Arxiu d'etiquetes: comtat Cerdanya

Ramon I de Cerdanya

(Catalunya, segle XI – 1068)

Comte de Cerdanya (1035-68) (dit també Ramon Guifré). Fill de Guifré II de Cerdanya i de la seva muller Guisla.

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat. Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix.

Es casà amb Adela, que li sobrevisqué.

Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51.

El 1058 pactà perquè el comte barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i Tortosa.

El succeí el seu fill Guillem, el qual havia associat al govern i ja duia el títol de comte abans de la mort del seu pare.

Oliba I de Cerdanya-Besalú

(Catalunya Nord, vers 920 – Montecassino, Itàlia, 990)

(dit Oliba Cabreta) Comte de Cerdanya (965-988) i de Besalú (984-988). Tercer fill legítim del comte Miró II el Jove i d’Ava.

Col·laborà en el govern dels comtats durant la regència dels seus germans grans Sunifred II de Cerdanya-Besalú (mort 965) i Guifré II de Besalú (mort 957).

L’any 968, juntament amb l’abat Garí de Cuixà, féu un viatge a Roma, on el papa Joan XIII li concedí dues butlles, una per al monestir d’Arles i una altra per al de Cuixà. Amb el seu germà petit Miró II Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, acabà la construcció de la basílica de Sant Miquel de Cuixà, que fou consagrada el 974.

Construí la tercera església del monestir de Ripoll, solemnement consagrada pel seu germà el 977. Aquell mateix any, tots dos germans fundaren també el monestir de Serrateix.

Cap al 979 Oliba Cabreta anà amb un gran exèrcit contra el seu veí, el comte Roger de Carcassona. El conflicte va resoldre’s amb la cessió del Capcir a Oliba, regió fronterera que des de llavors figurà en el patrimoni de la seva casa.

A la mort de Miró Bonfill (984), uní tots els honors de la casa de Cerdanya (Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir, Berguedà), però, quatre anys després, influït per l’ambient espiritual de Cuixà i pels consells de sant Romuald, que feia vida eremítica prop d’aquest cenobi, deixà els seus estats, marxà a Itàlia i es féu monjo a Montecassino, on morí dos anys més tard.

De la seva muller Ermengarda de Cerdanya tingué Bernat I Tallaferro, successor seu en el comtat de Besalú-Vallespir; Guifre II, comte de Cerdanya-Conflent-Berga; Berenguer, bisbe d’Elna; l’abat Oliba, i una filla, Adelaida; tingué també una filla il·legítima, Ingilberga, que fou abadessa de Sant Joan de les Abadesses.

Miró II de Cerdanya

(Catalunya, vers 878 – octubre 927)

(dit el Jove)  Comte de Cerdanya–Berga–Conflent (897-927) i de Besalú (Miró I) (913-927). Fill de Guifré el Pilós i de Guinedilda.

El primer nucli de comtats l’heretà del seu pare Guifré, i el de Besalú, del seu oncle Radulf.

Prosseguí, sense gaire empenta, l’obra repobladora del seu pare al baix Berguedà, i en tal sentit féu consagrar el 907 les esglésies de Sant Pau de Casserres, Santa Maria d’Avià i Puig-reig, que aquell havia fet construir.

Destruí la petita església del monestir de Ripoll, edificada pel seu pare, i en féu construir una de més gran, però morí abans d’acabar-la.

Deixà nombrosa descendència: de la seva muller legítima, Ava (probablement de Ribagorça), tingué Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta, Miró Bonfill i Fredeburga, i de l’amistançada Virgília (filla del comte d’Empúries Delà), un fill i quatre filles.

Els fills legítims el succeïren en el govern dels comtats sota la regència de la vídua Ava.

Fou el tronc de la casa de Cerdanya.

Liber Feudorum Ceritaniae

(Cerdanya, 1172 – 1176)

Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Conté les escriptures del segle XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l’altra banda dels Pirineus.

El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior.

Consta de 379 folis i 272 escriptures.

Guinedilda

3 Respostes

(Catalunya, segle IX – 899 ?)

(o Guinedell)  Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona. Muller del comte Guifré I de Barcelona (el Pelós). Almenys a partir de l’any 885 usà el títol de comtessa.

Tingué una participació notable en les fundacions eclesiàstiques empreses al seu temps per tal d’accelerar la repoblació d’Osona, Bages, el Berguedà i el Ripollès.

Fills seus foren: Guifre II Borrell i Sunyer, comtes de Barcelona, Sunifred II, comte d’Urgell, Miró II, comte de Cerdanya, Radulf, bisbe d’Elna, Emma, abadessa de Sant Joan, i segurament també Xixilona, monja.

Guillem II de Cerdanya

5 Respostes

(Catalunya Nord, vers 1079 – Trípoli, Líbia, 12 juliol 1109)

(dit també Guillem Jordà)  Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.

Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa.

Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l’ocupació de Trípoli, on va morir assassinat per ordre del seu cosí Bertran de Tolosa. 

Guillem I de Cerdanya

13 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1095)

(dit també Guillem Ramon)  Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95). Fill de Ramon I.

Es casà amb Adelaida de Carcassona-Rasès. Participà en la venda dels comtats de la seva muller a Ramon Berenguer I.

Després d’un segon matrimoni amb Elisabet d’Urgell, es tornà a casar amb Sança de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I. Fou el tutor de Ramon Berenguer III.

Era home d’una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans (comtat de Cerdanya). Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà.

Fundà (1088-90?) Vilafranca de Conflent.

Guifré II de Cerdanya

11 Respostes

(Catalunya, vers 970 – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050)

Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga. Fill d’Oliba Cabreta i d’Ermengarda. Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020), amb Elisabet.

També fou comte del Berguedà, el qual rebé del seu germà Oliba (1003) quan es féu monjo.

Fou el fundador del monestir de Sant Martí del Canigó. Obtingué del papa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia l’any 1011.

El seu germà l’ajudà en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona.

L’any 1035 es retirà com a monjo a Sant Martí del Canigó.

Guifré I de Barcelona

76 Respostes

(Catalunya, vers 840 – 11 agost 897)

(el Pelós o Pilós)  Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona–Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (mort 848) i de la seva esposa Ermessenda.

Miró I el Vell (mort 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s’encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya.

Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (mort 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona.

Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d’una regió central, les comarques d’Osona i Bages, que eren terra de ningú d’ençà de la revolta (826-827) d’Aissó. Per la situació estratègica d’aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del Llobregat, Cardener i Segre; Guifré ho féu entre el 879 i el 890, aproximadament.

Guanyà la vall de Lord per al comtat d’Urgell, recuperà el pagus de Berga, dependència tradicional del comtat de Cerdanya, i establí el comtat nou i únic d’Osona en terres ausonenques i manresanes.

La repoblació es realitzà a base d’aprisions, la major part directament per Guifré, pels fidels de la seva cort i també per una gran massa de camperols. Guifré i la seva muller Guinedilda fundaren també els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (vers 885).

Al marge de l’empresa repobladora, entre el 885 i el 892, Guifré hagué d’afrontar els problemes derivats de la usurpació del bisbat d’Urgell pel clergue Esclua. Aconseguí que Esclua i el seu protegit Ermemir, bisbe de Girona, fossin deposats (concili d’Urgell, 892).

La repoblació de les comarques centrals, amb la reconstrucció de la fortalesa de Cardona, obligà els serraïns a fortificar Lleida (882) i a atacar les terres del comte en una sèrie d’enfrontaments (883-884 i 897), en l’últim dels quals Guifré fou ferit greument i morí pocs dies després.

Galí II d’Aragó

3 Respostes

(Aragó, abans 833 – després 867)

Comte d’Aragó (vers 844-després 867?), d’Urgell i Cerdanya (834-vers 838), com a successor del seu pare, Asnar I Galí, i de Pallars i Ribagorça (833/34-vers 848).

Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I de França, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838.

Pel volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i les governà fins a la seva mort.

El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí.