Arxiu d'etiquetes: cavallers

Cornellà, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. El 1386, poc abans de morir Pere III el Cerimoniós el nomenà lloctinent reial del comtat de Girona, perquè era personalment addicte al monarca.

Aquest havia destituït personalment d’aquest càrrec el vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, perquè es mostrava partidari del príncep Joan, duc de Girona, al conflicte entre aquest i el rei.

També substituí aleshores el vescomte com a vicari general o representant reial als ducats d’Atenes i Neopàtria. No sembla que anés a Grècia.

Corbera, Riambau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Cavaller errant.

El 1434 prengué part, amb d’altres cavallers de la corona catalano-aragonesa, en el famós Passo Honroso, defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia.

Junyint amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé. Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències.

Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona.

Corbera, Bernat de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Germà del Riambau que anà a Sardenya.

El 1396 col·laborà molt a la defensa del país contra la invasió del comte de Foix. Era un dels caps de la guarnició de Barbastre, on fou pres durant el setge per haver sortit amb una partida per cercar aigua.

El 1426, amb Andreu de Biure, signà per compte d’Alfons IV el Magnànim el tractat d’amistat amb Milà, i dos anys després, amb el mateix diplomàtic, anà a Gènova per negociar-hi una concòrdia.

També amb Biure actuà intensament durant el poc temps que Alfons IV estigué pres després de la batalla de Ponça (1435), i l’any següent figuravà al consell del rei a Gaeta.

Per aquest temps tornà a Catalunya, destinat al consell del Principat que assessorava la reina Maria de Castella.

Convinença dels Cavallers de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1370 – ? )

Unió dels cavallers. Constituïda amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.

Gaudia de la simpatia de l’Església. Era dirigida per quatre regidors anomenats després conservadors.

Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III el Cerimoniós hagué d’intervenir (1370) i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts.

Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet.

Codina i Ferreres, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684, secretari de la Generalitat durant la resistència contra Felip V de Borbó i membre del Consell de Cent.

El 29 de setembre de 1705 fou triat per la Generalitat, juntament amb Francesc Monfar i Sorts, pel primer contacte oficial amb l’arxiduc Carles d’Àustria a punt d’entrar a Barcelona. El 1708 fou un dels representants de la Generalitat per rebre Elisabet de Brunsvic.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) restà a la ciutat complint les seves funcions.

El 4 de setembre de 1714 fou un dels qui més s’oposà a l’oferiment de capitulació fet pel duc de Berwick. L’11 de setembre formà a la representació de la Generalitat que anà a defensar el pla de Palau.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Codina i Costa, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Cavaller. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 1713, on es decidí la resistència catalana contra Felip V de Borbó. Fou capità de la Coronela.

Morí durant la batalla final de l’Onze de Setembre, al gran contraatac que organitzà Rafael Casanova.

Els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Claver, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Turquia ?, segle XV)

Cavaller. Era frare santjoanista, comanador d’Ulldecona, al servei del virrei d’Albània, Ramon d’Ortafà.

Arrabassà als turcs el castell de Castrovilari, situat davant de Corfú, i el tornà al cabdill albanès Simon Zenevissi.

L’estiu del 1455 fou portaveu d’Alfons el Magnànim a Grècia i a les illes de Llevant. L’any següent fou nomenat virrei de l’Epir i la Morea.

L’estiu del 1456 sortí de Nàpols cap a Albània, agrupà els corsaris catalans que operaven a les províncies turques i s’uní posteriorment a l’estil enviat pel papa Calixt III.

Claresvalls i de Miquel, Lluís de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà de Jeroni. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge del mariscal Vendôme.

Fou dels primers partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual el recomanà per a president del Port Franc de Barcelona, el 1706, per bé que la Generalitat no arribà a proveir el càrrec. Aquest any fou novament capità de la Coronela, arran del primer setge borbònic.

Fou Oïdor Militar de la Generalitat el 1707-08. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona del 1713. Durant el setge tornà a servir de capità a la Coronela.

Després de la capitulació li foren confiscats els bens.

Claresvalls i de Miquel, Jeroni de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona.

El 10 d’agost de 1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s’adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l’assalt immediat, que es produí l’endemà.

Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s’havien enfilat a aquest baluard.

Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació.

L’Onze de Setembre morí lluitant aferrissadament als combats de Sant Pere i del Portal Nou.

Claravalls, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller. Estigué al servei d’Alfons I el Cast. Cooperà a la tasca repobladora d’aquest. El 1173 fou un dels signants de l’acta de fixació de límits de Siurana de Prades. També serví Pere I el Catòlic.

El 1212, segurament tornant de la campanya de les Navas de Tolosa, assistí a Taust (Aragó) a la festa de prometatge de Constança, filla natural del rei, amb Guillem Ramon de Montcada.

Combaté a la batalla de Muret (1213). Després del combat i de la mort del monarca, fou un dels qui s’ocuparen de dur-ne les restes al monestir aragonès de Sixena.

Aleshores es retirà per un temps al monestir de Santes Creus.