Arxiu d'etiquetes: col·leccionistes

Lebrero i Stals, Josep

(Barcelona, 1954 – )

Crític d’art i comissari d’exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com “Lápiz” o “Balcón”, i internacionals.

Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d’Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l’Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid.

Des del 1996 fou el cap d’exposicions del MACBA.

Lamaña i Coll, Josep Maria

(Barcelona, 9 juny 1899 – 12 juny 1990)

Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, s’especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues.

L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del segles XII al XVI.

La seva col·lecció d’instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d’exemplars.

Galeries Laietanes

Laietanes, Galeries

(Barcelona, 1915 – 1958)

Sala d’exposicions i d’antiguitats. Fundades pel marxant Santiago Segura. Lloc on es presentà gran part de l’art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals.

Esdevingué un dels principals focus de l’art d’avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d’Octubre, fins al 1958 en que foren clausurades.

Sebastià Junyer i Vidal

Junyer i Vidal, Sebastià

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)

Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.

La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.

Golferichs i Losada, Macari

(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)

Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.

Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).

Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).

Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).

Gòdia i Sales, Francesc

(Barcelona, 21 març 1921 – 28 novembre 1990)

Pilot automobilista i col·leccionista d’art. Entre els anys 1954 i 1959 prengué part en competicions de les categories turisme, gran turisme i fórmula 1.

Afeccionat a l’art, va reunir una important col·lecció a l’edifici del segle XVI anomenat el Conventet (Pedralbes), en part descrita i catalogada per Lluís Monreal i Agustí (1971-72) i parcialment adquirida per la Generalitat el 1994 (Fundació Francesc Gòdia).

Gavín i Barceló, Josep Maria

(Barcelona, 21 juny 1930 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 abril 2023)

Col·leccionista i fotògraf. Ha format un arxiu fotogràfic important complementat per un ampli recull documental d’esglésies i ha creat l’Arxiu Gavín, amb documents procedents de la premsa sobre temes culturals catalans, i que des del 1993 és gestionat per la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat, en col·laboració, Les esglésies romàniques de planta circular i triangular de Catalunya (1974), els fascicles Les comarques catalanes (des del 1972) i des del 1977 publica l’Inventari d’Esglésies de Catalunya, obra que consta de més de vint volums.

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i ha estat president de la societat Amics de l’Art Romànic.

Gaspar i Paronella, Joan

(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)

Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.

El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.

Gaspar, Sala

(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )

Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.

Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.

Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.

L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.

Fundació Bernat Metge

(Barcelona, 1922 – )

Institució. Creada per al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba.

Ha traduït al català les obres principals d’autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors.

Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946.

És una de les més importants institucions d’aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica.