Arxiu d'etiquetes: cavallers

Claramunt, Guillem de -cavaller, s. XII/XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1230)

Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I de Catalunya en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona.

Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca. Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó.

Aconsellà alguna de les accions bèl·liques que dugueren els catalans a la victòria. Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries.

Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes. Fou enterrat a Santes Creus.

Claramunt, Asbert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Lleó, Castella, 6 agost 1434)

Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d’armes del pont de l’Ërbigo (Lleó), conegut pel “Paso Honroso”, que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones.

Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l’elm i el matà. Fou l’únic accident mortal que es produí als encontres del “Paso Honroso“.

El bisbe d’Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat.

Cervelló i de Queralt, Guerau Alemany de

8 Respostes

(Catalunya, vers 1370 – 1418)

Governador de Catalunya (1404-18). Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats.

La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació. Prengué part en l’expedició de Sicília i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt (1394).

El rei Martí I l’Humà, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya (1397). L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill de Martí el Jove amb una filla del duc de Borgonya (1400). Tot seguit anà a Castella per tal de procurar l’obediència d’aquell rei al papa d’Avinyó (1401).

En tornar d’una nova campanya a Sicília, el rei li donà la governació de Catalunya en substitució del seu pare (1404), i quatre anys més tard li confirmà el nomenament amb caràcter vitalici. Llavors fou fet procurador per anar al concili convocat a Perpinyà sobre la unió de l’Església. Fou, així mateix, ambaixador al concili de Pisa, amb la missió de tractar la lliga de Florència i Venècia (1409).

Enemic de Jaume II d’Urgell, va procurar d’afavorir els seus rivals, i convocà el parlament a Montblanc (juliol 1410) i el traslladà després a Barcelona. Va evolucionar cap al partit de Ferran d’Antequera, i, un cop elegit rei, el serví fidelment durant la rebel·lió de Jaume d’Urgell. Com a premi, Ferran I li donà el castell i la vila de Linyola.

Cervelló i de Banyeres, Guillem (IV) de

11 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)

Cavaller. Fill de Guillem (III) de Cervelló i de Blanca de Banyeres. Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya (1323), on aquest morí.

Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa (1324). Fou nomenat governador general de l’illa (maig 1328), càrrec que va ocupar tres mesos.

A continuació ocupà el càrrec de lloctinent a Catalunya de l’infant Pere el Cerimoniós (agost 1328). Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils. La ciutat de Barcelona l’elegí per a la capitania de l’armada contra Gènova (1330). Després fou enviat a l’Urgell per resistir la invasió del comte de Foix (1333).

Fou lloctinent de procurador de València (1338) de Jaume, comte d’Urgell, germà i hereu de Pere III el Cerimoniós, el qual el féu alcaid del castell de Xàtiva (1338), i el nomenà, més tard, governador general de Sardenya (1341-47), a la mort de Bernat de Boixadors. Actuà com a reformador i amb una gran extensió de poders. Tingué algun contrast amb les ciutats sardes perquè es negava a jurar-ne els privilegis.

Intervingué en algunes qüestions relacionades amb els rebels Dòria, i també en la signatura del tractat d’aliança amb Venècia. Quan els Dòria es disposaven a atacar Sàsser, ell n’organitzà la defensa i ordenà una mobilització general a l’illa.

A l’agost de 1347 tingué lloc la batalla dels Aidu di Turdu, on els catalans sembla que foren víctimes d’una emboscada. Hi moriren dos fills del governador, Guerau i Ramon. El mateix Guillem morí durant la retirada. Fou sepultat al castell de Goceà.

Cervelló, Guillem de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1325/26)

(el Bord de Cervelló)  Fill il·legítim de Guerau (VII) de Cervelló. Inicià la línia il·legítima de Santa Perpètua i Vallespinosa.

Tingué la senyoria de Santa Perpètua per herència paterna, amb condició, però, de tenir-la en feu pel seu cosí germà Guillem (III), i la de Vallespinosa pel seu matrimoni amb la pubilla Brunissenda de Vilafranca.

Fou fill seu Arnau de Cervelló i de Vilafranca.

Centelles i de Montcada, Eimeric (I) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sogorb, Alt Palància, 1336)

Fill de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada, i germà de Gilabert (V).

El 1283, amb el pare i el germà, havia de lluitar al desafiament de Bordeus, entre els cavallers defensors de Pere II el Gran contra Carles d’Anjou.

Morí d’una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica.

En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d’extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules.

Fou el pare de Ramon (I) de Centelles i de Montcada.

Catllar i Tord, Francesc

1 Resposta

(Berga, Berguedà, 1679 – Barcelona, 5 abril 1715)

Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana.

Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13 juny 1714.

Després de la capitulació col·laborà a l’intent de fugida del general Moragues, on només s’encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.

Català i de Montsonís, Pasqual

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. En caure el País Valencià en poder dels borbònics (1707), es refugià a Barcelona, on participà en la defensa de la ciutat (1713-14).

El 12 d’agost de 1714 lluità, i resultà ferit, a l’atac a la baioneta en la defensa del baluard de Santa Clara, on, tot i la inferioritat numèrica, la seva companyia resultà victoriosa. encara que gairebé exterminada.

Ja refet, el 11 de setembre es trobava al baluard de Llevant durant l’assalt final, el baluard fou voltat i els pocs defensors que quedaven hagueren de trencar el cercle a la baioneta, i en aquest esforç morí, combatent amb gran coratge.

Castellvell i d’Àger, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. Germà gran de Jeroni. Fou un dels millors capitans del regiment de cavalleria de Miquel de Subies, durant la guerra de Successió. Pel desembre 1706 resultà ferit lleument, al front del seu esquadró, després d’una gran actuació personal carregant contra els borbònics a la victoriosa batalla de Calamocha (Aragó).

Pel juliol 1713 es negà a embarcar amb les forces imperials que avacuaven. Degué passar aleshores a les seves possessions de fora de Barcelona. Des d’aquestes, i amb el seu germà, anà a unir-se a les tropes d’Antoni Desvalls, cap suprem de la resistència catalana a l’exterior de la capital.

Participà en bon nombre d’accions militars. Assistí al consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel maig 1714. Fou proposat pel marquès per a rebre el grau de coronel de cavalleria, però no esdevingué efectiu per manca d’unitat on destinar-lo.

S’acollí a les capitulacions de Cardona, pel setembre 1714.

Castellvell i d’Àger, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller i militar. Germà petit de Josep.

Serví a la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Fou tinent del regiment de cavalleria regular del coronel Miquel de Subies. Pel desembre 1706 fou un dels homes més destacats a la victòria de Calamocha (Aragó).

Seguint el seu germà, es negà a abandonar Catalunya el 1713, arran de l’evacuació de les tropes imperials. Més tard s’uní a les forces de resistència comarcana que manava el marquès del Poal, en les quals combaté com a capità.

El 19 maig 1714 fou proposat pel marquès per al grau de tinent coronel de cavalleria, encara que sembla que l’ascens no arribà.

Quatre mesos després hagué d’acollir-se als pactes de capitulació de Cardona.