Arxiu d'etiquetes: clubs esportius

Reus Ploms, Club Natació

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 1918 – )

Entitat esportiva. Fundada per un grup d’afeccionats a la natació. Albert Pallejà i Carnicer en fou el primer president. El 1932 l’entitat inaugurà la seva primera piscina descoberta reglamentària i el 1975 una d’olímpica.

El Club eixamplà aviat el seu camp d’activitats i actualment té un gran nombre de seccions, ultra la de natació: atletisme, handbol, bàsquet, billar, escacs, ciclisme, hoquei sobre patins, excursionisme, gimnàstica, tennis, patinatge artístic i ping-pong.

Posseeix un pavelló cobert amb pista poliesportiva i diverses altres instal·lacions (els Ploms), a més del local social al Palau de Bofarull, al carrer de Llovera de Reus. El Club organitza el Saló Internacional de Fotografia Esportiva Fotosport, que assoleix participacions de més de 30 països en els seus certàmens biennals, la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona, el Gran Premi Marcel·lí Gené de Cros, etc.

Té un equip destacat d’hoquei sobre patins que guanyà el campionat d’Espanya del 1946 i que milita habitualment en la primera divisió. L’equip de natació guanyà el campionat de Catalunya del 1943 i ha format un gran nombre de nedadors.

Enllaç web:  Club Natació Reus Ploms

Centre Excursionista de Lleida

2 Respostes

(Lleida, 1906 – )

(CEL)  Entitat esportiva i cultural. Participà d’un marcat caire cultural fonamentat en les recerques i les excursions científiques. Entre els seus presidents hi ha hagut algunes personalitats, com Magí Morera i Galicia. Els seus membres dugueren a terme una activitat intensa, especialment a la zona del Pre-pirineu, al coneixement del qual van contribuir notablement.

El seu butlletí, d’aparició irregular, fou molt interessant pels treballs de divulgació folklòrica, amb aportacions de Valeri Serra; també publicà les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911).

A partir del 1958 han cobrat nova importància les seccions d’arqueologia, esquí, escalada i cinema. La seva important biblioteca manté una creixent activitat dins l’àmbit cultural lleidatà.

Enllaç web: Centre Excursionista de Lleida

Joventut de Badalona, Club

2 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 30 març 1930 – )

(CJB)  Club de basquetbol. Fundat sota el nom de Penya Spirit of Badalona (d’aquí la denominació popular de la Penya), el 1933 s’anomenà Centre Esportiu Badaloní i el 1939 adoptà el nom actual.

És una de les principals formacions de l’estat espanyol, que s’ha distingit per la promoció de nous valors (Francesc Buscató, Margall, Villacampa, Jofresa, Montero, etc).

Ascendí a primera categoria el 1941. Ha estat campió d’Espanya i de lliga diversos anys i el 1994; ha guanyat també la copa Korac (1981) i el 1994 va guanyar la Lliga Europea.

Enllaç web: Club Joventut de Badalona

Europa, Club Esportiu

1 Resposta

(Barcelona, 5 juny 1907 – )

Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol i radicada a l’antiga vila de Gràcia, on és molt popular. Si bé en fundar-se la lliga espanyola de futbol (1928) l’equip va jugar les tres primeres temporades a la primera divisió, actualment ho fa a la tercera. El 1923 va guanyar el campionat de Catalunya.

Des del 1920 l’equip posseeix un camp al carrer de Sardenya, en què, després d’una profunda transformació en part forçada per l’ordenament urbanístic, s’hi instal·là gespa artificial (1995).

Els jugadors vesteixen samarreta blanca amb escapulari blau i pantaló blau.

Enllaç web: Club Esportiu Europa

Espanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu

11 Respostes

(Barcelona, 13 octubre 1900 – )

Entitat esportiva. Fundada pels universitaris Àngel Rodríguez i Ruiz, Abellí i Roca, amb el nom de Societat Espanyola de Foot-Ball. El 1901 adoptà el de Club Espanyol de Foot-Ball, i el 1909 el que duu actualment, bé que el 1995 catalanitzà oficialment el nom. El 1912, Alfons XIII li concedí el títol de reial. Inicialment, els jugadors vestien de groc, i poc després adoptaren el blanc; l’any 1911, la samarreta esdevingué l’actual, amb llistes blaves i blanques.

El 1903 guanyà la copa Macaya, primer trofeu del club; el mateix any inaugurà el seu primer camp, als carrers de Casanova i del Consell de Cent; després de passar per d’altres, s’instal·là al de Sarrià -a la zona anomenada Can Rabia- (1923), que reformat diversos cops, és el que posseí fins no fa gaire, amb una cabuda d’uns 45.000 espectadors. El 1996 hom requalificà el terreny del camp de Sarrià en vista a la seva venda i al trasllat del club a un altre estadi.

Fou campió de Catalunya (1903, 1904, 1912, 1915, 1918, 1929, 1933, 1937 i 1940) i d’Espanya (1929 i 1940). En crear-se la lliga de futbol espanyola (1929), formà part de la primera divisió durant 33 temporades seguides, sense obtenir-ne mai el títol de campió, però. Els anys 1962-63, 1969-70 i 1993-94 baixà a la segona divisió.

Ha estat el rival barceloní del Futbol Club Barcelona. Els seus partidaris són anomenats popularment periquitos.

Enllaç web: RCD Espanyol de Barcelona

Club Natació Sabadell

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, juny 1916 – )

Entitat esportiva. En ordre cronològic és el tercer club de natació català (i de tot l’estat espanyol), després del CN Barcelona i del CN Atlètic- Barceloneta.

El 1918 inaugurà la primera piscina de l’estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929 l’actual, coberta. Després, el 1951, en féu una de nova per a escolars i el 1966 l’olímpica. A la dècada de 1980 tenia uns 9.000 socis.

La seva millor època esportiva se situa als anys 1960, quan guanyà la major part de les classificacions per a clubs en els campionats espanyols gràcies a una generació de grans nedadors. A principis dels anys 1970, tornà a tenir importància pels trofeus aconseguits pels seus nedadors.

Enllaç web: Club Natació Sabadell

Club Esportiu Noia

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1951 – )

Club esportiu d’hoquei patins. Es formà dins l’entitat Ateneu Agrícola Noia, si bé el 1992 adquirí personalitat jurídica pròpia i adoptà l’actual denominació.

Ha guanyat un cop el títol de Lliga (1988), una Copa d’Europa (1989), una Copa del Rei (1998) i una copa de la CERS (1998). L’equip juga al Pavelló de l’Ateneu, que fou subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Enllaç web:  Club Esportiu Noia Freixenet

Club de Polo de Barcelona

5 Respostes

(Barcelona, 11 maig 1897 – )

Entitat poliesportiva. Fundada amb el nom de Polo Club Barcelona arran d’una iniciativa d’un grup de jugadors de polo que practicaven aquest esport al terreny central de l’Hipòdrom de Cantunis. L’any 1912 es traslladà a la carretera de Sarrià, prenent el nom de Real Polo Jockey Club, i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona.

El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva: el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis. L’any 1932 el Club s’instal·là a l’avinguda de la Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial l’actual.

A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva participació en competicions, així com l’organització de torneigs emblemàtics, com el Concurs Internacional de Salts, el Torneig Internacional de Polo i el Torneig Internacional de Reis d’Hoquei.

Els seus jugadors, formant part de la selecció espanyola, han aconseguit diversos trofeus. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), es remodelaren totes les seves instal·lacions per tal d’acollir-hi les proves d’hípica de salts d’obstacles.

Enllaç web:  Club de Polo de Barcelona

Centre Excursionista de Catalunya

68 Respostes

(Barcelona, 1890 – )

(CEC)  Entitat cultural i esportiva. Creada arran de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (fundada el 1876) i l’Associació Catalana d’Excursions (creada el 1878). Féu una important tasca en favor de la cultura catalana amb la celebració de nombrosos cursos i la defensa del patrimoni, i s’adherí a la campanya lingüística de “L’Avenç” (hi foren donades les conferències).

Reduïdes les seves activitats després de la guerra civil, ha reprès la tasca fomentant la pràctica de l’esport i les activitats científiques, com la secció de Muntanya i Escalada, que organitzà excursions col·lectives cada festa de l’any, proves d’alpinisme i cursets divulgadors dels esports de muntanya; la de Càmping; la d’Esquí; la de Fotografia; la de Cinema i Video “Amateur”; la de Geografia i Ciències Naturals; la d’Història i Arts, i la d’Espeologia (Equip de Recerques Espeleològiques, ERE).

Ha creat també unes comissions, que atenen diferents comeses lligades amb l’excursionisme; així, la de Refugis té cura de la conservació dels edificis propis, bastits en indrets estratègics de la muntanya; la de Publicacions edita obres de consulta; la de Protecció de la Natura promou campanyes tendents a la conservació i al respecte dels paisatges naturals, a millorar el capteniment cívic dels excursionistes, etc, a més de les de Jovent i la d’Infants.

La Biblioteca del CEC, especialitzada en obres geogràfiques i d’història, amb més de 25.000 volums, és oberta a tots els excursionistes estudiosos, siguin socis del Centre o no. També forma part del Centre l’Escola de Muntanya, que coordina els cursos de formació i perfeccionament impartits al club. Publica la revista “Muntanya” i nombrosos llibres i treballs sobre temes relacionats amb l’excursionisme.

Enllaç web: Centre Excursionista de Catalunya

Barcelona Dragons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1991 – )

Equip de futbol americà. Es creà per participar en la primera edició de la Lliga Mundial, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units (NFL) amb equips d’Europa i dels mateixos EUA.

Després de dues edicions (1991 i 1992) i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys. El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus.

El 1996 els Barcelona Dragons guanyaven la World Bowl, el títol de la competició. La seu dels Barcelona Dragons és l’Estadi Olímpic de Montjuïc.