abril 1907 – Madrid, 8 desembre 1994)
Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i dirigí la retirada de l’exèrcit republicà fins a la frontera francesa.
(Rafal, Baix Segura, 23 abril 1955 – Alacant, 16 octubre 1977)
Militant comunista. Membre del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV).
De caràcter senzill i afable, morí com a resultat de la ferida d’un maó que li va ser llançat mentre participava el dia 6 d’octubre en l’enganxada de cartells per a la Diada del País Valencià.
El seu homicidi ha esdevingut un referent històric del valencianisme en la transició democràtica.
(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)
Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).
Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).
Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.
Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.
(Barcelona, 1937)
Veure> Maig, Fets de (esdeveniments entre anarquistes i comunistes).
(País Valencià, 1923 – 1936)
Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants.
Durant la guerra civil tingué “Frente Rojo” com a òrgan de premsa.
Dades dels Països Catalans 