Arxiu d'etiquetes: comtat Barcelona

Sunyer I de Barcelona

7 Respostes

(Catalunya, 890 – monestir de la Grassa, França, 15 octubre 954)

Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947). Fill de Guifre el Pilós i de Guinedilda.

Associat al govern dels comtats pel seu germà gran Guifre II, a la mort d’aquest va governar els tres comtats. A l’interior, per la banda de Lleida, lluità repetidament contra els musulmans i, litoral avall, dirigí també diverses expedicions en direcció a Tortosa.

Aquestes expedicions contra territoris musulmans provocaren l’engrandiment del comtat cap a la part del Penedès, continuant la Strata Francisca fins a Olèrdola (929), l’abandonament momentani de Tarragona per part dels musulmans, i la subjecció de Tortosa a un tribut.

En les lluites entre carolingis i robertians, va defensar Carles el Simple. Li guardà fidelitat sense, però, mai retre-li homenatge personal, i en la pràctica vivia al marge de l’autoritat del monarca franc.

Durant el seu govern féu erigir el monestir de Santa Cecília de Montserrat en un predi que lliurà al monjo Cesari, a instigació de la comtessa Riquilda, gran propulsora i benefactora de la casa.

L’any 947, després d’abdicar el govern als seus fills Miró i Borrell alhora, va retirar-se i es féu monjo al convent de la Grassa, on morí.

Sunifred I d’Urgell-Cerdanya

16 Respostes

(França, segle IX – Catalunya, 848)

Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848). Pare de Guifre el Pilós i fundador, per tant, de la casa comtal catalana.

Segons Ramon d’Abadal, sembla que era fill del comte Bel·ló de Carcassona i germà del seu successor Oliba I, la qual cosa explicaria les tradicionals relacions entre ambdues cases. El 842 va sorprendre als confins de la Cerdanya la gran expedició enviada per Abd al-Rahman II contra Narbona. Com altres membres de la mateixa família, es distingí pel legitimisme i per la fidelitat a la casa carolíngia.

Havia rebut de Lluís el Piadós el comtat d’Urgell com a premi a la fidelitat del seu germà Oliba I, i, el 844, Carles el Calb, després de capturar i ajusticiar el traidor Bernat de Septimània, atorgà a Sunifred els comtats de què gaudia aquell.

Així fou com, gràcies al seu joc polític i en unió amb el seu germà Sunyer, aconseguí d’annexar als propis territoris (Barcelona, Girona, Besalú i els seus comtats d’Urgell-Cerdanya, a més dels del seu germà, Empúries i Rosselló) tot aquell conglomerat que Bernat de Septimània havia format a banda i banda dels Pirineus (Narbona i comtats satèl·lits). Carles el Calb li concedí el títol de marquès, segons un document oficial del mateix any 844.

Tot indueix a creure que Sunifred va morir de mort violenta durant la temptativa de Guillem, fill de l’ajusticiat Bernat, d’apoderar-se de Barcelona (848). A la seva mort, els comtats de Barcelona, Rosselló-Empúries i Narbona tornaren a poder dels francs.

Sança de Castella -comtessa Barcelona-

3 Respostes

(Castella, vers 1006 – Barcelona, 26 juny 1027)

Comtessa de Barcelona. Filla del comte Sanç Garcia de Castella.

Primera muller de Berenguer Ramon I de Barcelona, amb el qual s’hi casà el 1021, i ell l’associà al govern.

Li donà dos fills: el futur Ramon Berenguer I i Sanç Berenguer.

Sanç de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1005 – Catalunya, 1058)

Fill segon de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Sança de Castella.

En la divisió que el seu pare féu dels seus dominis (1035) li correspongué part del comtat de Barcelona, des del Llobregat a la terra sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I. L’inici del seu govern anà lligat a la rebel·lió de Mir Geribert d’Olèrdola.

El 1049 renuncià voluntàriament els seus dominis en favor del seu germà Ramon Berenguer, el qual havia de passar-li una pensió vitalícia.

Fou monjo de Sant Ponç de Tomeres, a Occitània, i després prior de Sant Benet de Bages.

Vivia encara el 1057, quan rebé un llegat de la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona.

Riquilda -comtessa Barcelona-

1 Resposta

(Catalunya ?, abans 917 ? – Barcelona, 955)

Comtessa de Barcelona. Muller del comte Sunyer de Barcelona.

Fundà el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (945) i fou gran benefactora del de Santa Cecília de Montserrat.

Rampó

(Girona, vers 770 – Barcelona, 825)

Comte de Barcelona i Girona (820-825). Noble franc, nomenat com a substitut de Berà.

El 825 fou substituït, al seu torn, per Bernat de Septimània.

Ramon Borrell I de Barcelona

(Girona, 26 maig 972 – Barcelona, 8 setembre 1017)

Comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017). Fill i successor de Borrell II de Barcelona.

Començà a governar poc després de les devastadores incursions d’Almansor i en plena recuperació de Barcelona. El 1002 féu un viatge a Roma per tal de sol·licitar l’ajuda de Gregori V davant les repetides incursions sarraïnes. Un any després féu cara a una invasió del fill d’al-Mansur, Abd al-Malik al-Muzaffar, que assotà el Penedès i destruí Manresa.

El 1010 organitzà una expedició catalana a Còrdova a fi de defensar els drets del califa Muhammad II al-Mahdí, enfront dels del pretendent dels berbers Sulayman al-Mustain. En l’expedició varen participar els bisbes de Barcelona, Girona i Vic, i el comte Ermengol I d’Urgell.

El 1015 dugué a terme una incursió cap a l’Ebre i el Segre i, segons sembla, reconquerí el territori comprès entre Olèrdola i la línia Ebre-Segre.

El 993 es casà amb Ermessenda de Carcassona, i foren pares de Berenguer Ramon I de Barcelona.

Peronella d’Aragó

(Osca, Aragó, 29 juny 1136 – Barcelona, 15 octubre 1173)

Reina d’Aragó i comtessa de Barcelona. Filla de Ramir II el Monjo i d’Agnès de Poitiers.

Quan només tenia un any (1137) va contraure matrimoni amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, d’aquesta manera s’uniren el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona.

A la mort del seu marit (1163), Peronella va abdicar la corona d’Aragó a favor del seu fill, Alfons I el Cast (1164).

Odiló I -comte Girona, s. IX-

(Catalunya, segle VIII – abans 820)

Comte de Girona (vers 812-abans 820). Probable successor de Rostany.

Personatge d’origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb d’altres comtes, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien pres.

Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l’hispà Joan per la possessió de l’aprissió de Fontjoncosa.

En un precepte, atorgat el 822 per l’emperador Lluís el Pietós a l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles, consta que Odiló havia autoritzat l’abat Benitua a aprisionar l’erm de Banyoles i a edificar el monestir homònim.

És probable que, abans del 820, Odiló succeís el comte Berà de Barcelona.

Odalric

(França, segle IX – després 859)

Magnat franc, fou nomenat marquès de la Gòtia i comte de Barcelona (a la mort d’Aleran, 852) i de Narbona (852), càrrecs dels quals fou destituït per incapaç i reemplaçat per Unifred (857).

El 856 veié saquejar Barcelona pels sarraïns.