(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim, que el nomenà lloctinent a Sardenya. Cooperà el 1451 als intents d’imposar sobre Còrsega el domini d’Alfons IV. Envià auxilis diversos als corsos partidaris del sobirà.
El 1452 prestà bona ajuda a Ferran, fill natural del rei Alfons IV i duc de Calàbria, quan era desenvolupada una forta campanya a la Toscana.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra dels Dos Peres.
Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre’s la vila de Carinyena.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou triat entre els cavallers que havien de sostenir Pere II el Gran al famós desafiament de Bordeus contra Carles d’Anjou (1283).
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Fill natural de Frederic II de Sicília. Lluità repetidament contra les invasions angevines. El 1349 destacà molt al setge de Catània. Fou conseqüent al seu llinatge català.
El 1354, quan el seu nebot Lluís, aleshores rei de l’illa, es trobà gairebé captiu dels revoltats nobles llatins, anà a trobar Pere III el Cerimoniós per demanar-li ajut. S’hi entrevistà a Sardenya, al campament del setge de l’Alguer.
El rei prometé el matrimoni de la seva filla Constança amb el rei Lluís. En aquesta ocasió, havent anat a l’illa amb sis galeres de Sicília, Orland col·laborà amb Pere III a la campanya sarda.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. Era casat amb una filla de Dalmau de Castellbisbal. El 1462 prengué les armes per la Generalitat en la guerra contra Joan II.
Pere de Portugal li atorgà Castellbisbal el 1464. Fou capità de Martorell.
(Rosselló, segle XV – Perpinyà, 5 desembre 1474)
Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Berenguer V. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor.
Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos.
El 1472, Joan II el Sense Fe el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d’una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d’una pica davant la porta de la vila.
Arnau d’Oms (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Participà a les sessions del Parlament català a l’interregne (1412-12), com a membre del Braç de Cavallers que aleshores existia a part del Militar.
Carles d’Oms (Rosselló, segle XVI) Cavaller. El 1529 era governador del castell de Perpinyà, davant el qual havia estat escapçat el seu avi Bernat. El mateix any fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya per l’emperador Carles V.
Joan Lluís d’Oms (Catalunya, segle XVI) Historiador. Autor d’estudis històrics sobre l’antiguitat clàssica, escrits en llatí.
Miquel d’Oms (Rosselló, segle XVI) Noble. Era fill tercer de Berenguer i d’Anna de Sentmenat. Fou un dels més destacats a la defensa del Rosselló, contra els francesos, a la campanya de 1543.
Pere Arnau d’Oms (Catalunya Nord, segle XV – Illes Balears, segle XV) Noble. El 1440 el seu parent Francesc d’Oms el cridà a la seva herència, per manca d’hereus més propers.
Pere Guillem d’Oms (Rosselló, segle XIV) Frare hospitaler. El 1356 representà el prior de Catalunya del seu orde a les Corts de Perpinyà reunides per Pere III.
(Catalunya Nord, segle XVI – 1543)
Cavaller. Fill de Berenguer d’Oms (mort 1530) i de la seva primera muller Anna de Sentmenat. Succeí al seu pare a les possessions d’aquesta branca i a la castellania de Cotlliure. També seria nomenat castellà d’Elna.
Participà a les campanyes de Portugal i actuà contra els corsaris africans. Rebé els càrrecs de director de l’arsenal de Barcelona i de capità general de les galeres del Principat.
Morí deixant quatre filles, i per manca de successió masculina fou heretat pel seu germà Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell, amb el qual col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413).
Li’n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.
Gombau d’Oluja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Nét o nebot de Pere (I) de Queralt. Aquest li deixà la baronia de Queralt, que Gombau cediria a l’orde del Temple a primer de desembre de 1192. Més tard la baronia tornaria a la família.
Guerau d’Oluja (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre’s Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel (1363).
Ponç d’Oluja (Catalunya, segle XII) Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Rebé propietats a la ciutat.
Ramon d’Oluja (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Aquest el nomenà governador de Menorca. Ocupava aquest càrrec el 1380.
Dades dels Països Catalans 