Arxiu d'etiquetes: científics/ques

Acadèmia de València

(València, 1685 – 1714)

Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.

Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.

Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.

El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.

Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.

Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.

Acadèmia de Ciències Naturals i Exactes, Literatura i Arts de les Balears

(Palma de Mallorca, 1845 – segle XIX)

Institució. No tingué continuïtat. El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera.

Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló i Forteza.

Oliveres i de Plana, Marià

(Barcelona, segle XVIII – 1819)

Científic i eclesiàstic. Era doctor en dret. Fou cabiscol de la catedral de Barcelona.

Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà, del 1790 al 1805, sis memòries sobre temes agronòmics.

Laboratori d’Astrofísica

(Catalunya, segle XX – )

Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física. Inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.

Desenvolupen la seva activitat, bàsicament a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i al CSIC.

Julià i de Pagès, Francesc Xavier

(Camprodon, Ripollès, vers 1730 – Itàlia, segle XVIII)

Científic jesuïta. Estudià a Cervera. Expulsat el seu orde, emigrà a Itàlia.

Destacà pels seus escrits filosòfics.

Dalmau i Faura, Francesc

(Manresa, Bages, 4 juliol 1810 – Barcelona, 6 desembre 1886)

Òptic. Propietari d’un establiment d’òptica i d’aparells científics a Barcelona.

El 1878 importà els primers telèfons dels Països Catalans i els instal·là a l’Escola Industrial de Barcelona; el mateix any ja fabricà aparells propis.

Cosmo-Caixa *

(Barcelona)

Veure> Museu de la Ciència (museu tecnològic de la Fundació La Caixa).

CIRI *

Sigla de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (organisme públic català, 1980 – ).

Carelles, Agustí *

Veure> Agustí Canelles i Carreres (matemàtic, astrònom i religiós català, 1765-1818).

Buen y del Cos, Odón de

(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)

Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.

Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.