Arxiu d'etiquetes: comunicacions

ORTA *

Deixa un comentari

Sigla de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra  (entitat pública, 1989- ).

Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra

3 Respostes

(Andorra, 12 octubre 1989 – )

(ORTA)  Organisme públic de radiotelevisió promogut pel govern d’Andorra. Les activitats d’aquest organisme inclouen la gestió dels serveis públics de ràdio i de televisió, que han patit una trajectòria irregular amb successives aparicions i desaparicions de l’espectre radioelèctric.

Responsable de les emissions de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), de caràcter general, i d’Andorra Música, dedicada a la ràdio-fórmula, al gener de 1997 promogué el llançament d’Andorra Televisió (ATV). Aquesta emissora de televisió pública té un caràcter general, cobreix la jornada completa i atorga importància als programes de producció pròpia, que tracten de qüestions pròximes als ciutadans andorrans.

El 13 d’abril de 2000 les emissions ràdio-televisives andorranes passaren a dependre de la nova societat Ràdio i Televisió d’Andorra, amb l’objectiu d’harmonitzar la difusió radiotelevisiva andorrana amb els marcs legals que regulen les noves tecnologies en l’àmbit europeu.

Enllaç web: Andorra Difusió

Manises, aeroport de

1 Resposta

(Manises, Horta)

(o de València) Aeroport de la ciutat de València, situat a l’oest de l’aglomeració urbana, a uns 8 km del centre de la ciutat. Comparteix l’activitat comercial amb les instal·lacions de la base militar aèria de l’exèrcit de l’aire, i les de defensa antiaèria.

Consta d’una pista principal (2.969 × 45 m) i una de secundària (1.675 × 45 m), i unes vies de rodatge que totalitzen 5.229 × 22,5 m, que el fan útil per a les aeronaus de gran capacitat. Té totes les instal·lacions de guiatge modernes i un radiofar situat a Pinedo, vora l’Albufera.

El 1983 s’inaugurà una nova terminal de passatgers, que utilitza energia solar. El 1999 tancà la base aèria que hi havia a l’aeroport i al març de 2007 entrà en funcionament un edifici terminal per a l’aviació general, connectat a la terminal principal.

El 2008 tingué un tràfic de 5.779.336 passatgers, es gestionaren 96.782 moviments d’aeronaus i es transportaren 13.325 tones de càrrega.

Enllaç web: Aeroport de València

mallorquí -lingüística-

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Varietat del català central del grup balear que es parla a l’illa de Mallorca.

Conserva les formes més arcaiques del català i es caracteritzà principalment per la manca de la desinència verbal en la primera persona del present d’indicatiu, com en el català antic: jo cant. conserva l’articulació de la vocal neutra tònica (é) que correspon a la e tancada del llatí vulgar, articulació que, segons Badia i Margarit, pot ésser que fos general en el català oriental.

Pertany al grup dels dialectes catalans de parlar salat que han conservat l’article derivat de ipse, adoptant per al singular les formes es (s’ davant vocal), sa (s’ davant vocal), i per al plural es (ets davant vocal) i ses; so (plural sos) és la forma de l’article masculí precedit de la preposició amb.

Una altra de les seves característiques és la distinció entre o i u àtones, però confon, en canvi, la a i la e en fer-les ambdues neutres.

Llíria, assegador de

1 Resposta

(Camp de Túria)

(o de la Creu de Llíria) Carrerada que travessa la comarca pel centre i que prové del Sistema Ibèric.

La utilitzen encara els ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb–Requena. Arriba fins a les marjals del Puig de Santa Maria, Puçol, etc (Horta).

Llavanera, torrent de la -Rosselló-

1 Resposta

(Rosselló)

Afluent dretà de l’Aglí. Neix al sud-est del massís calcari de la Pena, separa els termes de Perpinyà i Ribesaltes, passa per Pià i desemboca al seu col·lector vora Clairà.

A la seva vora dreta ha estat emplaçat l’aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera.

Kane, camí d’en

2 Respostes

(Ciutadella / Maó, Menorca)

Camí ral entre els dos municipis, fet construir pel governador britànic Richard Kane. Iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.

Té 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos (9,14 m). Les obres foren dirigides per William Scholy. És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn.

Fou restaurat en 1800-01. Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins al 1900, que hom acabà l’actual carretera.

Ferrocarrils Estratègics i Secundaris d’Alacant, Companyia dels

Deixa un comentari

(País Valencià, 1910 – 1964)

Empresa. Creada per tal de construir i explotar conjuntament les línies de la Vila Joiosa a Dénia i d’Alacant a la Vila Joiosa, inaugurades durant els anys 1911 i 1915, respectivament. El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967.

El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia.

Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta.

Ferrocarrils de València a Aragó, Societat dels

Deixa un comentari

(País Valencià, 1881 – 1942)

Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb.

Hom construí només la línia fins a Llíria (1890), que el 1942 fou incorporada a la RENFE.

Ferrocarrils de Mallorca, Companyia dels

2 Respostes

(Mallorca, 1876 – 1951)

Societat. Creada en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar la xarxa ferroviària de 216,5 km, a l’illa de Mallorca.

El 1951 va passar a dependre de la companyia estatal FEVE, que més tard va clausurar algunes línies de la xarxa.