Arxiu d'etiquetes: Cervera (nascuts a)

Alegret, Pere Bonet

1 Resposta

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Pintor. Fill de Pere (II) Alegret el Moliner, junt amb el qual podem atribuir, sense individualització, la pintura de sant Joan Evangelista i sant Eloi, conservada a l’església parroquial de Cervera (1543) i les dels sants Metges (1572) i de la vida pública de Jesús, del museu de Cervera.

El 1563 els fou contractada la pintura de les ventalles de l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona, en competència amb Pere Serafí i Pietro Paulo. No sabem com era aquesta pintura que motivà una comparació molt favorable amb les ventalles que Pere Serafí havia pintat per a la catedral de Barcelona.

La millor producció dels pintors Alegret és la figura plena de caràcter i sumptuosa de sant Eloi, de la taula de Santa Maria de Cervera.

Alegret, Pere (II)

3 Respostes

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Pintor, Dit “el Moliner”. Fill adoptiu de Pere (I) Alegret de Canillo. Treballà juntament amb el seu fill Pere Bonet Alegret.

Alegret, Pere (I)

2 Respostes

(Cervera, Segarra, segle XVI – 1541)

Pintor, dit “de Canillo” (probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis), només és conegut documentalment.

L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la condició que la figura central de Jesús i les restes de les altres imatges serien pintades a l’oli, condició notable al seu temps.

El 1519, juntament amb Antoni Ortiu, de Saragossa, pintà dos penons amb colors esgrafiats damunt or i motius decoratius renaixentistes (“a la romana”), i el 1531 un retaule de santa Magdalena per a la seu de Manresa.

Tingué un fill adoptiu, Pere (II) Alegret el Moliner.

Alegret -pintors-

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Llinatge d’artistes pintors. Cobreix gairebé tot el segle i forma una escola local amb col·laboració d’altres pintors de la localitat o de fora.

Dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobaments de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajunten la tradició gòtica i les novetats renaixentistes.

El primer membre fou Pere Alegret. Un altre membre fou Cristòfol Alegret  (Cervera, Segarra, segle XVI)  Pintor. Apareix documentat el 1568.

Duran i Sanpere, Agustí

8 Respostes

(Cervera, Segarra, 5 juny 1887 – Barcelona, 29 abril 1975)

Historiador, arxiver i arqueòleg. Cursà els estudis de lleis i de filosofia i lletres a Barcelona. L’any 1917 fou nomenat director de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i, gràcies a l’esforç i a la dedicació, aconseguí de convertir-lo aviat en Museu d’Història de la Ciutat, del qual fou nomenat director l’any 1919.

Col·laborador, promotor i organitzador d’institucions, arxius, excavacions i museus, tingué una actuació definitiva en el salvament dels arxius catalans durant la guerra civil.

Aportà contribucions de gran transcendència a la història de Barcelona, que aplegà en els tres volums de Barcelona i la seva història (1970, 1973 i 1975). Autor d’abundants treballs sobre història, art i arqueologia, entre els quals destaquen Els retaules de pedra a Catalunya (1930), Per a la història de l’art a Barcelona (1960), Tornant-hi a pensar (memòries, 1961) i Felip V i la ciutat de Cervera (1963).

Comorera i Soler, Joan

3 Respostes

(Cervera, Segarra, 5 setembre 1895 – Burgos, Castella, 7 maig 1958)

Polític. Graduat en magisteri, aviat s’integrà en moviments d’esquerra i republicans. S’exilià a França (1915-19) i a l’Argentina (1923-30), on s’afilià al Partit Socialista Argentí i dirigí el setmanari “Nació Catalana” (1923-30); després residí a Montevideo, on també s’afilià al Partit Socialista. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la II República i s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, a la qual havia ja estat adherit el 1923.

“Si l’estat va contra la Nació, ens devem a la Nació i hem d’anorrear l’Estat opressor”

Director del setmanari “Justícia Social” (1933-36), fou secretari general de la USC a partir del 1932 i president a partir del 1933. En controlà la tasca organitzativa, dirigí contra Serra i Moret el procés de radicalització de la USC i influí decisivament en la creació del PSUC (juliol 1936), organització de la qual fou secretari general (1936-49).

Diputat al Parlament de Catalunya (1932), Lluís Companys el nomenà conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat (1934), fou empresonat arran dels fets del Sis d’Octubre (1934). A les eleccions del febrer de 1936 fou elegit diputat a corts i reintegrat a la seva conselleria. El 1937 anà a França i a l’URSS per aconseguir l’ajut dels governs respectius i establir-hi tractats comercials.

“Abans que espanyols, som catalans. Som catalans per naturalesa. Som espanyols per coacció”

Acabada la guerra civil, passà a França i d’allí a Moscou. Després anà a Mèxic, i, el 1945, tornà a França per seguir més de prop la lluita a l’interior del país. A l’exili menà una política d’independència respecte al PCE fins que, acusat de nacionalista i titista, en fou expulsat del PSUC (1949). Retornat clandestinament a Catalunya (1951), fou detingut a Barcelona (1954), processat i condemnat a 30 anys de presó, morí a la presó de Burgos.

Benet i Morell, Josep

6 Respostes

(Cervera, Segarra, 14 abril 1920 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25 març 2008)

Historiador, polític i advocat. Format a l’escolania de Montserrat, ja des de jove actiu nacionalista, pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà.

A la postguerra es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1945). Organitzador del Front Universitari de Catalunya (1944-47) i dels Grups Nacionals de Resistència, col·laborà en la resistència antifranquista, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba (1946-47), cofundador de “Germinabit” i també fou cofundador, com a independent, de l’Assemblea de Catalunya.

Fou també un dels fundadors i col·laboradors habituals de la revista “Serra d’Or”. Defensà nombrosos processats davant els tribunals civils i militars franquistes. Senador per l’Entesa dels Catalans (1977) i reelegit el 1979, ara amb el suport del PSUC, partit que el portà al Parlament de Catalunya (1980).

Com a historiador, especialitzat en història social i política dels segles XIX i XX, fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials i ha estat professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.

Ha publicat Maragall i la Setmana Tràgica (1963), El doctor Torras i Bages en el marc del seu temps (1968), Catalunya sota el règim franquista (1973), Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974), Barcelona a mitjan segle XIX (1977, en col·laboració amb Casimir Martí), El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1976), Desfeta i redreçament de Catalunya (1978), Combat per una Catalunya autònoma (1980), Fets i personatges (1981), Exili i mort del president Companys (1990), El president Tarradellas en els seus textos (1992) i L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya (1995); ha col·laborat en l’obra col·lectiva La Guerra Civil española (1986), dirigida per R. Tamames.

El 1985 fou nomenat director del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.