Arxiu d'etiquetes: col·leccionistes

Maragall i Noble, Joan Antoni

(Barcelona, 25 agost 1902 – 14 octubre 1993)

Polític i marxant d’art. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Ernest i Jordi.

Director propietari de la sala Parés barcelonina, fou un dels principals marxants d’art del postnoucentisme.

Durant la guerra civil fou secretari d’Eugeni d’Ors en la direcció general de Bellas Artes.

Entre els seus nombrosos càrrecs cal esmentar el de president de l’Orfeó Català (1966), membre de la Junta de Museus de Barcelona, acadèmic corresponent de Sant Jordi (1968), de Bones Lletres (1971), de San Fernando (1972), etc.

Va col·laborar a diversos diaris de Barcelona i de Madrid i publicà la Història de la Sala Parés (1975).

Mañosas i Barrera, Enric

(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)

Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).

Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).

Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums.

Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.

El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Lebrero i Stals, Josep

(Barcelona, 1954 – )

Crític d’art i comissari d’exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com “Lápiz” o “Balcón”, i internacionals.

Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d’Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l’Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid.

Des del 1996 fou el cap d’exposicions del MACBA.

Laietanes, Galeries

(Barcelona, 1915 – 1958)

Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.

Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.

Junyer i Vidal, Sebastià

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)

Pintor i col·leccionista.

Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles.

Formà part del grup d’Els 4 Gats.

La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.

Gurt i Esparraguera, Josep Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1951 – )

Arqueòleg i numismàtic. Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona.

S’ha especialitzat en l’estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l’antiguitat tardana i en la numismàtica. Des del 1987, a més, inicià una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l’Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona.

Ha dirigit i participat en diferents treballs d’excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia (Burgos).

Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación monetaria en la ciudad de Clunia (1985) i Le trésor d’Eauze. Bijoux et monnaies du IIIe s. Après J.-C. (1992, en col·laboració).

Fou col·laborador de la Encyclopaedia of Early Christian Art.

Golferichs i Losada, Macari

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)

Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.

Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).

Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).

Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).

Gòdia i Sales, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)

Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.

Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).

Gavín i Barceló, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 21 juny 1930 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 abril 2023)

Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d’esglésies i ha creat l’Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l’Inventari d’Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums.

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l’Art Romànic.

Gaspar i Paronella, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)

Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.

El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.