Arxiu d'etiquetes: ceramistes

Aguadé i Clos, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 18 octubre 1925 – 22 maig 2021)

Ceramista. Format a l’Institut Escola de la Generalitat i a l’Escola Industrial Ceràmica i col·laborador de Josep Llorens i Artigas, fou professor de l’Escola Massana i després es traslladà a París i a Suècia. Fou un dels fundadors (1960) del grup La Cantonada. Ha exposat a Munic i Nova York entre d’altres ciutats.

Ha treballat en grans murals amb Llorens i Artigas, Joan Miró i Joan Vila i Grau. Ha fet també incursions en el camp de la il·lustració de llibres.

A partir del 2005 realitzà 19 peces de 3 metres d’altura per a la nau central del temple de la Sagrada Família.

El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Vila i Casas, Joan

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 3 juny 1920 – Barcelona, 17 gener 2007)

Pintor, gravador, ceramista i escriptor. Conegut com a Joan Vilacasas. Després d’una preparació acadèmica, anà a residir a París, on romangué durant la dècada de 1950.

La seva obra plàstica evolucionà vers una abstracció molt personal, que designà amb el nom de Planimetries; s’ha mantingut dins l’informalisme.

Simultàniament, s’ha dedicat, també, a escriure, a part d’articles professionals, ha publicat llibres de narracions i novel·les: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1960), Nuoba fygurassió (1965) i Aiguafort del XII (1966); ha publicat així mateix algunes obres de teatre.

Serra i Fiter, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 27 febrer 1869 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 28 abril 1932)

Ceramista i pintor. El 1904 obrí una fàbrica de porcellanes i de gres d’art al Poble Nou (Barcelona). Fou el principal ceramista del modernisme simbolista català. Sobresortí en la producció de ceràmiques al gran foc, i treballà sovint en col·laboració amb el dibuixant Josep Pey i amb d’altres artistes.

El 1921 fou nomenat professor de ceràmica de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, i el 1927 creà la Manufactura Ceràmica Serra a Cornellà de Llobregat. Hi treballaren des del principi els seus fills Antoni, Enric i Josep Serra i Abella.

L’obra de la Manufactura Serra es caracteritzà per la ceràmica aplicada a l’arquitectura i per la creació de peces singulars (plats, gerres, etc).

Llorens i Artigas, Josep

8 Respostes

(Barcelona, 16 juny 1892 – 11 desembre 1980)

Ceramista. De jove fou crític d’art a la revista “La Veu de Catalunya”. Format inicialment a l’Escola de Belles Arts, l’any 1917 ingressà a l’Escola Superior dels Bells Oficis, on fou deixeble de Francesc Quer.

Perfeccionà estudis a París a partir del 1923. En aquesta ciutat col·laborà amb l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i amb els pintors Albert Marquet, Raoul Dufy i Georges Braque.

Amb Joan Miró realitzà (1958) els frisos simbòlics, en gres acolorit, per al palau de la Unesco a París, els murals de la universitat d’Harvard, de la Fundació Maeght i de l’aeroport de Barcelona.

A més d’un domini tècnic perfecte, que li permeté l’obtenció de noves pastes i esmalts, la seva ceràmica es caracteritza per la puresa i simplicitat de la forma i per l’absència de decorativismes.

Entre les exposicions fetes a Catalunya i a l’estranger, cal esmentar la del 1969 a la Galeria Maeght, de París. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de París del 1937 i el gran premi de la III Biennal Internacional Hispanoamericana d’Art (1955).

Publicà diversos llibres referents a la seva especialitat artística, entre els quals cal esmentar: Formulario y prácticas de cerámica (1948) i Esmaltes y colores sobre vidrio, porcelana y metal (1950).

Fou el pare de Joan Llorens i Gardy.

Barnils i Basomba, Sergi

Deixa un comentari

(Bata, Guinea Equatorial, 1954 – )

Pintor. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i assistí també a classes de ceràmica a l’Escola del Treball. S’encarregà del departament de ceràmica artística a la indústria familiar, alhora que desenvolupava la seva vocació de pintor, relacionat amb l’ambient artístic al voltant del taller que compartien X. Figueras, P. Minuesa i P. Codó.

El 1990 realitzà un viatge a Mallorca on conegué el mecenes alemany Klaus Drobig, que el donà a conèixer en el mercat artístic alemany i europeu.

L’obra de Barnils mostra un predomini del color i un estil personal i lliure, que li permet unir elements de l’art de cultures primitives a l’afany estructuralista de l’art europeu.

Des de 1990 ha participat en nombroses exposicions, col·lectives i individuals; destacà la seva presència a la mostra XV de XX (Barcelona 1992), i les exposicions individuals a Berlín (1993), Milà o Viena (1997 i 1999), que l’han fet mereixedor del reconeixement internacional.

Després d’una estada a Milà (1998), el Liceu Artístic de Florència li encarregà la realització de 16 grans vitralls per l’anomenat Temple de la Pau. Ha realitzat també una nombrosa obra gràfica en el taller de gravat de Giorgio Upiglio, a Milà.

Aragay i Blanchar, Josep

6 Respostes

(Barcelona, 7 agost 1889 – Breda, Selva, 15 gener 1973)

Pintor, ceramista i teòric d’art. Deixeble de F. d’A. Galí rebé la influència de Brangwyn. Noucentista típic, el seu art enllaça el Renaixement italià amb formes de l’art popular català.

Fou responsable de la direcció plàstica de l’“Almanac dels Noucentistes”, col·laborà al “Papitu” i fou un dels fundadors de “Picarol”.

Es retirà a Breda, on fundà un taller ceràmic i hi realitzà les pintures murals del Baptisteri (1925, refetes el 1965). Com a ceramista destaca per la font de rajoles ceràmiques del Portal de l’Àngel.

Publicà El Nacionalisme de l’Art (1920), on preconitzava el disseny industrial i defensava la necessitat d’un art nacional.