Arxiu d'etiquetes: cavallers

Olivers, Bernat

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. El 1229 participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor.

Anava amb les forces de Nunyo Sanç, comte del Rosselló.

Oliver, Galceran

(Catalunya, segle XV – Menorca, segle XVI)

Cavaller. Es casà amb la pubilla dels Peguera, senyors de Balsareny. El 1516 se’n titulava ell mateix senyor.

Fou nomenat governador de Menorca, on hi morí al gran atac del corsari Barba-roja.

Òdena, Pere d’

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les seves campanyes valencianes.

Rebé donacions reials a Xàtiva, en recompensa pels serveis que havia prestat.

Òdena, Bernat d’

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149). Rebé diverses cases al carrer de Montcada d’aquella ciutat.

Novelles, Ot de -varis-

Ot de Novelles  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Al servei de Frederic II de Sicília, el qual li encarregà de lliurar (abans 1315) a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà. Fou el pare de:

Ot de Novelles  (Grècia, segle XIII – després 1331)  Vicari general o lloctinent reial dels ducats d’Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d’Alfons Frederic, fill il·legítim d’aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d’un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol de Novelles.

Novelles, Missili de

(Grècia, segle XIV – després 1381)

Cavaller. Darrer membre conegut d’aquest llinatge a la Grècia catalana. El 1380 era senyor del castell de Castri, conservat encara a la família després de la crisi econòmica d’Ermengol de Novelles.

Destacà entre els partidaris de reconèixer la sobirania de Pere III de Catalunya sobre els ducats grecs.

Navata, Adalbert de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Tenia el castell de Navata per Ramon Berenguer III de Barcelona.

El 1128 se n’apoderà el comte Ponç II d’Empúries, en un violent conflicte que el comte barceloní dominà ràpidament.

Napolió

(Sicília, Itàlia, 1288 – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Fill natural de Jaume II el Just i de la dama siciliana Gerolda. Mentre que el seu pare eludí les seves reclamacions, Alfons III el Benigne el tractà benèvolament i li cedí el castell de Joiosa Guarda, a Sardenya.

Pere III el Cerimoniós li encarregà algunes missions diplomàtiques al Marroc.

Naia, Bertran de

(Catalunya Nord, segle XIII)

Cavaller. Era del seguici de Nunyó Sanç I de Rosselló, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca.

A la batalla de Portopí trobà el rei Jaume I de Catalunya que es disposava a combatre personalment sense anar aparellat, i li donà el seu gonió perquè es cobrís el cos.

Mur -varis/es bio-

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIII – després 1316)  Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.

Arnau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.

Dalmau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.

Guillem de Mur  (Catalunya, segle XIII)  Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.

Isabel de Mur  (Catalunya, segle XV)  Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.

Lluís de Mur  (Catalunya, segle XIV – 1408)  Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.

Ramon de Mur  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Simó de Mur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.