Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Altamira i Crevea, Rafael

2 Respostes

(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)

Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).

Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.

La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.

Alonso i Torres, Lambert

1 Resposta

(Godella, Horta, 18 setembre 1863 – 19 febrer 1929)

Tenor i pintor. Va rebre formació musical a València i a Roma, fou catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i va compondre unes quantes obres musicals.

Com a pintor, fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.

Alegre i Górriz, Pasqual

Deixa un comentari

(València, segle XIX – Madrid, 2 octubre 1879)

Gravador. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.

Alcón i Calduch, Andreu

Deixa un comentari

(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)

Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).

Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.

Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.

Alcina i Franch, Josep

Deixa un comentari

(València, 23 agost 1922 – Madrid, 28 octubre 2001)

Historiador. Estudià a València i a Madrid i s’especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d’arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid.

Entre les seves obres cal destacar, entre d’altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982).

Alcanyís, Lluís

1 Resposta

(València, vers 1440 – 25 novembre 1506)

Catedràtic de medicina. Fou un dels fundadors de l’escola per a cirurgians creada a València el 1462. Primer professor de medicina de la Universitat de València i metge de Ferran II el Catòlic.

Entre les seves obres sobresurten: Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia (vers 1490) i l’obra poètica Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474).

Ell i la seva dona, Elionor Esparça, van ser condemnats per practicar el judaisme i foren cremats vius per la inquisició.

Agià, Miquel d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Teòleg. El 1563 passà a Nova Espanya, on fou encarregat d’una càtedra de teologia.

Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios (1604), poc favorable als indígenes, que ocasionà la replica del jesuïta castellà establert al Perú, Francisco Coello.

Abad Casal, Lorenzo

Deixa un comentari

(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )

Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.

Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).

Montanyès, Vicent

1 Resposta

(València, segle XVI – Barcelona, 1573)

Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.

Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).

Mira i Casterà, Joan Francesc

1 Resposta

(València, 3 desembre 1939 – )

Escriptor i antropòleg. Destacat defensor de la identitat cultural dels Països Catalans. Catedràtic de grec a l’Institut d’Ensenyament Mitjà (1965), es doctorà l’any 1972. Dedicat sobretot a l’estudi de l’antropologia social, s’ha centrat en el canvi social que ha tingut lloc a la ruralia valenciana.

Ha publicat assaigs com Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974), Som, Llengua i literatura (1974), Crítica de la nació pura (premi Joan Fuster 1984) i Cultures, llengües, nacions (1990). Ha escrit també algunes novel·les, com Els cucs de seda (1974, premi Andròmina), Els bous de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983) i Els treballs perduts (1989), i és col·laborador habitual del setmanari “El Temps”.

El 1990 li va ésser concedida la Creu de Sant Jordi i el 1992 va ésser nomenat president d’Acció Cultural del País Valencià.