(Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)
Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà.
És autor d’una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d’un Magnifícat i d’un Libera me de la missa de difunts.
A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d’aquest monestir.
(Catalunya ?, segle XII – Montserrat, Bages, segle XII)
Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat.
Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta.
(València, 1861 – 9 novembre 1923)
Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S’ordenà jesuïta el 1896.
Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 15 abril 1832 – 12 agost 1909)
Violinista i compositor. Estudià a Perpinyà i a París. Fou violinista primer a l’orquestra del Liceu de Barcelona, i a la del teatre de Perpinyà.
Organitzà (1860) i dirigí, durant molts anys, l’orfeó d’aquesta ciutat. Fou també director de l’escola municipal (1868) i de l’escola nacional (1884) de música de Perpinyà.
Compongué per a piano, per a orquestra i, sobretot, per a cor mixt.
(València, 24 abril 1908 – 17 abril 1995)
Compositor. Deixeble de Josep Iturbi. La major part de les seves obres són per a cor i orquestra; en sobresurten: Tres poemes orquestrals, El mar de las sirenas (sobre un text de Calderón de la Barca), Iñigo Yáñez.
També cal esmentar la missa dels Sants Innocents i el ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas.
També ha publicat alguns treballs de musicologia i folklore.
(Aragó ?, 1620 – València, 2 febrer 1675)
Compositor, un dels més importants del barroc al País Valencià. El 1657 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València.
Autor de misses, motets, nadales, lamentacions, salms, etc, a vuit, deu i dotze veus. Algunes d’aquestes obres són per a diversos cors i acompanyaments d’orquestra.
(Felanitx, Mallorca, 19 desembre 1796 – 10 gener 1869)
Organista i compositor. Escriví música d’església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.
(Llíria, Camp de Túria, 1879 – Ontinyent, Vall d’Albaida, 24 maig 1945)
Compositor. Fou director de l’Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d’Ontinyent.
Autor d’obres corals populars, com Cançons d’alegria i Cançons per al poble, d’obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica.
(Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 9 febrer 1816)
Compositor. Organista de la catedral de València des del febrer de 1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d’Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià.
Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d’elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn.
A l’arxiu de la seu d’Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros.
(Catalunya, segle XIX)
Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses obres de música sacra.
Dades dels Països Catalans 