(Barcelona, 10 octubre 1864 – 1939)
Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l’església del Pi. Fundà l’escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893).
És autor d’algunes misses i de peces diverses de música sacra.
Arxiu d'etiquetes: compositors/es
Massana i Bertran, Antoni
(Barcelona, 24 febrer 1890 – Raïmat, Segrià, 9 setembre 1966)
Compositor. Format a Barcelona, amplià estudis amb Enric Morera, Felip Pedrell i N. Otaño i, encara, estudià música gregoriana a Roma i a Solesmes.
De la seva àmplia i variada producció cal esmentar les òperes Canigó, escrita el 1934 i estrenada al Liceu el 1953, d’estètica influïda per Wagner, i Nuredduna (1947); les obres simfòniques Fantasia (1929), Elegia de Debussy (1930) i Simfonia en do (1952), i els oratoris Montserrat (1925), La creació (1946) i Ignis flagans (1951).
Masriera i Colomer, Enric
(Barcelona, 1864 – l’Havana ?, Cuba, segle XX)
Compositor i musicògraf. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter.
Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l’Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922.
En 1898 inicià estudis musicals i tingué Carles Gumersind Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Anselm Barba i amb Francesc Alió, i també amb una estada a París en 1900.
En 1907 emigrà a l’Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado.
Entre les seves obres figuren l’òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.
Masó i Goula, Josep
(Barcelona, 1877 – març 1910)
Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.
La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.
Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.
Masllovet i Sanmiquel, Josep
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 1879 – 21 març 1946)
Compositor.
Després d’haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913.
Fou director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell.
Autor del drama líric El Pirata (1911), d’obres simfòniques, corals i de sardanes.
Mas i Serracant, Domènec
(Barcelona, 1 gener 1866 – 19 desembre 1944)
Compositor. Deixeble de Felip Pedrell i d’Enric Morera, es dedicà a la dignificació de la música religiosa. Fundà i dirigí la publicació “España Sacro-Musical” (1930-36).
És autor d’obres religioses corals i d’una col·lecció de peces per a veus i orgue; realitzà també harmonitzacions de cançons tradicionals.
Publicà, entre altres obres, El cançoner popular religiós, amb texts de Jacint Verdaguer.
Mas i Bargalló, Miquel
(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)
Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.
Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).
Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.
Martínez i Valls, Rafael
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 octubre 1895 – Barcelona, 26 desembre 1946)
Compositor. Estudià música a València.
A Madrid fou mestre concertador del Teatro Real. Més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Josep Oriol de Barcelona.
Destacà en el camp de la sarsuela, amb la cèlebre Cançó d’amor i de guerra (1926), La legió d’Honor (1930) i L’àliga roja (1932).
Martí i Puig, Enric
(Lleida, 1840 – ? , 1900)
Compositor. Fou autor de diverses obres de valor bastant desigual, com la simfonia Emma (1877), l’himne La toma de la Bastilla, la sarsuela Por seguir a una mujer i l’elegia Pobre Mercedes! (1878), dedicada a la memòria de la reina d’Espanya d’aquest nom.
Martí, Josep Antoni
(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Montserrat, Bages, 3 gener 1763)
Compositor. L’any 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella de l’escolania, a partir del 1753.
Les seves composicions pertanyen a obres religioses, totes d’una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, i algunes són influïdes per l’òpera italiana de l’època.
La seva producció comprèn, entre altres obres, dos Magnificat, un Stabat Mater, cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor. També deixà una missa, una cantata amb text marià i obres per a teclat.
Diverses obres seves han estat enregistrades en disc.
