(Illes Balears, segle XIV)
Ciutadà de Mallorca. El 1323, amb el seu parent Pere Safont, armaren una galera i anaren a Maó, on s’incorporen a l’expedició per conquerir Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
(Illes Balears, segle XIII)
Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II el Franc. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França.
No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1288 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué.
Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II el Just, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis.
Bernat de Requesens (Catalunya, segle XIII) Establert a Cotlliure (1292). Parent dels germans Bernat i Guillem de Requesens.
Bernat de Requesens (Girona ?, segle XIII – Tarragona, 1286) Ciutadà de Tarragona i petit propietari. Germà de Guillem (mort el 1287), els quals foren els primers representants coneguts d’aquest llinatge a Tarragona. Sembla que fou pare de Guillem de Requesens (Catalunya, segle XIII – 1303) Fou cambrer de la seu de Tarragona.
(Girona, segle XIV)
Ciutadà. Fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària convocada per Pere III el Cerimoniós a Barcelona, el 1344, per tal de decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(Barcelona, segle XVIII)
Ciutadà honrat. El 1755-56 gestionà a Madrid, amb Bernat Glòria, la constitució de la Companyia de Comerç de Barcelona.
Formada la societat, en fou el comptable.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XII)
Ciutadà. El 1163, sota el regnat d’Alfons I el Cast, rebé la vila de Montblanc, fundada aleshores.
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(Barcelona, segle XV)
Poeta i ciutadà de Barcelona. Escriví un Romiatge de la casa santa de Jerusalem amb les perdonances d’aquella.
L’obra, inclosa al Jardinet d’orats, data del 1464. Es tracta, com el títol ja indica, de la relació d’un viatge a Palestina.
(Morella, Ports, segle XIV – segle XV)
Ciutadà. S’establí a Atenes. El 1399 caigué presoner dels turcs. Rescatat al cap de quasi tres anys per 400 florins, es veié en grans dificultats per a pagar-los. Anà a Catalunya. Martí l’Humà l’acollí amb afecte.
El monarca recomanà als jurats de Morella que procuressin donar a l’ex-captiu el màxim que poguessin de la quantitat necessària, i escriví també a Martí el Jove perquè ajudés Llorenç quan aquest passés per Sicília.
(Barcelona, segle XVIII – 3 juny 1809)
Ciutadà de Barcelona. Fou un dels conspiradors principals que pretengueren alliberar la ciutat de l’ocupació napoleònica.
Fou executat juntament amb els seus companys Joan Gallifa, Salvador Aulet, Pou i Navarro.
Dades dels Països Catalans 