Arxiu d'etiquetes: cims

Cerbi, pica de -Pallars Jussà-

2 Respostes

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Cim (2.742 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta).

El port de Llevata (2.450 m alt) el separa del massís de Moró, la collada de Sas (1.480 m alt), del tossal de Sant Quiri, i el port d’Erta (2.460 m) l’uneix al massís format pels pics d’Erta (el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro) i pel Corronco de Durro.

Al vessant occidental es forma el barranc de Cerbi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet.

Castelltallat, turó de

1 Resposta

(Garrotxa / Ripollès)

Cim (1.289 m alt) de la serralada que separa les conques del Ter (valls de Sant Joan), i del Fluvià (valls de Bianya i de Ridaura), enllaçat amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.

Castellruf, turó de

2 Respostes

(Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Cim (459 m alt) de la Serralada de Marina.

De l’antic castell de Castellruf, esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles.

Caro, el

21 Respostes

(Roquetes, Baix Ebre)

(o el Montcaro)  Cim culminant (1.447 m alt) dels ports de Beseit, a l’extrem meridional del massís.

A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre. Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya.

Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles (1.339 m) tanquen la carena. Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat.

Les precipitacions hi són notablement elevades, amb relació a la plana.

El poblament s’estén per davall dels 600 m, disseminat pels faldars abancalats pel conreu de les oliveres.

La resta és coberta de garrigues, herbei i bosc, que a les parts altes és sobretot de pinassa i de pi roig.

Besiberri, el

8 Respostes

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloforno, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d’Aran.

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m).

Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l’estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l’estany de Besiberri (1.960 m).

Al nord-est del massís, a la bretxa Peita hi ha el refugi de Besiberri (2.805 m), fet d’alumini el 1960.

La primera ascensió al Besiberri Sud fou realitzada el 1886 i al Besiberri Nord l’any 1899.

Beredera, coma

Deixa un comentari

(Canejan, Vall d’Aran)

Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s’uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera).

És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l’estany de Beredera i afluent del riu de Toran.

Antenes, cap d’Es

Deixa un comentari

(Bossòst, Vall d’Aran)

Cim (1.832 m alt), a la serralada que separa la Vall d’Aran de la vall de la Pica (a Comenges).

És el punt més occidental de la comarca.

Àligues, puig de les

1 Resposta

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al límit amb el Ripollès.

Estats, pica d’

12 Respostes

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Cim (3.143 m alt), situat al sector central dels Pirineus axials, entre el riu de Lladorre i la Noguera de Vallferrera (regada per l’estany d’Estats, que omple el fons de la coma d’Estats), a la frontera amb França i no lluny d’Andorra.

És el pic de més altitud de Catalunya, i està envoltat per dos cims menors que també superen els 3.000 m, com el de Sotllo (3.115 m), separat pel port d’Estats o de Sotllo. Les pissarres apareixen plegades verticalment a conseqüència del contacte amb el granit. L’erosió glacial ha deixat l’empremta característica: circs amb estanys, comes, etc.

La vegetació és de tipus alpí. Les primeres ascensions conegudes són les de Henry Russell (1870), la de Lluís Marià Vidal (1897), primera des del vessant català, i la de Lluís Estasen (1924), primera a l’hivern.

Boumort, serra del

21 Respostes

(Pallars Jussà)

Serra interior del Pre-pirineu català, que s’estén en direcció oest-est, entre les conques de la Noguera Pallaresa i el Segre. És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos. Formen part del massís de Boumort un conjunt de serres paral·leles, entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa.

La vegetació és bàsicament de tipus submediterrani i hi abunden els boscs de pinassa i, per sobre, de pi roig, constitueix el límit meridional del pi negre.

L’altitud màxima és al Castell (2.076 m) i al cap de Boumort (2.070 m), cims situats a molt poca distància, a la part central de massís.

Té molt escàs poblament, que forma petits agrupaments, l’antiguitat dels quals testimonien llurs petites esglésies romàniques, que són en procés de despoblament. En les zones immediates als conreus i als pasturatges d’alta muntanya hi ha grups de bordes que només excepcionalment són d’habitatge permanent. L’explotació forestal, en gran part a càrrec de l’estat, és per contra, en expansió.