(Catalunya, segle XVIII)
Llatinista. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. Publicà diversos escrits.
Miquel, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques
Mei i Galès, Joan Felip
(València, 1542 – Saragossa, Aragó, 17 octubre 1612)
Impressor i poeta. Fill de Joan Mei i Jerònima Galès, i germà de Pere Patrici. Treballà al taller de la seva mare on dirigí, de molt jove, la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner (1557) i en redactà la dedicatòria.
L’any 1577 s’establí com a impressor a Tarragona, on el protegí l’arquebisbe Antoni Agustí. Hi imprimí una traducció al castellà de les Metamorfosis d’Ovidi feta per ell mateix, que incloïa texts seus i de l’arquebisbe Agustí (1586).
En morir la seva mare (1587), tornà a València. Des del 1589 fou professor de la Universitat de València, i a partir del 1592, catedràtic de retòrica; des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec.
El 1627 fou editada, a Barcelona, la seva Ortografía llatino-castellana.
El succeí en la impremta el seu fill, Francesc Felip Mei i Llagostera.
Masoliver, Rafael
(Catalunya, 1781 – Filipines ?, 1854)
Frare dominicà. Fou catedràtic de cànons i també rector de la universitat de Manila.
Escriví un Curso de moral.
Marzo, Vicent de -economista-
Martí, Esteve
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Gramàtic. Era doctor en arts. El 1613 ocupava una càtedra a la universitat de Barcelona.
És autor de diversos llibres de caràcter didàctic, utilitzats com a text universitari.
March, Antoni
(Oliana, Alt Urgell, segle XVIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1819)
Eclesiàstic. Tingué bon prestigi per la seva cultura.
Exercí una càtedra al seminari de la Seu d’Urgell. També en fou rector.
Luís i Pérez, Joan
(Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona.
El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí “La Verdad”. El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l’arquebisbe, dirigí “La Voz”, i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d’Oviedo.
De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer.
López i Clarós, Pere
(Barcelona, 1818 – Madrid, 1870)
Jurista. Era catedràtic de l’Escola de Notaris de Madrid. Fou diputat a corts.
És autor de diverses obres de caràcter jurídic.
Llorens, Pau
(Tarragona, segle XVI)
Humanista. Fou catedràtic d’humanitat a la universitat de Barcelona.
És autor d’obres de gramàtica i història, escrites en llatí.
Llocer, Climent
(Ribes de Freser, Ripollès, 25 juliol 1742 – Sentfores, Osona, 24 agost 1804)
Prelat. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i ardiaca de la mateixa ciutat. Fou nomenat bisbe d’Eivissa el 1795.
Morí en una estada de repòs tractant de refer la seva salut.
Dades dels Països Catalans 