(Barcelona, 27 agost 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 febrer 1969)
Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual.
El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí.
El 1942 dirigí el film Locos de verano.
(Barcelona, 25 agost 1946 – 25 desembre 1987)
Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón Coromina.
Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò.
A partir del 1975 s’interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu.
(Barcelona, 1948 – )
Director cinematogràfic.
És autor de nombrosos curt-metratges: Cos trencat (1980), Seqüències d’un grup (1981), Amort (1982), Boig film (1985), Al·lèrgic film (1986), etc, i dels llargs metratges: L’home ronyó (1983), Crits sords (1983, premi de la Generalitat de Catalunya) i Gent de fang (1987).
(Mataró, Maresme, 1926 – )
Director cinematogràfic. S’inicià dins el cinema professional treballant com a guionista.
El 1963 dirigí el seu primer llarg metratge, Escuadrilla de vuelo, i fins el 1974 no aconseguí de rodar el segon, Larga noche de julio, al qual seguí Una familia decente… (1976), a partir del qual ha emprés comeses més ambicioses com Dos y dos, cinco (1980), el film ecologista La revolta dels ocells (1981) i Puzzle (1986).
(Camprodon, Ripollès, 7 abril 1919 – Madrid, 17 gener 1993)
Director cinematogràfic. Es llicencià en psicologia a Miami. Fou crític teatral de “Destino”, a Barcelona, i guionista de diverses pel·lícules.
Ha dirigit els films La cárcel de cristal (1956), Distrito Quinto (1957, basada en l’obra teatral de Josep M. Espinàs És perillós fer-se esperar), Un vaso de whisky (1958), Los cuervos (1961), etc, sovint d’àmbit català.
Els seus darrers films tenen un caràcter més comercial. Des del 1966 ha treballat en televisió.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 9 abril 1961 – )
Realitzadora i guionista cinematogràfica. Després d’una època dedicada al món de la publicitat, debutà en el cinema amb Mira y verás (1984).
Posteriorment ha dirigit Massa vell per a morir jove (1988), Things I Never Told You (1996, rodada als Estats Units) i A los que aman (1998).
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1870 – Barcelona, 1936)
Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l’obra d’Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata.
Dirigí també pel·lícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tórtola Valencia com a actriu.
Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).
(Catalunya, 1976)
Film. De caràcter emblemàtic per la seva funció de pioner de la producció cinematogràfica nacional després de la mort de Franco.
Realitzat per Antoni Ribas sobre un guió d’ell mateix i de Miquel Sanz, el film parteix de l’òptica d’una família burgesa catalana i reconstrueix els principals esdeveniments històrics des de la pèrdua de les colònies espanyoles fins la Setmana Tràgica, encara que la manca de pressupost suficient per tan ambiciós projecte propicia en l’espectador una adhesió més emocional que no pas objectiva.
La fotografia és de Teo Escamilla, la banda musical és obra de Manuel Valls i Gorina i fou interpretada principalment per Xavier Elorriaga, Pau Garsaball, Adolf Marsillach i J.L. López Vázquez.
(Terol, Aragó, 17 octubre 1871 – París, França, 2 maig 1929)
Cineasta. Capdavanter del cinema a Barcelona on tingué un taller de trucatge.
Va fer grans aportacions tècniques: acoloriment manual dels films, pas de maneta, -que féu servir en Hotel Eléctrico (1905)-, transparència.
Se’l considera inventor de l’ús tècnico-dramàtic del travelling, que usà per primera vegada en La vie et la passion de Jésus-Christ, de Ferdinand Zecca, que perfeccionà en Cabiria, de Piero Fosco.
Va treballar als estudis Pathé i col·laborà amb Abel Gance.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Director cinematogràfic. El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres. El 1921 dirigí a París el film sonor Cinopolis.
Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs (Viva la Vida! 1934, amb Alady i Josep Santpere; Abajo los hombres, 1935).
Després de la guerra civil continuà dirigint films comercials (La linda Beatriz, 1939; 48 horas, 1942, amb Enric Guitart).
Finalment, treballà a Madrid.
Dades dels Països Catalans 