(Canet de Mar, Maresme, segle XIX – Barcelona, 1904)
Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona.
Publicà diversos escrits de caràcter religiós.
(Canet de Mar, Maresme, segle XIX – Barcelona, 1904)
Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona.
Publicà diversos escrits de caràcter religiós.
(Barcelona, 1873 – 1956)
Músic. Fill de Pauleta Pàmies i Serra. Fou catedràtic de declamació del conservatori del Liceu durant més de quaranta anys.
(Cardedeu, Vallès Oriental, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)
Metge. Fou cirurgià major de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i catedràtic i sots-director del Col·legi de Cirurgia.
És autor de diversos escrits professionals.
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica.
Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona.
(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )
Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).
Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.
A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.
Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Universitari Lluís Vives.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país.
És autor d’escrits filosòfics.
(Palma de Mallorca, 8 gener 1938 – )
Filòleg i historiador de la literatura. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, exercí la docència durant més de vint anys al departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Gal·les. Des del 1987 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València.
Autor de nombrosos treballs sobre literatura medieval catalana, entre els quals destaca una edició de Tirant lo Blanc (1992), premi Serra d’Or de la Crítica 1991.
Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Institut de Filologia Valenciana.
(Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)
Professor mercantil. Fou catedràtic de càlcul mercantil a Tarragona.
Publicà alguns llibres de la seva especialitat.
(Figueres, Alt Empordà, 1850 – Girona, 1923)
Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.
(Bellpuig, Urgell, 1719 – Cervera, Segarra, 1793)
Jurista. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Entre els seus escrits destaca l’estudi De vita et scriptis Josephi Finestres.
També és autor de treballs jurídics.