Arxiu d'etiquetes: comtat Urgell

Forcalquier, comtat de

(Provença, França)

Territori centrat en la ciutat de Forcalquier. La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida de Forcalquier, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell; en morir el seu pare (1096), Adelaida retornà al comtat amb el seu fill segon, en que fou nomenat hereu (Guillem V de Forcalquier), fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier.

El 1193 el comte Guillem VI de Forcalquier accedí a casar la seva néta i hereva Garsenda amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

Morts Guillem III i Alfons II de Provença el mateix any (1209), els comtat de Provença i de Forcalquier s’uniren definitivament en el fill d’Alfons i Garsenda, Ramon Berenguer V de Provença.

Felícia d’Urgell

(Catalunya, segle XI)

Filla del comte Ermengol III d’Urgell i de la primera muller d’aquest, Clemència.

Es casà amb Sanç Ramir d’Aragó.

Faidida de l’Illa Jordan

(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Comtessa d’Urgell. Filla de Jordà V de l’Illa Jordan, vescomte de Gimoès.

Fou casada (1300) amb el comte Ermengol X d’Urgell, a qui no donà descendència.

Estefania d’Urgell i Ansúrez

(Castella, 1096 – després 1143)

Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez. Degué néixer a Castella.

Es casà amb un noble castellà, Ponç de Minerva, majordom d’Alfons IV de Castella. Hom li atribueix la fundació del monestir cistercenc de Vallbuena, record del de Vallbona, existent a terres urgellenques.

Ermessenda (d’Urgell)

(Catalunya, segle IX – 885/88)

Muller del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i després de BarcelonaGirona i de Narbona.

Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.

Ermengol IX d’Urgell

(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)

(o de CabreraComte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.

Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.

Ermengol VIII d’Urgell

(Catalunya, 1158 – Sant Hilari Sacalm, Selva, 1209)

Comte d’Urgell (1184-1209). Fill d’Ermengol VII d’Urgell. S’imposà als Cabrera d’Àger i als albigesos Castellbó-Foix.

Es casà amb Elvira de Lara (1178) i només tingueren una filla, Aurembiaix d’Urgell.

Elisabet d’Urgell i d’Àger

(Catalunya, segle XII)

Filla del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc.

Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.

Clemència -comtessa Urgell-

(Catalunya ?, segle XI)

Dama. Fou la primera muller del comte Ermengol III d’Urgell. Fills seus foren Felícia, que es casaria amb Sanç Ramir d’Aragó, i potser també Guillem, Ramon i Berenguer, tots ells morts joves.

A la mort de Clemència, Ermengol III es casà amb Adelaida, i anys després encara contrauria terceres núpcies amb Sança d’Aragó.

Caterina d’Urgell

(Catalunya, 1414 – Sixena ?, Aragó, segle XV)

Dama. Quarta i última filla de Jaume II el Dissortat, darrer comte d’Urgell, i de la infanta Isabel d’Aragó. Degué néixer poc després de l’empresonament del seu pare.

Visqué al monestir de Sixena amb la seva mare. Morí en data desconeguda, pocs anys després.